'La Colla dels Dimecres', aquarel·listes urbans a Barcelona

La Colla dels Dimecres és un grup d'artistes d'aquarel·la y sketch que es reuneixen cada dimecres al matí per retratar la ciutat. Fundat el 2007 per Raimundo López amb membres de l'Associació Aquarel·lista de Catalunya, el grup ha anat creixent al llarg dels anys. Actualment compta amb més de 60 artistes.

Alguns van cada setmana i altres de tant en tant, però sempre es veuen els dimecres al voltant de les deu en algun punt de l'àrea metropolitana amb els seus estris de pintura. Passen unes hores captant mitjançant llapis, ploma i pintura l'espai per després reunir-se en un bar proper per intercanviar impressions i consells. Ja sigui en un parc, davant un edifici històric o una plazuela, instal·len les seves cadires plegables i treuen els seus quaderns. Els més meticulosos fan fotos de referència amb el mòbil i posen cavallets plegables.

La presència d'artistes als carrers de les ciutats retratant escenes del quotidià o del paisatge urbà no és res nou. Però l'urban sketching, tal com existeix avui dia, és una activitat artística i també social relativament recent.

Va ser el periodista espanyol Gabriel Campanario, periodista i il·lustrador per al Seattle Times, qui va començar a publicar en un blog i després a la xarxa social Flickr els seus dibuixos de la ciutat nord-americana. Després de guanyar popularitat en xarxes socials va crear un grup amb què sortia a repetir l'experiència. Finalment, l'any 2009 va llançar l'organització Urban Sketchers. Tot i això, al mateix temps que ell  publicava els seus primers dibuixos de l'horitzó de Seattle, La Colla dels Dimecres ja es reunia cada dimecres per retratar Barcelona. I encara que avui dia són un més dels grups de dibuixants urbans que hi ha per la ciutat, encara que La Colla dels Dimecres té algunes característiques que la diferencien d'altres grups.

El manifest de Gabriel Campanario també serveix com a base de funcionament d'aquest grup. S'ha de dibuixar al lloc, captant allò que és visible. Ha de relatar-se una història del lloc on vivim o visitem, sent fidel a la realitat. Es pot utilitzar qualsevol mètode o material per dibuixar, apreciant els estils individuals. És essencial basar-se mútuament i sortir a dibuixar en grup.

I s'ha de compartir el dibuixat per internet. En el cas de La Colla dels Dimecres, la plataforma que utilitzen són els seus propis comptes d'Instagram o el blog de l'agrupació. En aquest últim es publiquen les pròximes reunions, a les quals pot acudir qualsevol. No existeixen requisits formals per unir-se al grup ni és necessari tenir coneixements acadèmics de dibuix o ser un prodigi. Part de l'experiència és l'aprenentatge a través dels companys, amb el suport que dona el grup. Alguns tenen nocions d'il·lustració o han estat artistes durant molt de temps. Però en el cas d'altres, aquesta ha estat la seva primera incursió en l'art. La pràctica setmanal i els consells de qui porta més temps, així com la varietat d'estils, fa que la corba d'aprenentatge sigui ràpida. Tot i això, els seus orígens separen l'estil d'altres il·lustradors urbans. Els seus llaços amb l'Associació Aquarel·lista de Catalunya els ha portat a tenir una experiència més centrada en l'art clàssic de l'aquarel·la. 

Molts dels seus membres són antics arquitectes o dissenyadors gràfics. No obstant això, entre les seves files hi ha lloc per a persones de tota classe, professió -des de comercials a infermers- o nacionalitats. Entre els seus membres es troben homes i dones establerts a Barcelona procedents de Rússia o Sud-àfrica i als quals uneix l'amor per l'art. Xavier Solsona, arquitecte retirat, ho descriu com: “un bon vici”. Després d'un temps sense practicar, les seves mans els reclamen que torni a dibuixar.

Malgrat no ser una cosa que persegueixin amb especial afany, diversos membres han realitzat exposicions de manera individual o juntament amb altres artistes. Una cosa que fa especial il·lusió quan un comença en l'art a una edat tardana, com és el cas d'alguns membres. La majoria són jubilades i en alguns casos han reprès una afició, però d'altres comencen des de zero. 

El dibuix s'ha convertit en una activitat social i en alguns casos gairebé terapèutica. Eduardo Vicente, que es va unir al grup poc després dels seus inicis, continua venint cada dimecres malgrat els seus 88 anys d'edat. És un dels membres més veterans del grup, tant per la seva edat com pel temps que porta amb La Colla dels Dimecres. El 2011 va ser un dels primers artistes sense experiència amb l'aquarel·la. Això no li ha impedit de ser un dels valedors de l'agrupació.

Ha participat en nombrosos actes per promoure l'urban sketching, inclosos els simposis mundials que s'organitzen anualment. Va arribar a ser un dels ponents en l'edició del 2015, celebrada a Barcelona. Aquí es van reunir artistes de tot el món per realitzar tallers i classes magistrals amb la capital catalana com a teló de fons. 

L'activitat està molt lligada amb el concepte de l'exploració i observació. Per als qui no coneixen la ciutat serveix com una forma de descobriment. I per als qui ja viuen en ella és una manera de veure-la des d'una altra perspectiva. Molts dels que  participen en aquestes sortides admeten que a través d'elles han visitat espais de quina altra manera no haurien conegut.

Entre els qui han pogut exposar les seves obres es troba Jaume Huertas. De professió infermer, és un ferm creient en els beneficis del dibuix com a eina curativa. El mateix el va posar en pràctica atenent pacients psiquiàtrics amb dificultats de comunicació. A través de l'art podien trobar una forma d'expressió i de relaxació diferent. L'exercici, sortir a l'exterior i l'acte social d'anar a un lloc de la ciutat a dibuixar ajuden a persones que tenen dificultats de sociabilización, comunicació o gestió emocional. Ell mateix parla de les virtuts d'això en l'exposició que va realitzar en el Col·legi Oficial d'Infermers i Infermeres de Barcelona l'any passat. Allà va exposar obres de la seva trajectòria com a pintor urbà i va compartir la seva experiència en el camp de la teràpia a través de l'art. A Espanya encara no és una eina habitual per al tractament, però diversos centres ja han dut a terme iniciatives d'art i sortides de dibuix amb pacients afligits de malalties psiquiàtriques o psicològiques.

Ja sigui l'element social, amor a l'art o curiositat per redescobrir la ciutat, La Colla dels Dimecres es veu cada dimecres per dibuixar noves aquarel·les.  Les dificultats físiques o les xacres no són barrera per assistir, ni tampoc els elements, faci fred o plogui, troben el lloc i s'ajunten igual. La passió per l'art els mou. L'única pausa que ha tingut el grup ha estat durant la pandèmia. Per a molts el benestar que representa aquesta activitat supera amb escreix les dificultats o incomoditats que els pugui crear.