Brussel·les investiga Google per penalitzar mitjans de comunicació en les cerques
Successos
La CE analitza si la degradació de webs afecta la llibertat dels editors
LaComissióinvestiga si Google perjudica els resultats dels mitjans de comunicació en les cerques
Dos mesos després de la multa de gairebé 3.000 milions d’euros per les pràctiques abusives al sistema de publicitat en línia, la Comissió Europea (CE) torna a la càrrega contra Google. Brussel·les ha obert una altra investigació per avaluar si aquesta tecnològica aplica “condicions justes, raonables i no discriminatòries d’accés” als webs dels editors en les consultes d’internet, tal com ho obliga la llei de Mercats Digitals ( DMA). És a dir, si penalitza o no certs llocs d’informació als resultats del motor de cerca.
La companyia nord-americana ha posat en marxa mesures per lluitar contra les suposades tècniques de manipulació que fan servir alguns webs per millorar el posicionament als resultats de les cerques. Tot i això, l’ Executiu comunitari considera que hi ha indicis que Google, amb aquestes polítiques, “degrada els webs dels mitjans de comunicació i altres editors i el contingut dels resultats de cerca de Google quan els webs inclouen contingut de socis comercials”.
Això fa que, segons fonts de l’ Executiu comunitari, el cercador acabi fins i tot identificant aquests webs com a correu brossa, cosa que els acaba eliminant de les llistes de cerca. La penalització podria perjudicar aquests mitjans de comunicació afectats, ja que redueix el trànsit dels webs i, per tant, també disminueix els ingressos publicitaris. “Aquesta política sembla que afecta directament una forma comuna i legítima perquè els editors monetitzin els webs i el contingut”, afirma la Comissió en un comunicat.
Per tant, Brussel·les investiga si les degradacions d’ Alphabet (la matriu de Google) dels webs i el contingut dels editors al motor de cerca “poden afectar la llibertat dels editors per fer negocis legítims, innovar i cooperar amb proveïdors de contingut externs”.
La Comissió creu que el cercador degrada els webs quan inclouen contingut de socis comercials
Segons apunten fonts europees, els mitjans de comunicació en general corren el risc de patir un finançament insuficient “per fer front a tota mena d’amenaces que hi planen, cosa que també posa en perill el pluralisme dels mitjans de comunicació en general i, si es vol, la democràcia”. “Ens amoïna que les polítiques de Google no permetin que els editors de notícies rebin un tracte just, raonable i no discriminatori als resultats de cerca”, va explicar ahir la vicepresidenta executiva de Competència, Teresa Ribera. “Ho investigarem per garantir que els editors de notícies no perdin ingressos importants en un moment difícil per a la indústria i per garantir que Google compleixi la llei de Mercats Digitals”, va prometre.
La investigació requerirà temps, almenys un termini de 12 mesos, segons calcula l’ Executiu comunitari. En cas que trobi proves d’aquest incompliment, demanarà a Alphabet, la matriu de Google, que adopti certes mesures per resoldre les seves preocupacions.
Si no en troba, s’arrisca a multes de fins al 10% del volum de negocis total de l’empresa arreu del món –uns 337.000 milions d’euros el 2024–, que poden arribar fins al 20% en cas de reincidència. La Comissió fins i tot pot obligar Google a vendre part de l’empresa.
Brussel·les insisteix en la convicció a regular els grans guardians digitals, incloent-hi els gegants nord-americans, malgrat el malestar del president dels Estats Units, Donald Trump. L’inquilí de la Casa Blanca ja va reaccionar amb fúria a la multa de Google al setembre, que va considerar “molt injusta”, i va advertir que no permetria sancions a empreses nord-americanes.
Es tracta d’un altre cop europeu a Google rere la multa de gairebé 3.000 milions
Aleshores, la Comissió va afirmar que Google ha infringit les normes antimonopoli de la UE després de distorsionar la competència al sector de la tecnologia publicitària en la segona multa més alta que havia imposat l’ Executiu comunitari. L’empresa californiana també ostenta la primera, de 4.124 milions d’euros, per haver aplicat restriccions il·legals als fabricants de dispositius que fan servir el sistema operatiu Android.