No tots els lladres són iguals. N’hi ha de diferents classes, i entre els de la pitjor mena hi ha els especialitzats a robar mentre la gent està distreta en autobusos i als que els agrada triar víctimes vulnerables. Gent gran que, si té mobilitat reduïda, millor.
Un d’aquests delinqüents, A. S., de 48 anys, va ser detingut ahir a la tarda davant del número 98 del passeig Sant Joan de Barcelona després de ser sorprès furgant a la butxaca d’un senyor gran quan pujava en un autobús amb la cuidadora i un net. L’arrest el va fer la sergent responsable del fura regional dels Mossos d’Esquadra de Barcelona que ahir estava al capdavant del dispositiu Vetra, centrat en aquests lladres dels busos.
El d’ahir era el tercer Vetra de l’any i, com als anteriors, la feina va reunir sota un mateix paraigua operatiu els mossos, els guàrdies urbans, els policies nacionals i la seguretat privada de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Més d’un centenar de policies, la majoria de paisà, es van distribuir a les línies de busos més freqüentades pels carteristes. Des del centre de control de càmeres de TMB, dos mossos visionaven les imatges que arribaven en directe als monitors de les càmeres instal·lades a tots els autobusos.
Els conductors del bus disposen d’un botó del pànic que comunica amb el centre de control i alerta de la presència de carteristes quan els reconeixen. També tenen l’opció de fer sonar als altaveus un missatge gravat en què s’alerta el passatge de la presència de lladres.
Alguns reincidents, pressionats al metro, han traslladat el camp d’operacions als autobusos
Els agents rebien instruccions des de la sala de control cada vegada que s’identificava per les càmeres un d’aquests lladres habituals quan pujava en un bus. Un espai especialment difícil de treballar per als policies i a què s’han traslladat alguns carteristes que s’han sentit pressionats al metro. L’any passat la mitjana de denúncies per robatoris en autobusos de Barcelona era de 16 al dia, en un context de 589.000 usuaris. Fins a l’octubre d’aquest any, aquestes denúncies s’havien reduït un 3,1%, si es compara amb el mateix període de l’any anterior.
La sergent i el seu binomi seguien el dispositiu en un dels vehicles dels fures, els mossos de paisà de qui tant s’ha escrit en aquestes pàgines i que han aconseguit desenvolupar la capacitat d’identificar un carterista d’una hora lluny i entre la multitud.
La sergent anava al volant i escoltava per un auricular les indicacions en directe de la resta dels indicatius, quan a l’altura de la plaça Tetuan va detectar dos lladres habituals. Va fer fins a tres voltes a la rotonda per esperar veure’n els moviments, quan a la parada va veure pujar a l’autobús un individu que li era familiar. Es va col·locar darrera del bus i el sospitós va baixar a la parada següent, on es va quedar a la marquesina.
La mossa ho va tenir claríssim. Va aconseguir desfer-se del vehicle policial sobre una vorera i, mentre s’acostava dissimulant a l’autobús, una jove va cridar: “Treu ara mateix la mà de la butxaca. Què fas! T’he vist, lladre!”.
L’home, amb una panxa prominent, una camisa, una americana, una bufanda de drap, una gorra i un paraigua a la mà, es va fer el sorprès. La sergent va començar a preguntar què passava. I l’individu es va posar nerviós. Mentre l’altre policia ordenava al conductor de l’autobús que no reprengués la marxa, la sergent ordenava a crits al sospitós que es quedés quiet i no provés de fugir, que era la seva intenció. L’individu va provar d’escapar-se i va amenaçar amb el paraigua, amb què finalment va agredir la policia en una mà, moment que la mossa va treure l’extensible, la defensa metàl·lica.
La sergent del fura regional va detenir un individu que furgava a la butxaca d’un avi al bus
Va negar les acusacions de lladre. Però la testimoni, la Mireia, opositora a la Guàrdia Urbana de Barcelona, no va tenir cap dubte que aquella mà buscava, de manera menyspreable, la cartera del senyor gran. El lladre va quedar detingut.
