Mentre a Espanya es debat sobre el futur de les seves nuclears, l’interès per l’energia atòmica reneix al món. Més de 40 països, molts de l’entorn europeu, tenen actualment plans per reforçar el seu mix energètic amb nous reactors. De fet, l’últim informe de l’ Agència Internacional de l’ Energia (AIE) assenyala que actualment hi ha en construcció més de 70 GW en centrals nuclears, la xifra més alta dels últims 30 anys. Les tensions geopolítiques, la transició energètica i la intel·ligència artificial estan promovent una segona etapa daurada per a aquesta tecnologia.
D’aquesta manera, la potència d’energia nuclear instal·lada al món trencarà amb l’estancament de les últimes dècades i passarà dels gairebé 430 GW a tancament del present exercici fins als aproximadament 580 GW del 2035. Per tant, la nuclear creixerà “almenys un terç la pròxima dècada” i se situarà un 75% per sobre dels nivells actuals el 2050, segons l’estimació d’aquest organisme, amb l’actual marc regulatori. L’informe de la IEA explica que el sector nuclear ha presentat diversos canvis interns que faciliten aquest renaixement.
“La innovació, el control de costos i una visibilitat més gran dels fluxos de caixa futurs són essencials per diversificar un sector que s’ha caracteritzat per una alta concentració de mercat”, especifica. En aquest sentit, la inversió actualment va dirigida tant a les plantes tradicionals com als nous reactors modulars de mida petita ( SMR, per les sigles en anglès) que han aparegut recentment.
Google, Meta, Amazon i Microsoft inverteixen en aquesta tecnologia per als centres de dades
El renovat interès per les centrals nuclears respon a diversos motius. El primer és millorar la sobirania energètica davant un context geopolític mundial ple d’incertesa. La invasió russa d’ Ucraïna ha suposat un cop per a l’accés de la UE al gas natural barat. D’altra banda, la inestabilitat a l’ Orient Mitjà també preocupa els Vint-i-set. Davant aquest escenari, hi ha qui ja ha passat a l’acció.
França és el cas més destacat. El principal productor d’energia nuclear de la UE ha donat un cop de volant als plans de tancament de reactors i està impulsant una estratègia de reforç energètic mitjançant reactors nuclears per garantir la seva independència. Entre altres mesures, el Govern liderat per Emmanuel Macron planteja mantenir les seves 19 centrals existents (i 54 reactors) i construir 14 nous reactors de nova generació. Aquesta estratègia haurà d’abordar el desafiament de l’antiguitat de les seves instal·lacions, un terç de les quals compta amb més de 40 anys en actiu.
Més enllà de França, Polònia, Hongria, la República Txeca i Suècia tenen plans de construcció de nous reactors. En països amb una forta oposició a l’energia nuclear, com Dinamarca i Alemanya, el debat s’ha reobert. El cas del país nòrdic és paradigmàtic perquè planteja aixecar la prohibició a l’energia atòmica vigent en els últims 40 anys. Per la seva part, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha posat sobre la taula aquesta opció davant els problemes derivats de la dependència del gas rus, dos anys després del cessament d’activitat de l’últim reactor del país.
A Europa i als EUA, les obres solen endarrerir-se vuit anys i el cost més que duplica el pressupost
Tot i això, el gran impulsor d’aquesta tecnologia ara per ara és la Xina, que construirà la meitat de les noves centrals i serà líder mundial en aquest àmbit el 2030. El gegant asiàtic té una capacitat de 60 GW, la major part en centrals amb menys de 20 anys de vida, i té més de 35 GW en desenvolupament.
A més de l’augment de la sobirania energètica, l’energia nuclear s’ha convertit en un aliat per a la transició energètica. Els analistes del banc d’inversió privada Mirabaud recorden que la Comissió Europea va reconèixer el paper d’aquesta font d’energia al green deal , l’estratègia per assolir la neutralitat climàtica, el 2022. L’entitat assenyala en un informe que aquest renovat interès es deu al fet que és una font baixa en emissions, comparable amb les renovables.
Un altre dels factors que està impulsant l’energia nuclear és la cursa tecnològica de la intel·ligència artificial generativa. Els centres de dades que suporten tota aquesta tecnologia consumeixen grans quantitats d’energia, a més d’aigua, i moltes companyies estan mirant d’assegurar-se el subministrament elèctric mitjançant acords PPA ( Power Purchase Agreement), tractes privats entre productors i clients.
Hi ha en construcció més de 70 GW en centrals nuclears, la xifra més alta dels últims 30 anys
L’aparició de projectes d’aquest estil es pot veure clarament als Estats Units. Després de 30 anys sense nous projectes, recentment s’ha firmat l’acord de Microsoft amb Constellation Energy per reiniciar la planta de Three Mile Island, coneguda per haver tingut l’accident més important d’aquesta energia al país; i el de Meta amb la mateixa companyia a Clinton (Illinois).
D’altra banda, Alphabet (Google) ha segellat un acord amb Kairos Power per adquirir energia dels seus reactors SMR a partir del 2035. S’espera que la capacitat nuclear dels EUA haurà augmentat un 80% el 2050.
L’informe de Mirabaud assenyala que l’energia nuclear (que continuarà representant menys del 10% de la generació elèctrica a escala mundial durant els pròxims anys) encara continua generant un fort rebuig tant per qüestions de seguretat (els accidents de Chernobyl i de Fukushima continuen ben vius en la memòria col·lectiva) com per la gestió dels residus. L’entitat privada indica que “les regulacions i els protocols de seguretat s’han tornat més estrictes que per a qualsevol altre tipus de central elèctrica” i apunta que “els nous dissenys de reactors ara integren sistemes de seguretat avançats destinats a minimitzar els riscos”.
El banc d’inversió apunta que aproximadament el 3% dels residus generats són altament radioactius i representen un desafiament a llarg termini. “Aquests materials ara poden emmagatzemar-se en instal·lacions geològiques profundes (fins a 500 metres sota terra), en contenidors especialment dissenyats per resistir a grans moviments tectònics”, apunta.
L’Agència Internacional de l’Energia apunta a altres problemes en el seu recent informe, com ara els retards i sobrecostos en la construcció. A Europa i als EUA, la mitjana de dilacions a l’obra és de vuit anys, mentre que la factura ha resultat ser 2,5 vegades superior al pressupost inicial.
