Els Estats Units han iniciat una nova fase en l’ofensiva contra el narcotràfic al Carib. El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, va anunciar dijous una operació militar, de nom Llança del Sud, que té com a objectiu “expulsar els narcoterroristes de l’hemisferi occidental” i “protegir la pàtria de les drogues que maten” els seus ciutadans. L’anunci, fet a través de la xarxa social X, no conté detalls operatius concrets. El Comando Sud dels Estats Units ja havia anunciat una operació amb aquest nom al gener, assenyalant que faria servir “embarcacions robòtiques de superfície de llarga permanència, petites llanxes interceptores robòtiques i aeronaus robòtiques d’enlairament i aterratge vertical” per a operacions contra el narcotràfic.
El portaavions USS Gerald Ford , qualificat per la Marina dels EUA com “la plataforma de combat més capaç, adaptable i letal del món”, i el seu grup de combat, han arribat al Carib aquesta setmana enmig d’una gran ampliació dels recursos militars dels Estats Units per unir-se als destructors i als vaixells de desembarcament amfibi que Washington manté a la zona des de l’agost. Aquest desplegament també ha tensat les relacions amb Colòmbia i amb el seu president, Gustavo Petro.
Donald Trump continua sospesant els riscos i beneficis de llançar una campanya militar ampliada contra Veneçuela. Fins ara ha expressat reserves sobre ordenar una intervenció destinada a enderrocar el president chavista Nicolás Maduro, preocupat per si seria efectiva. A Trump se li ha presentat una àmplia gamma d’opcions per a Veneçuela, incloent-hi atacs aeris a instal·lacions militars o governamentals i rutes de tràfic de drogues, o un intent més directe d’eliminar Maduro. Tot i això, sembla que es mostra caut pel que fa a ordenar accions que poden acabar en fracàs o posar en risc les tropes dels Estats Units.
El Pentàgon anuncia una operació militar contra el narcoterrorisme a “l’hemisferi occidental”
Fins ara les accions militars del Pentàgon han consistit en la destrucció sumària i extrajudicial d’una vintena d’embarcacions en aigües del Carib i del Pacífic oriental. Unes accions il·legals en què unes 75 persones han mort i que Washington justifica al·ludint sense proves que es tracta de llanxes que transporten fentanil als Estats Units.
La Casa Blanca insisteix que l’objectiu d’aquesta escalada és la lluita contra un narcotràfic que mata cada any milers de persones al seu territori. Però nombrosos analistes i el mateix Nicolás Maduro –a qui Washington considera “president il·legítim” i líder del Cártel de los Soles, declarat grup terrorista pels Estats Units– consideren que el veritable i últim objectiu de l’operació és forçar un canvi de règim al país. Recordem que Maduro va perdre les eleccions del juliol del 2024, com va demostrar amb les actes electorals l’oposició liderada per Edmundo González, el guanyador, avalat per María Corina Machado, recent Nobel de la Pau. El règim chavista es va negar a oferir proves i simplement es va atribuir la victòria.
A Maduro l’amenaça de l’“enemic imperialista” li proporciona l’excusa perfecta perquè el chavisme faci pinya. Ha cridat la població a preparar-se per a una eventual “lluita armada” i ha ordenat la mobilització i la creació de comandos de defensa integrats per ciutadans, militars i funcionaris públics. Sabedor que les seves forces armades estan molt minvades i no tenen preparació, el règim bolivarià ha intensificat els contactes amb Rússia.
Washington eleva el conflicte i la pressió contra el règim chavista de Nicolás Maduro
Perquè tant Rússia com la Xina segueixen amb molta atenció aquesta crisi. Caracas té firmats acords d’associació estratègica amb Moscou i amb Pequín. El Kremlin, que ha armat Veneçuela durant anys i li ha subministrat tecnologia militar, va dir ahir que espera que Washington no prengui mesures que desestabilitzin la situació a Veneçuela i al Carib. I la Xina, a més de tenir una presència econòmica i estratègica cada cop més gran a Llatinoamèrica, considera Veneçuela un dels principals aliats a la regió des de l’any 2000. El suport de Pequín en l’àmbit econòmic i el de Moscou en defensa han estat decisius perquè Maduro pogués resistir. S’hauria de veure quina seria la seva reacció si Washington llancés una acció militar directa contra Veneçuela, si bé probablement no vulguin una confrontació directa amb els Estats Units.
Analistes i experts subratllen que, si s’arribés a un conflicte sobre el terreny, la capacitat militar dels Estats Units és incomparablement superior a la veneçolana, i el chavisme podria replegar-se i organitzar fronts guerrillers o prendre zones senceres del país i fomentar el caos amb variants de terrorisme.