1.000

Pep, amic meu, benvingut al club dels 1.000. No em puc creure que encara et vegis tan jove i ja hagis accedit a aquesta fita. No cal dir que jo ja ho vaig fer fa 81 partits… Probablement és l’única vegada que he arribat enlloc abans que tu. Però ja m’està bé. Ho he dit un milió de vegades: va ser un plaer i va ser un honor, enfrontar-me a tu, tantes vegades, durant la nostra carrera. Eren partits molt exigents, però eren els que jo gaudia més perquè eres, i segueixes sent, una inspiració per a tots nosaltres. La manera que tens d’entendre el futbol és insuperable. El desig que mostres cada dia és absolutament fora mesura. O sigui que sí, ja formes part d’un altre club llegendari. I ara, cap als pròxims mil. Que tinguis una meravellosa celebració. Qui sap, potser amb una bona copa de vi negre…”.

Amb aquestes paraules tan boniques, i mirant a càmera amb un somriure còmplice i foteta, va felicitar fa uns dies Jürgen Klopp el seu rival preferit, durant tants anys, en banquetes d’Alemanya i Anglaterra. Ho feia en el context d’una entrevista a Pep Guardiola per a Sky Sports, que podeu recuperar en línia, amb motiu d’haver arribat a l’extraordinaria fita d’haver disputat ja 1.000 partits com a entrenador.

Guardiola és un dels nostres esportistes més admirats pels professionals del futbol

Sempre tinc la sensació que Guardiola és un dels nostres esportistes més admirats pels professionals del futbol, i de l’esport en general, i, en canvi, més obviats i de manera injusta per la nostra premsa. No se si és perquè la feina d’entrenador té aquest component, una mica desagraït, de condemnar-te a la segona fila, encara que faci temps que demostris que, probablement, ets el millor de la història en la teva especialitat. Per resultats i xifres, amb un 70% de victòries en dinou temporades en diferents països, però sobretot per la capacitat de influir en l’evo­lució del joc, globalment. “1.000 partits són molts i en aquest esport, esclar, exigeixen molt de patiment, també”, li diu Arsène Wegner, en un altre vídeo. “Però tu has fet feliç moltíssima gent que veia els teus partits i, al capdavall, els valors que transmets són més importants que no pas el patiment que puguis tenir en aquesta feina”.

La unanimitat amb què la premsa britànica celebra Guardiola em fa sospitar que la boca petita amb què aquí parlem de les seves fites es deu a raons ben diferents. Tot i haver reeixit a revolu­cionar el tauler tàctic del futbol, allà on se’l van inventar, tot i haver-hi dirigit el doble de partits que els que va disputar a can Barça, allà no sembla que ningú hagi sentit la necessitat de fer servir l’expressió “guardiolisme” per designar, i menystenir, tots els aficionats que l’ad­miren. I us he de dir que ho he buscat amb insistència. Curiós.