Entorn de l’IVA turístic
La proposta del catedràtic Josep Oliver, en la recent jornada anual del Col·legi d’Economistes, de deixar de subvencionar el sector del turisme per mitjà de l’IVA reduït va ser rebuda amb posicions radicalment enfrontades, si bé, al cap de poques hores, la discussió quedava aparcada quan empresaris i sindicats van considerar que faria trontollar un sector tan fonamental com el turisme.
Tot i això, el fons de la qüestió apunta a una de les debilitats més grans de la nostra economia, que no acabem d’abordar. Mantinguem l’IVA reduït, però obrim un debat serè i informat sobre la conveniència de continuar apostant per determinades activitats que aporten poc o gens al conjunt de l’economia i que requereixen d’una immigració massiva.
La prioritat no pot ser continuar creant encara més ocupació precària
En unes circumstàncies en què no es troba personal i amb una demografia a la baixa, la prioritat no pot ser el continuar creant encara més ocupació precària; una ocupació que, per la seva poca retribució, no garanteix arribar a final de mes i que, per la seva estacionalitat, absorbeix molts recursos públics durant els mesos en què el treballador no està ocupat.
A més, entre altres externalitats negatives, l’arribada massiva d’immigrants per treballar en sectors de baix valor afegit i viure en condicions d’amuntegament genera un rebuig dels autòctons que alimenta el discurs xenòfob, dona ales al radicalisme polític i acaba deteriorant la convivència. Recordem l’episodi de Torre Pacheco a l’estiu i el que s’acosta a les pròximes eleccions municipals, que poden suposar una eclosió de l’extrema dreta.
L’economia espanyola, amb una de les taxes d’ocupació més elevades que podem recordar, necessita una forta reconversió del treball, aparcant el suport a les activitats que no generen ocupació d’una mínima qualitat i orientar els recursos públics cap a les que sí que generen riquesa i cohesionen la societat.
Entre aquests sectors de futur se situa clarament el turisme, una espècie de benedicció per a l’economia espanyola des de fa moltes dècades. Però no es pot parlar del turisme com un tot homogeni, ja que les diferències al si del sector són enormes: des de les companyies que generen bons llocs de treball al llarg de tot l’any fins a activitats de temporada amb salaris baixos, precarietat i necessitat de subvenció, directa o indirecta, del sector públic. Una dinàmica que també es reprodueix, sovint amb encara amb més intensitat, en determinats àmbits de l’agricultura i els serveis.
En aquest moment de transformació productiva accelerada, el teixit empresarial espanyol reuneix totes les condicions per a un gran salt endavant amb el suport especialment d’aquesta densa xarxa de pimes competitives que, malgrat tot en contra, s’han situat en aquest món global i competitiu. Aprofitem el senyal d’alerta d’alguns economistes i posem-nos a decidir quin país volem a mitjà i llarg termini.