L’església més alta del món ja és visible des de tot Barcelona

Molt poques grues es veuen últimament a Barcelona. Tot i això, n’hi ha una que no dona l’ abast. Puja peces de fins a 24 tones a més de 160 metres d’ altura. L’última, fa tot just una setmana, va ser el nucli de la creu que coronarà la torre de Jesús. Tot i que encara li falten 4,5 metres d’ alçària, la Sagrada Família ja és l’església més alta del món. La seva imponent torre central l’ha feta molt més visible des de tota la ciutat. La basílica ha superat la que des del 1889 era la més alta del món, l’ església major d’ Ulm, a Alemanya, de 161,53 metres.

Entrant a Barcelona per la Diagonal o per la Meridiana. Des de la carretera de les Aigües i des del mar... També en balcons i finestres de Pedralbes, passant per l’ Eixample i fins i tot al Besòs, on abans només s’intuïen les torres dels Evangelistes, ara apareix grandiosa la torre més alta del temple. En aquests moments, amb el tram final encara envoltat per la bastida i la xarxa, ja arriba als 168 metres. Quan els cinc braços de la creu estiguin col·locats, seran 172,5 metres, 18,5 metres més (set pisos) que la torre Mapfre i l’hotel Arts, fins ara els edificis més alts de Barcelona. Això serà a finals d’any, malgrat que la inauguració es reserva per al 10 de juny, coincidint amb el dia que fa cent anys de la mort d’Antoni Gaudí.

La Junta Constructora de la Basílica espera que sigui el Papa qui faci els honors, una possibilitat encara pendent de confirmació. Sigui com sigui, a partir del 10 de juny, la creu de Jesús s’il·luminarà per primera vegada i projectarà llum sobre la ciutat, tal com va dibuixar Antoni Gaudí. L’arquitecte no va voler que la Sagrada Família superés els 177 metres que mesura Montjuïc. Va projectar un temple de grandíssima envergadura, però que no superés una obra creada per Déu.

Des de la Pedrera i des dels terrats de la ciutat, la Sagrada Família ja sobresurt gegantina. També des del Park Güell. Gaudí hi va viure des del 1906 i fins al novembre del 1925 (quan es va instal·lar al taller de la Sagrada Família). Cada dia caminava uns deu quilòmetres a peu, seguint un itinerari idèntic. “Sortia del Park Güell i sentia missa a dos quarts de vuit a la seva parròquia, que era la de Sant Joan Baptista de Gràcia –a la plaça de la Virreina–, baixava fins a l’obrador de la Sagrada Família, on esmorzava frugalment (un ou) i treballa fins a l’hora de dinar”, escriu Armand Puig i Tàrrech a la biografia Antoni Gaudí, vida i obra ( Pòrtic).

Durant aquest camí diari des del Park Güell, llavors solitari i allunyat del centre de Barcelona, amb tota probabilitat Gaudí podia contemplar des del lluny la progressió de les obres de la basílica. Llavors sense grues, només amb bastides. Gaudí va poder veure acabada la torre de Bartomeu (107 metres) a la façana del Naixement, inaugurada el 30 de desembre del 1925. “Miri aquest final...! No és veritat que sembla que una la terra amb el cel?”, diuen que va exclamar l’arquitecte. Cent anys després, les obres del temple encaren la recta final. Quan estigui a punt la torre de Jesús, l’últim gran repte constructiu serà la façana de la Glòria, al carrer Mallorca.

Si a la Barcelona del Gaudí, emmarcada entre les dues exposicions universals, la burgesia va imprimir una empenta sense precedents a la convulsa ciutat i el temple es finançava gràcies a les donacions dels fidels, a la Barcelona actual les obres de la Sagrada Família han arribat a una velocitat mai vista gràcies als milers de turistes que cada dia paguen entrada per visitar l’obra magna de Gaudí. Van ser 4,8 milions de persones l’any passat, 1.500 persones entrant cada hora. Una entrada que s’estendrà a partir de l’any que ve fins a dalt de la torre de Jesús, que serà visitable. Al repte constructiu que planteja la Sagrada Família, que s’imposa al nou perfil urbà de Barcelona, se n’afegeixen d’altres: gestionar el monument més visitat d’ Espanya i mantenir-ne, alhora, el sentit original i raó de ser, el de l’església més alta del món.