Bezos vol part del pastís de Musk en la cursa cap a la Lluna i Mart

El 20 d’octubre l’aleshores administrador interí de la NASA, Sean Duffy, va fer una estirada d’orelles a Space X, propietat d’ Elon Musk, després de considerar que “s’està endarrerint” respecte a la Xina en la cursa espacial per tornar a la Lluna, i va assegurar que el Govern nord-americà obrirà a altres companyies espacials el contracte que tenia signat amb l’empresa de Musk.

Segurament quan el 5 de novembre Donald Trump va nomenar administrador de l’agència espacial nord-americana l’amic personal de Musk, Jared Isaacman, el multimilionari va respirar una mica més tranquil. Però si l’alegria a casa del pobre dura poc, de vegades a la del ric també.

Dijous Blue Origin, propietat de Jeff Bezos, va llançar amb èxit el coet New Glen (NG-2) –una bèstia de 98 metres d’alçària– i el va recuperar amb èxit nou minuts després, perquè es pugui fer servir en pròximes missions. Fins aquí res de nou, atès que és una fita que Space X va ser la primera que la va aconseguir, amb els propulsors Falcon i Starship. La gran diferència tampoc no és que Blue Origin també sigui capaç de posar en òrbita càpsules i satèl·lits, cosa que va aconseguir el 16 de gener. És una cosa que la companyia de Musk fa de manera rutinària gairebé cada setmana. El que pot amoïnar Musk és que Blue Origin dijous va enviar dues sondes espacials en direcció a Mart, per encàrrec de la NASA.

El planeta vermell és el gran objectiu i l’obsessió confessa d’ Elon Musk, i Bezos l’acaba d’avançar per la dreta i a tota velocitat després de demostrar que la seva empresa espacial té, com a mínim, la mateixa capacitat tècnica que Space X.

Queda clar que Bezos vol una part del pastís dels grans contractes amb les agències espa­cials governamentals, especialment amb la NASA, ja que fins ara només s’havia dedicat al ­turisme espacial, i es postula com a competència directa de Space X. I ha decidit provar-ho apuntant directament al gran objectiu de Musk, enviar el que sigui a Mart, cosa que fins ara només han aconseguit coets de la NASA i el coet Atles V, fabricat per Lockheed Martin i operat per la ULA, una companyia formada per Lockheed Martin Space Systems i Boeing Defense, Space, & Security el 2006, que treballa per al Govern nord-americà, que el febrer del 2021 va transportar el rover Perseverance fins a Mart.

Fent bones les advertències de Duffy, ara la pròxima destinació de Blue Origin és el satèl·lit terrestre, d’acord amb els crits de “pròxima parada, la Lluna” que corejaven els seus treballadors després de l’èxit de dijous. La companyia de Bezos també té previst plantar cara en aquest aspecte a la de Musk, i el gener del 2026 vol portar la càpsula Blue Moon 1 a la superfície lunar, i si tot va bé, els primers astronautes el 2030.

El gener del 2025, Space X va llançar, en un coet Falcon 9, les càpsules de dues companyies privades, però, com a tal, no ha posat a la Lluna cap aeronau pròpia. Té previst transportar els primers astronautes a la Lluna el 2027, com a part de la missió Artemis III de la NASA, que ja ha patit diversos retards.

La batalla és servida. Ara falta veure qui té el ganivet més llarg.