Passen els anys i Macaco continua aquí, amb la seva proposta tan inconfusible com actual (en l’àmbit social i mediambiental). Una música i unes lletres –ja siguin en format cançó, spoken word o rapejat– que serveixen per gaudir, reflexionar i prendre consciència i actuar. Una constant que ha mantingut des d’abans del canvi de segle i que continua enarborant en un present que li dona la raó. Referència llatina d’aquesta militància i del mestissatge musical i vital, el barceloní proposa, i com el seu títol indica, mirar cap al passat per així armar-la grossa en el present (al tema que dona nom a l’àlbum proclama que “la unión es un invento que florece desde abajo”, “la felicidad se completa al compartir” o sobretot “la voz coral es nuestro futuro ancestral”).
Sempre amb el mestissatge com a escenari sonor, ara Macaco busca en músiques d’arrel com ara cúmbia, bugalú, chacarera o carimbó, opta en general per la instrumentació analògica (això sí, hi ha moogs com a Pasaste tú ), prescindeix de programacions i i es prioritza les percussions. També flirteja amb la rumba catalana a Si no lo creo no lo veo i la columna vertebral torna a ser Tirtham (Thomas Rundquist, còmplice des de fa anys), que coprodueix i coescriu la música i que toca un munt d’instruments, cosa que dona destacable unitat conceptual a aquest peculiar combat encara que sigui pluriestilístic. L’eix central continuen sent els textos, ja siguin crítics o irònico-sarcàstics com ara Sube el nivel del mal a ritme d’afrobeat: “No existe el cambio climático mientras tenga vistas desde mi ático”.
MACACO
★★★★✩
FUTURO ANCESTRAL
POP-MESTIZO
MUNDO ZURDO