El factor camp

Tornar a casa. Tornar allà d’on has hagut de marxar per créixer. Allà d’on tenies ganes de sortir però que és el lloc on et sents segur, la teva fortalesa. Allà on creues la porta i sents aquella olor tan característica, indescriptible i absolutament reconeixible de casa teva. Reconec que no hi havia parat atenció i que darrerament estic atorgant el valor que mereix el fet de tornar a casa. Tantes anades i vingudes amb la data del possible retorn al Camp Nou i, fins ara, no he copsat com serà de rellevant per al Barça tornar a casa.

Després de més de dues temporades a Montjuïc, jugant en un camp amb pista d’atletisme, i fins i tot alguns partits al Johan Cruyff, s’ha anat gestant de mica en mica la necessitat imperiosa de tornar, de sentir que novament ets a lloc, que ets a casa. Aquesta necessitat, potser per supervivència, l’afició blaugrana la tenia guardada en un calaix, fins fa només uns dies.

L’entrenament de portes obertes va ser una revelació del poder que tindrà per al Barça

L’obertura de portes del nou Spotify Camp Nou per veure un simple entrenament del primer equip va esdevenir una catarsi col·lectiva per a les més de 23.000 persones que hi eren, incloent-hi futbolistes, equip tècnic i treballadors del club. Era el Camp Nou una altra vegada, el de sempre però renovat. Nou de trinca, però mantenint l’essència habitual. Com quan fas reformes a casa, amb aquella il·lusió de la novetat però sabent que segueixes al teu lloc de confort. Avui fa just una setmana. El canal Esport3 en va fer la transmissió en directe d’aquest entrenament de portes obertes, i els documents més potents d’aquell programa van ser les entrevistes als aficionats. Somriures, ulls vidriosos, eufòria, emocions a flor de pell, il·lusió i, evidentment, també alguna rondinada, esclar. Que si els seient son més petits, que si això no és com havien dit. Afició culer en estat pur. Les cares d’alguns jugadors que anaven aixecant tímidament el cap per donar un cop d’ull al seu voltant també eren molt significatives. Miraven la infraestructura i hi veien la gent, encara que fos només en una zona limitada de l’estadi. L’entrenament de portes obertes va ser una revelació del poder que tindrà per al Barça tornar a casa, de com es revifarà la connexió entre afició i jugadors i de com, ara sí, serà un valor afegit el factor camp.

Quan has marxat i, a sobre, ha estat a contracor, tornar a casa et remou. Encara que sigui només durant uns minuts, de nit, demanant permís a un perplex guarda de seguretat i guardant-ne com a record quatre fotos desenfocades incapaces de captar tots els sentiments i records adormits que van sortir de la hibernació en trepitjar aquella gespa gairebé inèdita. Aquests dies també Leo Messi ha posat en valor la força de tornar a casa i, amb el seu sincer “tant de bo algun dia hi pugui tornar”, ha fet la millor campanya que el Camp Nou podria tenir advertint que, aquí, el millor encara ha d’arribar.