L’escàndol de les nines sexuals posa a prova la llei digital europea

Nines sexuals de silicona amb aparença infantil, de mida real i amb “òrgans sexuals hiperrealistes” dissenyades per a la “masturbació masculina”. Així descrivien alguns anuncis els productes que plataformes de comerç electrònic com Shein oferien als clients a França. La Fiscalia de París ha obert una investigació a la companyia xinesa per la difusió d’“imatges o representacions de menors de naturalesa pornogràfica” i per la publicació de “missatges violents o degradants”, una causa que també abasta AliExpress i en què també hi ha la xinesa Temu i la nord-americana Wish.

La pregunta inevitable és si aquests productes es poden adquirir des d’ Espanya. El Ministeri de Consum assegura que, ara per ara, no “li consta” cap denúncia d’aquesta mena, segons fonts consultades per La Vanguardia . Malgrat que Shein ha retirat les nines del web i ha suspès temporalment la categoria de “productes per a adults”, a l’hora d’escriure al cercador la combinació de paraules “nina nena sexual” apareixen resultats de nounats o de criatures de pocs mesos, i d’altres que po­drien simular entorn de dos anys, amb cabells llargs llisos. A Espanya aquests articles es comercialitzen com a joguines i les descripcions no inclouen referències explícites com les que s’han detectat a França, però el fet que donin resultats a l’hora d'escriure aquesta cerca obre una zona grisa sobre l’ús que cada comprador els pugui donar.

Venien productes amb “òrgans sexuals hiperrealistes” per a la “masturbació masculina”

En aquest sentit, on és exactament la línia que justifica retirar un producte? “Cal valorar-ho cas per cas. A França aquests articles, tal com s’oferien, eren totalment il·lícits, ja que la plataforma els presentava explícitament com a productes sexuals. Una altra cosa són les nines o els nadons realistes, ja que aquests productes per si mateixos no són il·legals”, explica Esther Lorente, advocada experta en consum.

Lorente recorda que Shein i qualsevol altra plataforma estrangera que operi a la Unió Europea “ha de complir les normes dels productes que ofereixen” i, per això, cada Estat membre designa una entitat nacional per supervisar el compliment de la llei de Serveis Digitals ( DSA). En el cas espanyol, el coordinador responsable és la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ( CNMC), que té com a tasca rebre denúncies, obrir expedients sancionadors, inves­tigar i imposar sancions i, en
definitiva, ser el punt de con­tacte amb la Comissió Europea i la resta dels països.

Malgrat que la DSA està en vigor des del febrer del 2024, la CNMC encara no pot actuar com a autoritat reguladora. Perquè això passi cal que el Congrés aprovi el projecte de llei per a la Millora de la Governança Democràtica en Serveis Digitals.

Malgrat tot, la CNMC sí que rep sol·licituds d’informació i manté una coordinació contínua amb la Comissió i amb altres membres reguladors, segons ha pogut saber La Vanguardia . A més a més, en molts casos la instrucció i les sancions no depenen d’ Espanya, sinó directament de Brussel·les, perquè les grans plataformes, com ara Google, Amazon o Shein, estan classificades com a plataformes en línia de gran mida (VLOP), és a dir, serveis que superen els 45 milions d’usuaris mensuals i amb una supervisió que correspon a la Comissió Europea.

Clara Burriel, especialista en protecció contra la violència a Save the Children, adverteix que aquests productes “normalitzen la sexualització i la violència sexual contra la infantesa”, i això contribueix a treure gravetat a conductes que són delicte. Paral·lelament, Burriel explica que aquests comportaments poden escalar, de manera que l’argument del “desfogament” no se sosté: “Justificar l’ús d’aquests objectes implica, d’alguna manera, normalitzar la idea d’una ‘relació sexual’ entre un adult i un menor, una cosa que no es pot considerar mai justificable, sinó un delicte”.

“En comptes de dissuadir, aquests productes acaben normalitzant la idea que aquestes conductes són acceptables perquè, si es permeten i es venen, ‘no deuen ser tan dolentes’”, expressa Natalia Díaz, activista pels drets de la infantesa.

Díaz, que fa una dècada que estudia el fenomen del sharenting , afirma que no són simples nines, sinó articles dissenyats “amb una finalitat i per a un públic molt específic”. La sexualització de menors, om l’existència de nines amb aparença infantil, forma part d’un negoci que sap perfectament que hi ha una demanda d’aquest producte. “Saben que els pedòfils no són ‘dues o tres persones’, sinó molta gent que consumeix aquesta mena de contingut i productes, ho saben i se n’aprofiten”, denuncia Díaz.

“Des d’una perspectiva psicològica, els adults haurien de reflexionar sobre per què volen consumir aquesta mena de productes. Encara que els puguin semblar atractius, han de ser conscients que l’objecte de desig representa un menor. Exposar-se a aquests estímuls pot activar impulsos que es podrien traslladar al món real i posar en risc nenes i nens”, afirma Diana Díaz, directora de les línies d’ajuda de la Fundació ANAR. La psicòloga afegeix que els que se sentin atrets per aquesta mena d’objectes han de buscar ajuda professional, ja que “estar en contacte amb aquest estímul no només reforça el símptoma, sinó que també pot causar mal a persones vulnerables”.

A Save the Children animen a reportar –des de la mateixa plataforma o per altres vies– qualsevol producte que contribueixi a normalitzar la violència sexual contra la infantesa. “No és cap broma. La llei de protecció a la infantesa i l’adolescència estableix l’obligació de notificar qualsevol sospita de violència. La protecció a la infantesa és responsabilitat de tothom”, sentencia Clara Burriel.