Els resultats de l’ Enquesta de Salut de Catalunya ( ESCA) 2024 mostren una millora significativa dels indicadors de benestar emocional i d’alguns problemes de salut mental de la població catalana, així com una percepció generalitzada de bona salut –el 78,6% d’enquestats valoren la seva salut com a bona o molt bona–, i el manteniment o fins i tot millora dels hàbits saludables, ja que el consum de tabac se situa en mínims (21,4%).
Però aquest diagnòstic general és una mica enganyós quan a l’anàlisi de l’estat de salut dels catalans se li aplica un filtre social. L’ ESCA 2024 revela com l’estat de salut està mediat pel nivell educatiu i de renda de les persones. Com més baix és el nivell educatiu i menys rendeix, pitjor és la salut autopercebuda, pitjors són els hàbits de vida i més problemes de salut mental hi ha. Les diferències no són marginals. Segons l’ ESCA, el 10% dels adults té un nivell baix de benestar emocional, però el percentatge es dispara fins al 21% entre persones sense estudis o amb estudis primaris i cau al 6% entre els que tenen estudis universitaris. I els casos de depressió moderada o greu afecten el 12,2% de les persones de nivell formatiu més baix, gairebé cinc vegades més que el 2,6% d’incidència entre universitaris.
El 8,7% de nens amb pares amb estudis bàsics tenen problemes de salut mental i només el 3% si són universitaris
Passa una cosa semblant amb l’ansietat. El 7,5% dels adults presenten símptomes d’ansietat moderada o greu, però la taxa puja al 12,7% entre la població amb pocs estudis i baixa al 3,6% entre universitaris. I la bretxa es repeteix en altres indicadors de salut: diferència de 16 punts percentuals en problemes de salut crònics, de 23 punts entre els que pateixen dolor, de 65 a la pràctica d’activitat física regular...
I el nivell formatiu alt o baix també té conseqüències en la salut dels fills. La probabilitat que els nens de 4 a 14 anys tinguin un problema de salut mental és del 8,7% entre aquells amb pares que només van acabar la primària i del 3,2% si són universitaris. Però no només compten els estudis, també la renda familiar. La incidència dels problemes de salut mental infantil ha disminuït l’últim any i és del 5,7% de mitjana, però puja al 7,7% entre els nens de classe social menys afavorida i baixa al 4% entre els de famílies amb més recursos.
Aquestes diferències de classe són també significatives quan s’analitzen els hàbits: el 43,9% dels nens de famílies amb menys recursos passen dues o més hores al dia davant d’una pantalla, davant el 30,6% d’aquells amb pares que disposen de més mitjans per atendre’ls. I també són els menys afavorits els que dormen les hores recomanades menys vegades, els més exposats al fum a casa, els que tenen més excés de pes (44,8% entre els que tenen pares sense estudis i 21% si són universitaris).
Tot això té a veure amb el fet que les persones més formades tenen més informació i més conscienciació sobre hàbits saludables, però també més facilitats per accedir a l’atenció mèdica: més de la meitat de les persones de la classe social més afavorida tenen doble cobertura sanitària (pública i privada), davant el 18,9% dels de classe menys afavorida.
