Isabelle Leblanc i el seu marit, en Thomas, recorrien a bord d’un totterreny una pista forestal que condueix al santuari del Corredor, a Dosrius (Maresme), el 16 d’agost. Quan va baixar del vehicle, la Isabelle es va desplomar, va patir una fulminant aturada cardíaca. En un lloc apartat i amb un pronòstic gravíssim tot feia presagiar el pitjor. Però la història d’aquest cas és la d’un rescat perfecte, en què totes les baules de la cadena, des del cuiner del restaurant que hi ha al costat de l’església fins a un guarda forestal, dos metges, una infermera i els bombers van tenir un paper crucial per salvar-li la vida. La Isabelle i en Thomas, que viuen a Saint-Berthevin, a prop de la Bretanya, van viatjar el cap de setmana passat a Catalunya per agrair-los el que van fer per ella.
“Els metges i els bombers em van dir que soc viva de miracle, la seva feina és formidable, per això hem tornat, volíem donar-los les gràcies i felicitar-los”, comenta per telèfon la parella. L a Isabelle, de 52 anys, explica que està bé i que l’única seqüela que li ha quedat és una amnèsia temporal, no recorda res entre el 15 de juliol i el 24 d’agost. Un dia després, el 25, li van donar l’alta a l’hospital de Can Ruti, a Badalona.
Isabelle Leblanc no responia, el metge del SEM va dir a en Thomas, el seu marit, que s’acomiadés d’ella
Els Leblanc van sortir el matí del 16 d’agost del voltants de Girona per fer una excursió al seu 4x4 que els va portar fins al santuari, al parc del Montnegre i el Corredor. Cap a les 13 hores, després d’aparcar el cotxe, la Isabelle es va desmaiar. Una treballadora del restaurant va trucar al 112 i es va activar l’enlairament de dos helicòpters, un del Grup d’Actuacions Especials ( GRAE) dels Bombers i un altre del Servei d’Emergències Mèdiques ( SEM) per atendre com més aviat millor la Isabelle, que no podia esperar un desplaçament per terra. Mentre no arribaven els metges, un guarda forestal que casualment era a prop penjant cartells en què s’alertava de l’elevat risc d’incendi i Lluís Abella, el cuiner del santuari, van córrer a ajudar-los.
El metge del SEM, Pol Quintana, i el del GRAE, Guillermo Cañardo, subratllen dos fets rellevants perquè aquesta història tingués un final feliç: la presència d’una persona amb coneixements de primers auxilis, el guarda forestal, en Borja, i que al restaurant hi tinguessin un desfibril·lador. “Sense aquesta primera intervenció difícilment hauria sobreviscut. Tota la cadena va funcionar, va ser un rescat perfecte”, explica Cañardo. “Ella no respirava, però en Borja va començar amb els massatges cardíacs i jo vaig anar corrent a buscar el desfibril·lador. No l’havia fet servir mai, però l’aparell va donant instruccions de veu i ens va indicar que li féssim tres descàrregues. Estava tan malament que fins i tot van dir al marit que s’acomiadés d’ella”, avança Abella.
Van ser minuts intensos. Es van bolcar a fer-ho tot per mantenir amb vida la Isabelle fins que va aterrar l’helicòpter del SEM, amb Pol Quintana, metge especialista en emergències, i poc després el dels GRAE. “Quan es para el cor, si no es practiquen compressions cardíaques, les probabilitats de patir seqüeles són molt altes i les de supervivència molt baixes”, alerta Quintana posant en relleu la importància que la població s’apunti a cursos de primers auxilis.
“Nosaltres vam arribar a les 13.27 h, vam seguir amb les compressions i desfibril·lacions, però el cor no bategava. Després d’uns 30 minuts vam parar, vam pensar que tot estava perdut i vaig dir a en Thomas que s’acomiadés de la Isabelle. Ell estava en xoc, se li va acostar i va veure que respirava. Ens vam mirar, vam comprovar que tenia pols i que el cor començava a bategar. Vam continuar actuant, li vam fer un electrocardiograma i la vam portar en helicòpter a Can Ruti”, explica Quintana. “La frontera entre la vida i la mort és molt difusa”, afegeix.
Aquest és un cas molt poc habitual en què tot va sortir bé. Es va diagnosticar molt aviat una aturada cardíaca i es va actuar en conseqüència amb la providencial ajuda inicial de dues persones no sanitàries que eren allà. Quintana precisa que “la supervivència d’una aturada cardíaca fora de l’entorn hospitalari és del 5% al 10%”.
La Isabelle, fumadora fins al febrer, es va sotmetre a una intervenció quirúrgica a Can Ruti i al cap de nou dies li van donar l’alta. “Ara estic seguint un programa de rehabilitació cardíaca”, comenta. Dissabte la parella es va reunir amb tothom i van celebrar la vida al restaurant del santuari. També van visitar les dependències dels bombers GRAE i van saludar un dels rescatadors, Roger Benet. Aquell mateix matí, Benet va participar en un dispositiu sense final feliç. Un ciclista de muntanya va morir d’una aturada cardíaca a prop de Valls.
