Fa tot just tres anys, la parella britànica formada per Lizbeth Holstein i Sebastian Galbraith-Helps va convertir una masia del segle XVIII, enclavada al mig del massís boscós de les Gavarres, al terme de Mont-ras (Baix Empordà) en la seva primera residència. Després de viure durant dècades en diversos països com el Regne Unit, Sud- àfrica i una llarga temporada a Mallorca, aquesta parella de mitjana edat, ella pintora i ell extennista professional i dedicat al sector immobiliari, ha fixat la seva vida en aquesta zona de l’interior de l’ Empordà. La gastronomia, la tranquil·litat, l’entorn o la llum van ser arguments de pes per quedar-se aquesta propietat de 643 m2construïts i 22.000 m2de parcel·la, que van reformar de dalt a baix. Un immoble, valorat en 2,2 milions d’euros, que ara volen vendre per motius familiars. La seva intenció és buscar una altra propietat en una zona pròxima. “Estem molt a gust a la zona”, expliquen.
El perfil d’estrangers interessats a adquirir propietats històriques i xalets d’alt standing a la Costa Brava i a l’interior de Girona va a l’alça, especialment des de la pandèmia. Ho corroboren diferents immobiliàries, que han vist com d’un temps ençà s’ha multiplicat l’interès dels estrangers no residents, com ara britànics, belgues, suïssos, holandesos i, fins i tot, nord-americans, que acostumen a pagar, en la majoria dels casos, sense necessitat de finançament. Més del 60% de les operacions de luxe a Girona ja les fan inversors estrangers solvents, segons fonts del sector.
Des de la immobiliària Barnes, multinacional francesa que el 2024 va obrir seu a Begur, expliquen que els últims tres anys el preu de les masies històriques ha crescut entre un 20% i un 30%, impulsat per l’escassa oferta i l’alta demanda internacional. “S’estima que a la província de Girona hi pot haver unes vuit mil masies, però que estiguin disponibles per comprar no n’hi ha tantes; és un producte molt buscat”, explica el soci director de l’oficina de la Costa Brava, Jordi Mercader, que situa el “triangle d’or” al Baix Empordà, a la zona compresa entre la Bisbal d’Empordà, Ullastret, Peratallada i Pals. Es tracta d’una zona on el client nacional, especialment de l’àrea de Barcelona, continua sent majoria. Representen entre el 60% i 65% dels propietaris.
El preu de les masies històriques ha crescut entre un 20% i un 30% per l’escassa oferta i l’alta demanda
Mercader reflecteix algunes tendències en l’adquisició d’aquest tipus de propietats: si bé el client europeu compra com a segona residència, cada vegada més el que abans era segona residència s’acaba convertint en primera. També apunta que entre els extracomunitaris no és gens estrany que l’adquisició d’una finca rústica vagi unida a l’interès per desenvolupar un projecte de vida que els permeti arrelar a la zona.
Des del sector subratllen que per a molts tenir una masia és com tenir accions de luxe: liquiditat al màxim i un actiu que es revaloritza cada any. El 2025, el metre quadrat d’una masia reformada voreja els 3.500 euros, uns 1.900 si hi ha obra pendent. Cristina Xicoira, gerent de Masies Empordà, immobiliària especialitzada en la venda de finques rústiques ubicada a Palafrugell, situa el Baix Empordà com la zona més cara, seguida de l’Alt Empordà i el Gironès, on algunes finques poden assolir els 5 milions d’euros. Per 4,5 milions, la immobiliària Barnes té a la venda una masia del 1758, propietat d’una família britànica des del 2001 que ha decidit desprendre-se’n per motius familiars. “Sis nets en quatre anys han fet que la nostra vida ara se centri al Regne Unit”, afirma el propietari, un alt executiu en enginyeria ja jubilat.
Xicoira situa la pandèmia com a punt d’inflexió en l’enlairament d’aquest tipus de producte. “Les masies fa anys que estan de moda; el somni de moltes famílies és posseir una finca així per adaptar-la a turisme rural o viure-hi, i se’n van vendre moltes l’any i mig després de la covid. Ara el mercat està més estabilitzat, malgrat que sempre hi ha pluja de demanda”, afirma. Les més modestes , al voltant d’un milió d’euros, ja escassegen. En el seu cas, el 60% de les vendes ja són d’estrangers, i els belgues i els holandesos són els més proactius. “Són nacionalitats que valoren molt el paisatge, el clima i l’antiguitat, donen valor a la pedra i a la història, a diferència, per exemple, d’un rus, per al qual (guerra al marge) aquest tipus de propietats no són atractives; per a ells no deixa de ser una cosa vella”.
La majoria paguen al comptat; el preu mitjà del metre quadrat d’una casa ja reformada és de 3.500 euros
Un perfil diferent és el que tenen en una immobiliària de venda de finques rústiques de la Bisbal d’Empordà, on el 90% és client nacional de segona residència, sobretot de Barcelona. El 10% restant són holandesos, americans i francesos que sobretot “ venen a passar els últims anys; molts comencen llogant per passar-hi temporades i després, si hi estan a gust, compren”, explica l’administrador de la firma, que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Una de les nacionalitats que ha repuntat en l’adquisició de finques rústiques i cases de luxe és la nord-americana. A l’agència immobiliària Corredor Mató, amb seus a Llafranc, Tamariu, Mataró i Barcelona, expliquen que l’americà, un perfil encara anecdòtic no fa gaires anys, està creixent. “És veritat que la Costa Brava és una destinació que encara coneixen poc, però els últims quatre o cinc anys va a l’alça”, explica Marc Piferrer, el director general. Una xifra reflecteix l’interès d’aquest col·lectiu. Piferrer explica que el lloguer turístic de propietats de luxe per nord-americans creix de manera exponencial d’un any a l’altre, amb increments del 35% anuals. Un perfil, diu, “molt exigent”, format per alts directius i propietaris d’empreses, que reclama una qualitat d’atenció prèmium. Piferrer situa l’horitzó de la Ryder Cup, que se celebrarà a Catalunya el 2031,
com a data clau per posicionar aquest mercat a la Costa Brava i Girona.