“La pubàlgia és genèricament dolor al pubis, però passa com amb els mals de cap, n’hi pot haver de molts tipus, per moltes causes i afectar de manera diferent cada futbolista”. Antoni Tramullas, doctor de la Unitat de Medicina de l’ Esport d’iMove ( Clíniques Mi) i exmetge del FC Barcelona, sap del que parla. Entre altres raons perquè ha estat en contacte amb el doctor Ernest Schilders, que ha sortit a la palestra aquesta setmana per haver sotmès Lamine Yamal a un tractament de radiofreqüència per combatre la lesió que pateix el barcelonista des de principis de temporada. No només l’astre blaugrana està lluitant contra la pubàlgia, osteopatia de pubis o osteitis de pubis, sinó també altres davanters joves com Nico Williams (Athletic) o Franco Mastantuono ( Reial Madrid).
Segons totes les fonts consultades, és una lesió complexa, que no té un temps de recuperació definit, que requereix paciència i que implica una gran dedicació tant per part dels serveis mèdics i de recuperació com per part del futbolista en qüestió. “No és una lesió en què es posa un guix i després es treu i el futbolista es va recuperant. Perquè el descans total tampoc no és bo, has de tenir una harmonia amb tots els músculs i tendons que van a parar a aquesta zona, i quan descanses de manera absoluta empitjora. És un equilibri múscul-tendinós difícil de conjugar”, analitza Tramullas.
L’exdoctor blaugrana qualifica la pubàlgia d’una cruïlla de camins, “una cruïlla en forma d’anella a la qual van a parar nervis, tendons i músculs interconnectats. Per dalt hi ha els rectes de l’abdomen. Després hi ha els adductors, també hi ha el psoes, que arrenca de la columna i va a parar al fèmur, i darrere hi ha els isquios. És un compendi per dalt, per baix, per davant i per darrere. S’ha de treballar molt bé amb tots els elements”.
El pubis és un zona òssia on s’insereixen diferents grups musculars”
És el que estan intentant fer els metges i preparadors del Barcelona, l’Athletic i el Reial Madrid. En el cas de Lamine Yamal, va parar i va tornar abans de tornar a parar i tornar de nou. I ha passat una cosa semblant amb Nico Williams. I de vegades el seu rendiment no ha estat tan elevat com en campanyes precedents.
“L’osteopatia no impedeix jugar, però redueix les capacitats del futbolista, el fa més lent, amb menys reflexos, menys reactiu, i fa que perdi la seguretat”, incideix el doctor Pedro Luis Ripoll, de la Clínica Ripoll y De Prado, el servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica de la qual va ser premiat per la FIFA.
La seguretat i els reflexos són fonamentals en futbolistes d’aquestes característiques. “Afecta més els davanters i els migcampistes. El futbol és un esport de risc per al pubis, si fossin nedadors no tindrien aquests problemes. Les acceleracions i els canvis de direcció són clau en aquest sentit”, afirma Tramullas.
“Per a aquesta lesió el descans absolut no és bo, cal buscar l’equilibri”
Lamine, Williams i Mastantuono són molt bons i també coincideixen en un altre factor: són joves. “El tipus d’esport, l’edat i probablement la sobrecàrrega de partits, no només el nombre, sinó la intensitat del joc, influeixen en aquestes lesions. No es tracta només d’una repercussió física, sinó també mental”, argumenta Tramullas. “S’està veient un repunt entre joves perquè són futbolistes que des dels 10 o 12 anys són sotmesos a unes exigències físiques pròpies gairebé de professionals. Se’ls accelera la formació física, i els seus teixits, articulacions i paret abdominal no estan acabats de formar. Això pot produir microfractures per arrencament a la zona del pubis”, intervé Ripoll.
En un panorama de tantes urgències i tan curtterminista com el futbol d’elit es busquen solucions, almenys perquè el jugador se senti més còmode. És el que es persegueix amb el tractament de radiofreqüència amb Lamine Yamal. “És un tractament mínimament invasiu, pal·liatiu i poc agressiu”, exposa Ripoll.
“La radiofreqüència pot ser o per augmentar la temperatura o per modular el dolor del nervi. Es mitiga la sensació de dolor, però no és l’únic tractament. Hem d’assumir que el dolor és una alarma de l’organisme. És ideal no tenir dolor, però si el tens mitigat o adormit la zona es pot continuar carregant. Un jugador es pot sentir bé sense dolor, però si ho juga tot i tots els minuts, i el dolor no avisa, això pot produir un agreujament de la lesió, per la qual cosa s’ha de fer un treball de compensació entre tots els elements de la zona i mantenir la prevenció i la dosificació”, diu Tramullas.
“La radiofreqüència és un tractament pal·liatiu i molt poc invasiu”
En tot cas, el més important és que l’afectació no vagi a pitjor. “El que pateix és l’ os, hi ha dolors a l’ os perquè el múscul amb el tendó corresponent tiba contínuament. És important evitar una fractura per estrès, que és pitjor que una fractura normal”, diu Tramullas.
La malaltia del pubis es pot convertir en crònica? O pot desaparèixer sense operar? “Pot desaparèixer i no tornar, sense passar pel quiròfan”, assegura l’exmetge barcelonista. “Com? Creant un equilibri i distribuint esforços”.
Arribat el cas, hi ha símptomes que indiquen que no hi ha més remei que sotmetre’s a la cirurgia. “Això es produeix o quan hi ha una hèrnia en l’esportista, o quan les radiografies de la pelvis indiquen que les fractures per arrencament no són micro sinó més grans, o quan el futbolista ja no pot aguantar més el dolor”, postil·la el doctor Ripoll, que al seu dia va tractar futbolistes amb problemes de pubis com Xabi Alonso.
“Els lesionats de pubis han de tenir molt en compte les càrregues de treball”
Perquè, encara que ara estigui en voga, és una lesió que ha afectat molts jugadors en el passat. Alguns no van poder superar-la. Això va ser el que li va passar a Miguel Ángel Ferrer, més conegut com a Mista. Exjugador del València i l’ Atlètic de Madrid, entre altres clubs, i dues vegades internacional, va haver de penjar les botes als 32 anys. “El dolor se’m va fer insuportable, vaig arribar a sortir del terreny de joc i els meus companys m’havien de vestir al vestidor perquè no podia ni flexionar”, evoca. Va pensar d’operar-se, però ho va descartar. “L’operació no t’assegura que et desaparegui el dolor ni que et recuperis del tot. És molt important agafar la malaltia a temps, en els primers estadis”, opina. Amb l’experiència de qui l’ha patit en la seva pròpia pell, aconsella els joves “que tinguin molt en compte les càrregues de treball i la dosificació perquè puguin aguantar la temporada. Les tècniques de recuperació han evolucionat molt, però al final el més important és la compensació entre el tren superior i l’inferior”. La batalla pel pubis continua.
