No són concerts típics. No hi ha mòbils a la sala (o al pati) i l’atenció és màxima. Sobre l’escenari, el cantautor i compositor reusenc Jaume Blanc, conegut artísticament com El Toubab i també definit com el rodamon del rock . Davant, un públic que compleix condemna. El Toubab compareix amb la seva inseparable boina, la guitarra i un repertori forjat a cop d’experiències vitals i compromís social. Ha recorregut mig món i ha actuat a més de vint països, al carrer, al metro, en bars, en centres socials, menjadors populars, escoles... I també en presons. Al Brasil, el Perú, Colòmbia, l’Argentina... Aquesta tardor el seu projecte Vides compartides l’ha portat a centres penitenciaris molt més pròxims: Mas Enric, Wad-Ras i el de Quatre Camins, de joves.
Les històries d’ El Toubab –una persona blanca, un europeu, un occidental a l’ Àfrica– traspassen fronteres i murs. L’esperança, la superació i la recerca de sentit se serveix amb música i paraules en aquest projecte, Vides compartides , que ha rebut el suport de la Fundació La Caixa per mitjà de CaixaBank.
El projecte La Veu entre Cultures porta la música i la reflexió a Mas Enric, Wad-Ras i Quatre Camins
“Em vaig criar en un barri humil i amb vint anys vaig tocar per primera vegada en una presó, a la Model; allò em va marcar... Em vaig adonar que allà, sense comptar els delictes de sang o sexuals, hi arriba la gent pobra, la que en la immensa majoria de vegades no ha tingut oportunitats”, manté Blanc.
I en aquell entorn, El Toubab és capaç de crear espais d’expressió, d’escolta i de reflexió personal. El periodista i gestor cultural Isaac Albesa l’acompanya en aquest projecte, introduint les cançons explicant el seu perquè i dialogant amb ell i amb el públic. El concert transcendeix el purament musical. “En els concerts habituals, cada vegada costa més captar i retenir l’atenció de la gent... Aquí la tens tota”, explica Isaac Albesa.
En aquesta gira han rebut atenció i més, perquè en aquest diàleg també hi participa el públic. Alguns, com un parell de reclusos de Quatre Camins, es van atrevir amb un rap sobre l’escenari. A Wad-Ras, una de les preses va llegir poesies, i a Mas Enric, el públic va entonar una rumba... “Es creen unes sinergies úniques”, recalca Blanc.
A Vides compartides l’activista musical recorre al seu llibre Vagabundeos (Desacorde Ediciones) publicat fa tot just un any i en què repassa el seu periple per Europa i Amèrica Llatina, sense gairebé equipatge, però sempre amb guitarra. El que als noranta va ser integrant del grup Presidents (amb tres discos publicats) i després de La Voz de los Nadie i Té Verde (amb un disc amb cada formació), va iniciar la seva carrera en solitari el 2011 i ha gravat cinc discos més. Arran del que ha vist i viscut –El Toubab ha deambulat per més de vint països– Jaume Blanc va impulsar l’entitat La Veu entre Cultures, el paraigua de nombrosos projectes solidaris i pont preferencial de cooperació amb el Senegal, d’on és la seva parella.
La col·laboració amb La Caixa ha permès durant aquesta tardor arribar als centres penitenciaris en una iniciativa que espera que tingui continuïtat. Aquest mes, el Toubab ha tocat al local de Càritas de Reus o a la biblioteca de Constantí. En paral·lel, La Veu entre Cultures continua impulsant projectes educatius i socials per millorar la qualitat de vida de persones i comunitats en situació de vulnerabilitat. “ Treballem per provar de construir una societat més inclusiva i justa, en què tothom tingui accés a les mateixes oportunitats”, explica Blanc.
En cooperació internacional, i en col·laboració amb la URV Solidària, aquesta entitat impulsa el projecte Octubre Rosa 2025 de voluntariat per treballar en la comunitat local i el personal sanitari de Kaolack (Senegal), on assisteixen principalment dones i nens. El Vides compartides s’inscriu al programa de sensibilització intercultural, en què destaca en majúscules el projecte educatiu que gira al voltant del conte El petit Toubab: de Reus al món en què narra les aventures d’un nen (el seu fill) quan descobreix per primera vegada el país de la seva mare (senegalesa). Un viatge de descobriment de noves cultures, de reflexió sobre la identitat i d’aprendre a viure amb respecte i curiositat.
