Davant la possibilitat d'una intervenció terrestre sobre Veneçuela amb l'objectiu d'afavorir un canvi de règim, el tauler internacional adquireix una especial rellevància per als Estats Units.
En el marc de l'escalada militar en el Carib, al costat de la retòrica de Trump sobre els “dies comptats” que li quedarien a Maduro com a dirigent, són diversos els aliats amb els ulls posats sobre el seu Govern, que consideren una peça clau per a la seva influència en Amèrica Latina. Durante el seu mandat, el president veneçolà ha reforçat diverses aliances estratègiques amb potències que desafien l'hegemonia dels Estats Units, i que han reiterat el seu compromís amb Veneçuela arran de l'operació Lanza del sud, anunciada per el secretario de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, dijous.
La major part de les armes veneçolanes són de tecnologia militar russa
Un dia abans d'anunciar l'esmentada operació entrava en vigor el Acuerdo d'Associació Estratègica i Cooperació entre Rusia i Veneçuela. El Kremlin ha trobat a Maduro un soci fiable, amb el qual a més puede contrarrestar la influència de la qual és encara la primera potència que subministra armes a Ucraïna. Moscou ha estat armant a la República Bolivariana per desafiar la influència de Trump en Amèrica Llatina, una cosa semblant que ha fet amb l'Iran o con Corea del Nord, en una fórmula per perjudicar els interessos regionals dels nord-americans sense entrar en conflicte directe amb ells.
L'interès de Veneçuela en l'aliança amb Putin és important. Tota la tecnologia militar del país caribeny és majoritàriament d'origen rus. Però les seves capacitats d'ajuda militar estan limitades mentre es prolongui la guerra amb Ucraïna.
Lee tambiénEl Kremlin admite contactos con Venezuela sobre una eventual ayuda a Maduro
El cap de la diplomàcia del Kremlin, Serguéi Lavrov, va declarar el martes que Rússia “està preparada per complir plenament amb les obligacions recíprocament consagrades en l'acord amb els nostres amics veneçolans”, però va negar que Maduro els hagi demanat ajuda para reforzar les defenses aèries com apuntaven mitjans internacionals. El que sí que ha admès Rússia és que manté converses amb el Govern de Veneçuela des de l'inici de les creixents hostilitats al Carib, al·legant que tenen “diverses obligacions contractuals” amb el país llatinoamericà, segons declaracions del portaveu rus, Dimitri Peskov.
La Xina considera Veneçuela un país clau per a la seva influència comercial en la regió
Igual com Rússia, el president Xi Jinping té a Veneçuela “amics lleials”, com així ho va declarar Madur en l'ultimo trobada amb su homólogo xinès. El president Xi ha advertit anteriorment a Washington que “deixi d'interferir en els afers interns de Veneçuela”. Els dos països van firmar un acord d'associació estratègica el 2023, que reforça una cooperació que s'arrossega des de la presidència d'Hugo Chávez.
En l'actualitat, i enmig de l'enfrontament al Carib, Pequín ha donat a conèixer un acord comercial lliure d'aranzels amb Caracas, un gest amb què la Xina busca continuar acaparant el mercat veneçolà, aïllada pels Estats Units arran de les sancions.
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, al costat de l'ambaixador de la Xina, Lan Hu durant en un acte de gobierno
Per a la Xina, Amèrica Llatina és un dels pilars del seu macroprojecte de la nova ruta de la seda, amb el qual el gegant asiàtic busca estendre els seus tentacles comercials a Europa, l'Orient Mitjà, l'Àfrica i Sud-amèrica.
La inversió de la Xina en Llatinoamèrica s'ha traduït ja en projectes de gran envergadura —como el megaport de Changay al Perú. Però també en un augment de les iniciatives dels Estats Units a la regió. Així es va veure reflectit a l'inici del segon mandat de Trump, quan el republicà va amenaçar d'envair Panamà per la creixent influència de la Xina en aquesta zona clau per al comerç. La pressió va implicar la marxa del Canal d'Hutchison, empresa de Hong Kong que operava dos ports clau a la zona.
L'Iran ha firmat acords amb Caracas en matèria de subministrament energètic
A l'Orient Mitjà, on s'ha concentrat gran part de l'activitat de la política exterior de l'administració Trump en els últims mesos, Veneçuela també té un gran aliat, compartida a més amb els ja esmentats la Xina i Rússia.
La República Islámica de l'Iran forma part de l'eix de países enfrontats a la Casa Blanca, i el Govern de Nicolás Maduro ha proporcionat ajuda a Teheran, sota l'acord de Cooperació Estratègica a 20 anys firmat el 2022, i que inclou compromisos en diversos sectors com el petrolero —donde els dos països són potències productores— la defensa, el turisme o l'agricultura.
El president iranià, Ebrahim Raisi, saluda Maduro en Caracas
A més, els dos Estats s'han mostrat suport mutu després dels seus respectius conflictes amb Washington. Mentre que Maduro va rebutjar l'ofensiva dels Estats Units contra les instal·lacions nuclears de l'Iran en el marc del conflicte amb Israel, el president de l'Iran, Masud Pezeshkian, també ha condemnat les ofensives contra embarcacions al Carib que s'han succeït en els últims mesos.
Els Estats Units s'ha interposat a aquesta aliança en el passat, després de la intercepció de cargamentos de barrils de cru iranians amb destinació a Veneçuela i la desviació d'embarcacions procedents de l'Iran a Amèrica Llatina. Tot i això, i malgrat els esforços dels nord-americans, les relacions entre les dues potències s'han anat estrenyent, i fins i tot han arribat a vincles amb milícies finançades per l'Iran a l'Orient Mitjà com és el cas de Hizbul·lah al Líban.
Madur adverteix a Trump que eviti portar els Estats Units a una “guerra eterna”
El president veneçolà va advertir Trump, després de l'arribada a la regió del portaavions més gran del món, l'USS Gerald R. Ford, que eviti portar els Estats Units a una “guerra eterna” a l'estil de l'Afganistan. “No més guerres eternes. No més guerres injustes. No més Líbia. No més Afganistan. Visqui la pau”, va expressar Madur.
En paral·lel, i segons una enquesta d'Ipsos, només el 29% dels nord-americans dona suport a l'ús de les forces armades per matar sospitosos de narcotràfic sense que intervingui un jutge o tribunal, amb referència als atacs de l'administració Trump contra les presumptes narcollanxes