Primera pilota de Mundial 

Espanya té avui davant seu la primera pilota de Mundial a Tbilissi. La selecció persegueix un triomf que li atorgui el bitllet de manera virtual per ser l’any que ve al Canadà, Mèxic i els Estats Units, condicionat pel que pugui fer Turquia contra la feble Bulgària. En cas de victòria espanyola, un empat dels otomans certificaria el passi. Si no, Espanya podria arribar fins i tot a perdre l’últim partit de la classificació contra Turquia a La Cartuja i tot i així tancar la classificació gràcies a la diferència de gols a favor.

Tot i que per nom i galons Geòrgia hauria de ser un d’aquells rivals que es derroten de cop, en realitat la selecció que lidera a la gespa Kvaratskhelia i a la banqueta Willy Sagnol és molt més. Ho va reivindicar ahir Luis de la Fuente. “Espero un partit complicat, no té a veure gens amb el que vam viure fa dos anys i mig –quan Espanya va golejar 1-7 en el debut de Lamine Yamal, amb gol inclòs–. Geòrgia té jugadors competint al màxim nivell, per exemple a Espanya –es va referir el seleccionador a Mikautadze, davanter del Vila-real–. Hem de tenir un gran dia per tenir les màximes possibilitats de guanyar. Busquem la matrícula d’honor”, va exigir.

La millor notícia és tot el temps en el futur que li queda al Lamine amb nosaltres”

No vol badades Luis de la Fuen­te, molt conciliador després de l’última batalla dialèctica amb el Barça per la lesió de pubis que arrossega la seva gran estrella, Lamine Yamal. El seleccionador va fer el cor fort i va decidir que el dia abans d’un partit de tanta transcendència no era el moment de fer revifar el foc. Es va limitar a reivindicar que “les relacions amb tots els clubs són meravelloses”, però va deixar l’afegitó que “sempre es poden millorar. Tot és millorable per totes les parts”. A més, es va felicitar de poder comptar amb Lamine Yamal per al futur. “És la millor notícia”, va dir.

Es perdran aquest partit per lesió alguns dels jugadors més desequilibrants de l’equip. No hi haurà pesos pesants com l’esmentat Lamine Yamal, però tampoc Pedri, Rodri Hernández, Nico Williams o Dani Carvajal. Baixes davant les quals De la Fuente està tranquil. “Tenim poc temps per preparar els partits, però el nexe d’unió són els grans futbolistes que tenim, que fan que més enllà de qui jugui siguem competitius. Això ens dona seguretat”.

“Les relacions amb els clubs són meravelloses, però tot és millorable”

El seleccionador veu en aquest grup que dirigeix la capacitat d’imitar el que Espanya va aconseguir entre 2008 i 2012 (un Mundial i dues Eurocopes). “Tinc tanta afecció amb aquests jugadors que m’agradaria que s’eternitzessin tots, o que almenys quedessin en la memòria de l’aficionat com els del 2008, 2010 i 2012, que són llegendes. Crec que aquest equip va pel
camí d’això –ja ha conquerit una Eurocopa–. És el millor
premi que pot tenir un profes­sional”.

Després d’encadenar 29 partits consecutius sense perdre i de no haver encaixat ni un sol gol encara en els quatre partits de classificació, De la Fuente va convidar a “tocar de peus a terra. Aquí ningú no regala res i és molt difícil guanyar. Cal pensar que això que està fent aquesta selecció és molt difícil d’aconseguir”. La tasca més delicada serà donar forma a un onze de màxim nivell amb tants lesionats. Per això podria comptar amb el blaugrana Dani Olmo, substitut habitual de Pedri a la roja , que compta amb la con­fiança de De la Fuente. “No em genera dubtes, està fet per a la selecció perquè encara que no estigui bé rendeix a un nivell altíssim”, va concedir.