Feia tres anys que no es veia una manifestació al carrer amb milers de manifestants en defensa de l’educació. Les entitats convocants estimen que la protesta va aplegar més de trenta mil persones, un nombre que la Guàrdia Urbana rebaixa a vuit mil cinc-centes. Tot i que la diferència de càlcul és molt elevada, el cert és que les veus de professors i famílies es van fer notar al centre de la ciutat.
El Departament d’Educació afronta el seu segon curs escolar amb un pressupost prorrogat i una falta de recursos econòmics evident que no permet rebaixar la tensió, una tensió que, segons han anunciat els sindicats amb l’èxit d’aquesta convocatòria, s’anirà caldejant més.
Altres motius de protesta van ser la falta de finançament de l’escola inclusiva i els currículums
Segons els sindicats de l’ensenyament convocants (Ustec-Stes, Aspec-Sps, CC.OO., CGT i UGT) els professors se senten exhaustos a causa d’una ingent càrrega de treball per la complexitat i diversitat a les aules i uns currículums amb què no estan d’acord. Hi afegeixen la falta de reconeixement social i la pèrdua de nivell salarial dels últims anys. Els sindicats calculen que la inflació ha arrabassat un 20% de poder adquisitiu i el volen recuperar.
Per la portaveu d’Ustec-Stes, el sindicat educatiu majoritari, aquesta mobilització s’organitza “després d’un any de no negociació i de no compliment dels compromisos adquirits per part de l’Administració”. Per això, el seu homòleg a Aspepc-Sps, Andreu Navarra, va advertir que és un “ultimàtum”. I Ester Vila, de CC.OO. Va insistir que si no s’obren les negociacions amb la conselleria, la “mobilització continuarà”.
Tot i que els objectius sindicals afecten especialment dos punts, la reducció de ràtios i la millora de salaris, a la manifestació hi havia diverses demandes.
Per exemple, els docents de batxillerat de ciències, filosofia i llengua, que han mantingut la seva lluita durant gairebé un any pels últims canvis curriculars que afecten aquesta etapa educativa, exigeixen que no es vegin retallats els horaris de les seves disciplines.
Les famílies, per la seva banda, que s’han sumat a última hora a la mobilització, reclamen més pressupost perquè sigui efectiva l’escola inclusiva i tots els alumnes, independentment de l’origen, la condició social, física o psíquica rebin els recursos adaptats a les seves necessitats especials. A més, l’associació de famílies de centres públics (AFFaC) demana de reforçar la xarxa pública.
La qüestió de la titularitat de les escoles troba un escull en la unitat de la protesta. Hi ha unanimitat a demanar el 6% del PIB per a educació, per complir el que estableix la llei d’Educació Catalana (LEC), però uns sindicats i associacions persegueixen que es destini només als centres educatius públics i, d’altres, com la Feusoc, sindicat majoritari del professorat concertat, a les escoles de tot el servei d’educació de Catalunya, com avala la mateixa LEC. Per la seva banda, la CCAPAC, que representa les associacions de família d’escoles cristianes, també reclama que “no es margini el sector concertat”, que representa el 30% del sistema educatiu.
En un manifest, els sindicats convocants, a més de recuperació del salari i ràtios, exigeixen de negociar la reducció de la burocràcia, derogar els decrets de plantilles i d’autonomia de centres i consensuar currículums.
