Dijous al Congrés la legislatura, fins aquell dia reptant de manera agònica, va viure una jornada de resurrecció. En part pel que va passar a l’hemicicle, dues votacions importants a favor del Govern de Pedro Sánchez i de la majoria parlamentària que fins ara li ha donat suport; en part per una nova arribada des de Luxemburg, el petit Estat de la UE on tenen la seu el Tribunal de Justícia de la UE i el seu advocat general. En conjunt, un respir per al Govern espanyol i un doble contratemps polític per al PP d’ Alberto Núñez Feijóo.
La coincidència dels dos fets no va estar planificada. Junts era el factor clau en les votacions al Congrés sobre la pròrroga de la vida de les centrals nuclears –a favor, el PP i Vox; en contra, la resta– i la congelació de les tarifes d’Aena, que hauria generat problemes per a la inversió en l’ampliació de diversos aeroports espanyols, especialment el de Barcelona. El partit presidit per Carles Puigdemont ja havia aprovat en la seva comissió permanent de dilluns al matí el sentit del seu vot, però ho havia mantingut secret per allargar les expectatives entorn de la seva decisió final.
Agafant-se a això, des de la formació independentista subratllen aquests dies que es va tractar d’una “coincidència, no d’una correlació”. Però a la política, les coincidències solen canviar percepcions, primer, per acabar creant, poc després, noves realitats i dinàmiques imprevistes.
El vot sobre les taxes aplicades a les aerolínies que operen als aeroports espanyols ha fet aflorar alguna contradicció en la posició dels independentistes, ja que no havien donat suport a l’esmena del PP al Congrés per congelar-les, es van abstenir al Senat i van tornar a votar en contra quan va tornar a la Cambra Baixa. Justificada per la intenció de subratllar la realitat de la seva confusa ruptura amb el Govern central, anunciada amb bombo i platerets en dues solemnes ocasions. En el cas de les nuclears, sempre han mantingut la mateixa posició, l’abstenció, avalada sobre les especificitats de les nuclears que operen a Catalunya.
La legislatura ha cobrat nova vida a causa dels últims esdeveniments
Potser per disminuir l’impacte del que va passar dijous, sobre les sempre frustrades expectatives de la dreta d’acostar un avanç electoral, l’abstenció de Junts en la pròrroga de les nuclears s’ha volgut llegir als passadissos del poder madrileny com un gir en la seva política d’aproximació i entesa amb el món econòmic.
La legislatura s’endinsa en una finestra amb un quadrimestre especialment interessant
Especialment cap a les empreses energètiques, a què al gener ja va donar un suport decisiu per evitar l’impost especial que van plantejar el Govern central i la majoria dels seus aliats. Reacció de crítica exacerbada des de la dreta espanyola que possiblement pretengui amagar la profunditat de la ferida causada per la no consumada ruptura, sigui quin sigui el motiu, amb Sánchez.
Els independentistes repliquen que el debat sobre la pròrroga de les nuclears encara no s’ha acabat i que les empreses afectades saben la seva posició i no hi ha cap allunyament. Es manté la interlocució i la sintonia, subratllen les dues parts.
Té especial transcendència per al futur l’anunci de l’advocat general del Tribunal de la UE que dona un reconeixement a l’amnistia aprovada pel Congrés i negada pel Tribunal Suprem. La impossibilitat d’aplicar la norma era una de les queixes més rellevants de Junts cap a Sánchez. Entre els dirigents independentistes s’havia estès la idea que la tornada de Puigdemont era pràcticament impossible i que els tribunals espanyols sempre buscarien subterfugis per no aplicar la llei. A més de la idea que els socialistes no han fet tot el que podien per superar aquest obstacle, encisats potser per la idea que el poder del Govern pot més del que pot de debò.
No és que hagin passat a descartar aquest escenari d’obstrucció de la magistratura –“Encara hem de ser molt prudents”, afirma un dels seus dirigents–, però reconeixen que hi ha un “punt d’inflexió”. Es tracta d’una finestra d’aproximadament un quadrimestre, fins a finals de març, quan ja s’hauran pronunciat el Tribunal de la UE i el Tribunal Constitucional espanyol, en què poden tenir lloc moviments inesperats, però mai en el sentit de desestabilitzar el Govern abans que l’amnistia sigui plenament vigent i els dirigents independentistes hagin pogut tornar lliurement.
Els pròxims dies i per sobre de la retòrica hiperbòlica, caldrà auscultar les palpitacions polítiques de fons per veure el marge i el recorregut que li resta a la legislatura.
La coincidència no es va planificar, Junts ja havia aprovat dilluns el sentit del seu vot
Especialment en l’àmbit econòmic. Territori en què durant els dos últims anys s’han plasmat aliances diferents i alternatives que configuren la majoria parlamentària sobre la qual s’assenta el Govern de coalició PSOE-Sumar. Les grans forces econòmiques i empresarials veuen aquesta conjuntura com una oportunitat per aprofundir en la seva agenda i aprofitar els avantatges circumstancials que els ofereix la diabòlica matemàtica parlamentària vigent. En suma, una dinàmica legislativa probablement molt més intensa que no pas la que ha quedat enrere, després d’aquell equador que ha suposat aquest últim dijous de resurrecció.
Després, una vegada hagi tornat Puigdemont, tot tornarà a ser impredictible. Junts s’haurà cobrat la seva peça principal i el camí cap a la seva normalització política quedarà bastant expedit. Atendrà molt més que fins ara les prospectives demoscòpiques. La seva convergència d’interessos amb els socialistes tindrà un caràcter encara més tàctic que fins ara.
