El bloqueig legislatiu anunciat per Junts i reafirmat a so de bombo i platerets des del faristol del Congrés aquesta setmana, elevant el to contra el president, afectaria més 50 lleis del Govern de Pedro Sánchez o dels dos grups que donen suport a la coalició, PSOE i Sumar. Algunes amb afectació més enllà del mateix text normatiu, ja que de l’aprovació de determinades iniciatives legislatives compromeses per l’ Executiu central a Brussel·les depèn que la Comissió Europea alliberi fons i recursos econòmics per a Espanya.
De tota manera, transcorregudes tres setmanes des de l’anunci de Carles Puigdemont, l’asfíxia parlamentària –“ No podrà exercir el Govern”, va dir l’expresident des de Perpinyà– no ha quedat reflectida als panells de l’hemicicle, malgrat que tampoc no hi ha hagut votacions de gran importància. De fet, el Govern socialista va salvar dijous la llei de Mobilitat Sostenible tal com s’havia acordat, sense incorporar les esmenes que va introduir al Senat el PP, relatives a la vida de les centrals nuclears o a les taxes aeroportuàries.
La veritat és que el grup que comanda Miriam Nogueras mantindrà el suport a les quatre lleis que tenia ja emparaulades amb la Moncloa i al decret sobre l’ ELA, que anirà al pròxim ple.
De l’aprovació d’algunes iniciatives que preveu tombar JxCat en depenen fons europeus
D’aquestes quatre normes, dues ja estan aprovades, la de Mobilitat Sostenible i la d’ Atenció a la Clientela –que encara ha de passar per la Cambra Alta–. Queden pendents la del Cinema i la d’ Economia Social.
De moment, en absència de votacions rellevants, JxCat va escenificar la ruptura amb 24 esmenes a la totalitat a projectes del Govern espanyol o de PSOE i Sumar, com ara el de la llei de famílies, de la llei d’universalitat del sistema nacional de salut, de la llei d’informació classificada, d’una reforma de la llei electoral, de la llei de prevenció de consum d’alcohol en menors, d’una llei per a la defensa dels consumidors, de la d’inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat o el restabliment de la Comissió Nacional de l’ Energia, que prova de recuperar un organisme que va desbaratar el PP el 2013 les atribucions del qual va heretar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ( CNMC).
Hi cal afegir l’esmena a la totalitat que preveu registrar el grup postconvergent quan arribin al Congrés nou projectes que emanen del Consell de Ministres, com ara l’ Estatut del becari, i al fet que no donaran aire a les 21 lleis que estan en fase de tramitació a la Cambra Baixa i sobre les quals no hi havia cap pacte. En aquest apartat són, entre d’altres, la llei que regula els lobbies o bé la reforma judicial que impulsa el ministre Félix Bolaños, que és potser la mesura més rellevant, ja que preveia una reforma en profunditat del sistema judicial que inclou, entre altres mesures, que el procés d’instrucció recaigui en la Fiscalia, que el mandat del fiscal general de l’ Estat sigui de cinc anys o bé restringir la figura de l’acusació popular.
El grup de Nogueras va validar aquesta setmana dues iniciatives i té acordades d’altres dos i un decret sobre ELA
Hi cal afegir el veto als pressupostos generals de l’ Estat, que avui es dona per descomptat. La incògnita és què passarà, per exemple, quan es porti al Congrés la revalorització de les pensions en un decret òmnibus, què passarà amb el sostre de despesa i el camí d’estabilitat –si donessin més marge a les comunitats i als ens locals, tal com demanava Junts– o amb el quitament del deute de les comunitats i la llei que preveu pactar ERC amb el PSOE perquè Catalunya recapti l’IRPF, si bé des de JxCat ja han donat a entendre que no fa amb ells.
