El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, va anunciar dijous a la nit l’inici d’una nova operació militar amb l’objectiu d’“expulsar els narcoterroristes” de l’hemisferi occidental i “protegir la nostra pàtria de les drogues que estan matant la nostra gent”. La missió, de la qual no va donar detalls, ha estat batejada com a operació Llança del Sud i serà liderada pel Comando Sud de les forces armades dels Estats Units.
“L’hemisferi occidental és el veïnat dels Estats Units, i el protegirem”, va assenyalar el cap del Pentàgon per mitjà de la xarxa social X. “El president Trump va ordenar prendre mesures, i el Departament de Guerra està complint”, va celebrar. No queda clar si l’anunci d’aquesta missió significarà una escalada en les accions militars que el Pentàgon ha fet els últims mesos, en què ha executat 80 persones sense cap procés judicial amb els seus atacs en una vintena de vaixells al Carib i el Pacífic, al·legant sense presentar proves que anaven carregats de droga.
Amb l’anunci, Hegseth formalitza la missió, de manera que envia el missatge que les accions militars continuaran i es convertiran en una prioritat fins i tot més gran per a l’ Administració de Donald Trump. Al gener el Pentàgon ja va anunciar que iniciaria una operació anomenada Llança del Sud, però el seu objectiu semblava més limitat: “Donar suport a la detecció i el monitoratge del tràfic il·lícit”. A l’anunci de dijous, directament es va parlar d’“expulsar els narcoterroristes” de l’hemisferi.
Durant l’última setmana ha crescut l’especulació que l’objectiu final de l’operació, o un d’ells, sigui enderrocar el règim de Nicolás Maduro a Veneçuela mitjançant una campanya militar al seu territori per instal·lar-hi un govern afí que permeti a les empreses dels Estats Units explotar el petroli del país llatinoamericà.
Dimarts el Pentàgon va desplegar el portaavions més gran de la seva flota, l’ USS Gerald Ford , acompanyat de tres vaixells de guerra, en aigües pròximes a Veneçuela. La seva presència va propiciar la resposta del ministre de Defensa veneçolà, Vladimir Padrino López, que va declarar que el país s’havia posat en un nivell màxim d’alerta en vista de l’augment de les tensions amb els EUA. Caracas va posar “tot l’arsenal militar del país en plena capacitat operativa”, va anunciar, incloent-hi el “desplegament massiu de forces terrestres, aèries, navals, fluvials i de míssils”, amb la participació de totes les forces de seguretat i la milícia.
Dimecres Trump es va tancar a la Casa Blanca amb Hegseth, el cap de l’ Estat Major Conjunt, Dan Caine, i altres alts caps militars, que van informar el president, sobre les opcions militars per a la regió, sense descartar possibles atacs terrestres contra Veneçuela. Els últims mesos la Casa Blanca ha aixecat una enorme presència militar en l’àrea de responsabilitat del Comando Sud (que inclou més de 30 països), i ha enviat al Carib vaixells de guerra, avions de combat F-35, avions espia i altres actius militars, amb base a la instal·lació militar dels Estats Units de Puerto Rico.
L’operació es justifica en l’intent de frenar el tràfic de drogues cap als EUA, però el president Trump no ha amagat la seva voluntat d’aconseguir un canvi de règim a Veneçuela. Entre altres declaracions, va assegurar que Maduro té “els dies comptats”, a més d’autoritzar operacions encobertes de la CIA en territori veneçolà. Per això, cada vegada sembla més a prop la possibilitat que autoritzi atacs al país sud-americà, malgrat que no hi ha cap declaració de guerra oficial del Congrés, que segons la Constitució és l’ òrgan encarregat.
Per provar de donar empara legal a les seves accions, tant les deportacions en territori dels Estats Units com els bombardejos al Carib i el Pacífic, Trump va designar al començament del seu mandat colles com el Tren de Aragua veneçolà com a organitzacions terroristes. Amb això, ha justificat centenars de deportacions mitjançant l’ancestral llei d’ Enemics Estrangers, de l’any 1798, i el bombardeig de 20 vaixells en aigües internacionals des del 2 de setembre.
Segons el dret de guerra, aquestes accions podrien ser il·legals, perquè les petites embarcacions atacades transportaven civils suposadament implicats en la venda de drogues, però no en hostilitats armades contra els EUA. Tot i això, en la justificació del Pentàgon, formen part d’una campanya orquestrada per presidents com Maduro, o el colombià Gustavo Petro (a qui Trump ha acusat de liderar els “narcoterroristes”), per “intoxicar” i “envair” el país.
El desplegament del portaavions Ford –el més gran i modern de la Marina, amb uns quatre mil marines –, acompanyat de tres destructors, és una acció excessiva per a la mena d’atacs que hi ha hagut fins ara, cosa que ha portat a l’especulació sobre les intencions reals de Trump i, en conseqüència, a la mobilització de les tropes veneçolanes. Quan els EUA mobilitzen un actiu estratègic d’aquestes característiques, pretenen projectar el seu poder, intimidar i dissuadir. Ho ha fet repetides vegades a l’ Orient Mitjà, així com a l’ Indo pacífic per contrarestar la influència xinesa. Els experts calculen que posar en marxa aquest portaavions pot costar fins a 8,4 milions de dòlars al dia, de manera que el seu ús no és mai en va.