En els Grammy Llatins, estava cantat

Aquest any hi havia dos candidats a grans guanyadors a la festa de lliurament dels premis Latin Grammy, o Grammy Llatins, celebrada a l’ MGM Grand Garden Arena de Las Vegas. El porto-riqueny Bad Bunny i els argentins Ca7riel i Paco Amoroso. I els pronòstics es van complir, però reduint els gramòfons a la meitat de les nominacions. Tot i que potser ningú no s’esperava que els autors de Papota igualessin el fenomen porto-riqueny.

Però era lògic que el premi al millor àlbum de música alternativa fos per a ells, després de la seva meteòrica ascensió a la fama després d’una viralitzada actuació al minúscul Tiny Desk demostrant que el seu trap de nou encuny casa a la perfecció amb funk, rock i altres estils tradicionals. A la mateixa oficina de Washington de l’emissora NPR Music va arrasar Bad Bunny, i evidencia que el seu reggaeton s’ha sofisticat per abraçar la tradició de salsa de la seva estimada terra. Aquesta sàvia decisió li ha valgut un èxit sense precedents i l’ha portat a guanyar el premi gros, el d’ àlbum de l’any per Debí tirar más fotos . Una cosa molt merescuda.

Més que lloc per descobrir nous talents, que també, aquesta gran festa de la música llatina és una celebració de l’aristocràcia del pop de les dues bandes de l’ Atlàntic. Va ser un moment molt significatiu quan a Raphael li van lliurar el premi de persona de l’any i que la cubana Gloria Estefan –també premiada pel seu àlbum Raíces – el desconcertés a elogis a més de reconèixer que era el seu ídol, després d’haver aixecat el jaenès la sala després de cantar Qué sabe nadie i Mi gran noche .

Bad Bunny i Ca7riel i Paco Amoroso van guanyar cinc premis

A les velles glòries, entre les quals no podia faltar l’assidu Alejandro Sanz, se’ls sumen de noves, cas de la fulgurant Aitana, que va rebre el seu primer premi a la millor portada per Cuarto azul, i encara que fos en una categoria menys rellevant, li va servir per fer història. El tarannà conservador dels premis s’evidencia amb el fet que donessin el premi al millor àlbum de música flamenca al grup Las Migas en detriment d’altres propostes més arris­cades com la d’ Ángeles Toledano.

Altres artistes espanyols nominats que haguessin merescut premi van ser Yerai Cortés –però el seu flamenc evolutiu va sucumbir davant el pop lluminós i enganxós de la mexicana Paloma Morphy–, la cantautora canària Valeria Castro
–que es va haver de resignar que li arrabassés el premi Natalia Lafourcade– o un Leiva que va veure com Fito Páez es quedava amb el guardó al millor àlbum de rock. Una altra llegenda llatina, com és el venerable Rubén Blades, va obtenir un merescut reconeixement al millor àlbum de salsa per Fotografías . La tornada a les arrels també va servir per premiar la colombiana Karol G amb la millor cançó tropical per Si antes te hubiera conocido , un tema que porta la barbaritat de mil cinc-cents milions de reproduccions a Spotify.

Gala de contrastos, els Grammy Llatins igual serveixen per premiar el millor àlbum cristià, en espanyol i portuguès, com per enaltir la cantant trans brasilera Liniker, que va guanyar diversos premis, entre els quals el de millor àlbum de pop contemporani en llengua portuguesa pel notable Caju .

Raphael va fer aixecar la sala després de cantar ‘Qué sabe nadie’ i ‘Mi gran noche’

Va ser merescut també que guanyés el grup BaianaSystem en l’apartat rock brasiler amb O mundo dá voltas . Lluny de les sorpreses i resumint, es pot afirmar que el palmarès, fent servir l’expressió popular, estava cantat.