El Govern xinès i els seus mitjans van sortir en bloc contra la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, després que aquesta insinués una intervenció militar nipona en cas de conflicte armat a Taiwan. La Xina va convocar dijous l’ambaixador japonès per exigir “una rectificació”, i el portaveu del Ministeri d’Exteriors va condemnar “la ingerència” del país veí en una qüestió xinesa amb una advertència solemne: “Qui jugui amb foc morirà pel foc”.
Ahir, el portaveu del Ministeri de Defensa xinès va afegir potència de foc: “Les seves paraules són extremadament irresponsables i perilloses. Si el bàndol japonès no extreu lliçons de la història i s’entremet en la qüestió de Taiwan recorrent a la força, patirà una derrota sense pal·liatius (...) pagarà un preu molt alt”. Només han passat vint-i-quatre dies des que Sanae Takaichi va pujar al poder, però l’agressivitat entre les dues potències ha tornat a nivells no vistos en bastants anys.
L’elecció de Takaichi com a presidenta del Partit Liberal Democràtic el mes passat va posar els pèls de punta a molts al Japó –coneixedors del seu ultranacionalisme–, no només a Pequín. A Taiwan tampoc no va passar desapercebuda: “Cal esperar canvis profunds en la relació”.
Tot van ser somriures en la seva primera trobada amb el president xinès, Xi Jinping, el 31 d’octubre, a l’empara de la cimera d’ Àsia- Pacífic. Però aquests somriures aviat es van esvair. Per començar, la nova primera ministra va insistir a discutir amb Xi sobre Xinjiang, Hong Kong, Taiwan i les disputes al mar de la Xina. Un repertori que només pot semblar diplomàticament suau en una primera trobada a qui hagi estat bateria en una banda de heavy metal, com és el cas de Sanae Takaichi.
Però la veritable patacada per a la relació bilateral va ser la declaració que va fer fa una setmana a la Cambra Baixa: que qualsevol recurs a la força a Taiwan suposaria “un perill existencial per al Japó”. Un supòsit que permetria invocar la “defensa col·lectiva”, prevista en la llei de Seguretat del seu mentor, Shinzo Abe, aprovada fa una dècada. Una reforma legal que va ser pensada per eludir el pacifisme de la Constitució de postguerra i permetre que els “equips de defensa” nipons passin a l’ofensiva en auxili d’un aliat, encara que el Japó no hagi estat atacat. Takaichi ja ha dit que no pensa retractar-se de les seves paraules, però que evitarà “tornar a discutir meres hipòtesis” en seu parlamentària. Fins aquí l’ambigüitat estratègica.
Això no significa que la diplomàcia xinesa hagi estat a l’altura. El cònsol xinès a Osaka va etzibar en xarxes –sense nomenar ningú, encara que no feia falta– que “aquell brut cap entremetedor ha de ser tallada sense vacil·lació Preparats?”. Tòquio ja li ha demanat explicacions. No s’espera menys de la deixebla d’Abe, Sanae Takaichi, com va mostrar la seva bona química amb Trump, durant la visita conjunta a un portaavions dels EUA fondejat en la base naval dels Estats Units de Yokusuka. Tot i això, El revisionisme de la primera ministra incomoda la Xina i també molts dels seus veïns
El revisionisme de la primera ministra, que ha minimitzat els crims de guerra del Japó, incomoda no només la Xina, sinó molts dels seus veïns, començant per Corea. Mentre que el Govern de Seül es mostra de moment circumspecte, el de Pequín ha optat pel soroll i la intimidació. Les últimes advertències al Japó apareixen el mateix dia que les drassanes xineses avaraven un espectacular portadrons i una setmana després de l’entrada en servei del seu tercer portaavions.
Si el revisionisme de Takaichi també s’aplica a Taiwan,totes les alarmes saltaran a Pequín. Ja n’hi havia indicis quan la política japonesa va visitar l’antiga Formosa ( Taiwan) a l’abril i es va entrevistar amb el president secessionista, Lai Ching Te. Llavors va manifestar la conveniència d’una “gairebé aliança de defensa mútua” entre aliats asiàtics dels Estats Units.
Però l’alarma, en realitat, ja ha saltat. “Qui s’atreveixi a obstaculitzar la gran causa de la unificació de la Xina, sigui de la manera que sigui, s’enfrontarà a una resposta fulminant!”, va advertir ahir el viceministre xinès d’ Exteriors, Sun Weidong, a l’ambaixador japonès.
El cas és que cap dels successors de Shinzo Abe no havia mantingut cap pols amb la Xina en relació amb Taiwan. Fins que ha arribat Sanae Takaichi. I això que el Japó té raó en el fet que la seguretat d’aquestes aigües també és la seva. Però ningú, fins ara, no s’havia atrevit a Tòquio a amenaçar subtilment la Xina amb una resposta armada.
“Qui jugui amb foc morirà pel foc”, va advertir el portaveu del Ministeri d’Exteriors xinès
L’enroc de Tòquio va a contracorrent d’alguns esdeveniments en l’autodenominada República de la Xina. Els sobiranistes taiwanesos (que depenen en última instància dels Estats Units) van perdre la majoria l’any passat. Des d’aquest mes, el principal partit de l’oposició, l’històric Kuomintang, té al capdavant una política, Cheng Li Wun, que aposta pel diàleg amb Pequín. “El que no hem de ser és una altra Ucraïna”, diu Cheng, “perquè els perdedors seríem nosaltres”.
