Després de dur-lo enguany a Còrdova, Budapest, València o Madrid, la coreògrafa i bailaora María Pagés, juntament amb el dramaturg El Arbi El Harti, presenta De Scheherezade aquest dissabte al teatre municipal El Jardí, de Figueres. En el marc del festival de tardor de Temporada Alta, aquest espectacle de música i dansa flamenca gira al voltant de la protagonista de Les mil i una nits per donar compte de la paraula com a mitjà per “resoldre el conflicte més dur a què et pots enfrontar: defensar la teva pròpia vida”, segons va explicar en roda de premsa ahir l’artista.
L’espectacle té una durada de poc menys d’una hora i mitja, és hereu del Yo, Carmen que van representar fa uns anys, i inclou 12 coreografies protagonitzades per vuit ballarines i sis músics. La representació explora el món femení des d’una vessant plenament reivindicativa, exposant, tal com va assegurar El Harti, la “dona com a creadora i generadora de vida”.
“Xahrazad salva de la mort les dones del sultà Xahriar amb el mer ús de la paraula, és l’ONU ‘avant la lettre’”
A Pagés i El Harti els han sobrat motius per escollir Xahrazad –la protagonista que transmet aquella col·lecció de relats orientals– com a fil per expressar aquesta idea. Ella és la que salva les dones del regne del sultà Xahriar de la mort, amb el mer ús de “la paraula, la sensibilitat femenina i la intel·ligència”, va subratllar el dramaturg. “Xahrazad és l’ONU avant la lettre ”, va afegir, perquè “aquell home, després de cada experiència sexual, matava les dones per ocultar la seva incapacitat d’estimar. I és Xahrazad qui el dota de capacitat”.
Pagés és una referent del flamenc contemporani. Amb De Scheherezade , la bailaora ha volgut remarcar més que mai aquesta defensa de la feminitat. Però sobretot en les disciplines artístiques. “Sempre he volgut reivindicar-ho”, va afirmar ahir, tot just abans de recordar que quan era adolescent, en una visita al Museu del Prado, va quedar-se sorpresa perquè no hi havia cap pintora. “Li vaig preguntar a un bidell on hi havia algun quadre fet per una dona... i em va dur a un lloc, però era un quadre que estaven restaurant...”, va recordar.
L’obra coincideix fins a cert punt amb el recent tractat del filòsof neerlandès i director de l’Institut Nexus, Rob Riemen, amb el títol força clarificador de La paraula vencedora de la mort . El Harti, com aquest acadèmic, també creu que la democràcia està en perill, però a més, “està cansada”. “Estem en un moment molt complex, però anem amb compte, perquè si no agafem el camí correcte, ens n’anem a la merda”.
Pagés i El Harti fan que la paraula balli flamenc. La bailaora ho va explicar: “La paraula està present de manera natural a l’espectacle: la majoria de les escenes són mantingudes per un pal flamenc que prové de la poesia flamenca”. A més, va destacar que a l’espectacle hi ha dues cantaoras, “dues veus de dues generacions diferents, Ana Ramón i Cristina Pedrosa, que podrien ser mare i filla”, que són narradores i que configuren la dramatúrgia flamenca amb el cant.
Però per Pagès, la paraula també es present en la dansa que representaran a l’escenari d’El Jardí perquè, segons va dir, tota paraula té “infinits moviments”, i és ella mateixa, en el paper de Xahrazad, qui va dialogant amb la resta del grup.
“El que m’apassiona de la feina de la María és que he descobert que la paraula adquireix moviment”, va admetre El Harti. “A l’espectacle hi ha molt cant, i la María pren alguna vegada la paraula amb un moviment amb què és capaç de comunicar sensacions i sentiments”, va concloure.
