Barcelona serà seu aquest mes de dues cites euromediterrànies: l’Assemblea General de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes –del 19 al 21 de novembre, amb més de 150 regions– i el 10è Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània –del 22 al 28 de novembre, amb presidents i ministres de 42 països–. El conseller d’ Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch (Barcelona, 1962) atén La Vanguardia en els últims preparatius dels dos actes.
Oficialitat del català
Soc moderadament optimista per les gestions bilaterals entre Espanya i Alemanya”
Per què són importants les dues cites per a Catalunya?
Pel moment en què arriben. Aquest any és el trentè aniversari del Procés de Barcelona, que és el moment en què Catalunya va confirmar la seva capitalitat mediterrània. Som la seu de la Unió per la Mediterrània (UpM). Signarem aviat amb ells un acord d’ entesa que reforça la seva presència i aquesta capitalitat. Ara aquesta regió és molt més important que no pas abans per raons comercials, econòmiques i geopolítiques.
Què s’hi discutirà?
Hi ha temes prioritaris com ara la lluita contra la crisi climàtica, els desastres naturals i els intercanvis econòmics, empresarials, i infraestructures. Aquests dies ens convertirem d’una manera més física i visible en la capital de la Mediterrània.
Entre els membres de la UpM hi ha posicions contraposades en l’eix migratori. És difícil tancar alguna acció concreta?
La legislació en aquesta matèria és de la Unió Europea. Crec que aquesta política d’immigració ha de tenir en compte tant les necessitats del nord com del sud de la Mediterrània. Som un espai integrat en què el que passa al sud repercuteix al nord, i viceversa. Durant aquestes reunions hem d’escoltar els posicionaments dels països del sud de la Mediterrània, de manera que la forma en què haguem de desenvolupar i executar la política migratòria tingui en compte una realitat que va més enllà de la nostra.
Dins de la UpM hi ha tant Israel com Palestina. El conflicte a Gaza es tractarà?
Es tracta fonamentalment en altres àmbits, i ara estem en una fase d’intent de consolidació de pau. Planarà sobre la discussió, però la nostra contribució ha de ser la d’implicar molt més la societat civil i fomentar més el diàleg en diferents àmbits (cultural, científic o econòmic). És l’aportació que podem fer. La qüestió de com s’avança cap a la solució dels dos estats depèn de les diplomàcies.
Què ha de sortir d’aquestes cites?
Catalunya vol liderar la transformació de la Mediterrània i posar-la al centre de les polítiques europees. Hi volem tenir un paper important i el podem tenir a partir del reconeixement de Barcelona com la capital de la Mediterrània, però també per la feina que fa el Govern. D’una banda, amb els països de la UpM. De l’altra, amb les polítiques de la Unió Europea a Brussel·les.
Al fòrum de la UpM es presentarà el Pacte per la Mediterrània. Quin és el seu abast?
La importància és, en primer lloc, en la seva existència. Demostra que és una prioritat europea. Durant molts anys, la UE va donar un tracte secundari a la política mediterrània i ara té una comissària per això. S’han intensificat les relacions entre el nord i sud de la Mediterrània. Es busca un enfocament integral d’aquestes polítiques i donar-hi visibilitat.
La setmana passada es va aprovar l’ Estratègia Àsia. Per què cal obrir-se al continent asiàtic?
Aquests últims anys hi ha països que estan creixent molt. Hi ha una modificació de les relacions entre les potències mundials, que dona més importància a aquesta regió. Hi ha un potencial econòmic o tecnològic que ens interpel·la. Els últims mesos hi ha hagut una sacsejada de les relacions comercials entre països per la política aranzelària dels Estats Units. Ens obliga a mirar el món àmpliament i trobar una diversificació geogràfica per a les relacions econòmiques catalanes.
Va en detriment d’altres països com els Estats Units?
En absolut. Volem mantenir la relació més intensa possible amb els Estats Units, però és l’ Administració americana la que pot facilitar o dificultar la cooperació. Els últims mesos, lamentablement hem vist mesures que tendeixen a complicar-la, però hi ha coses que compartim i ens agradaria continuar compartint en el futur.
En quin punt està l’oficialitat del català a la UE? La ruptura de Junts amb el Govern espanyol incideix negativament a aconseguir-ho?
S’està fent molt bona feina i està donant resultat. Els països que l’accepten han augmentat. També hi ha el comunicat fa poques setmanes entre Espanya i Alemanya, que és un pas important perquè obre la via a donar una empenta a l’acord. Tots ens n’hem de sentir corresponsables. És un tema de justícia lingüística.
Però és optimista?
Soc moderadament optimista i aquest optimisme es veu reforçat per les gestions bilaterals entre el Govern espanyol i l’alemany.
Van anunciar noves delegacions a la Xina, el Canadà i Jordània. Sense pressupostos és possible?
S’està fent tot el que es pot perquè hi hagi pressupostos. Intentarem arribar tan lluny com es pugui, però el que hem de fer és treballar tots plegats –no només el Govern– perquè hi hagi pressupostos pels beneficis que suposen per als ciutadans.
El 2026 hauria d’operar el cos d’acció exterior. Serà així?
La llei està aprovada i ara toca el desplegament, que vindrà lligat a la capacitat pressupostària que tingui el departament el 2026. La nostra voluntat és poder començar amb un primer desplegament.
Creixen les tecnocràcies i autocràcies. La UE corre el risc de quedar atrapada?
La UE és la resposta a aquests extremismes i posicions demagògiques que incrementen els problemes en comptes de reduir-los.
Fa un any va dir en aquest diari que les portes de Brussel·les s’obririen amb més facilitat per a Catalunya. S’està aconseguint?
Sincerament, sí. Ho veiem en la nostra participació i influeix en Brussel·les –com la discussió sobre els fons de cohesió o la mateixa política regional de la UE– o en el creixement de la presència de líders de la UE a Barcelona.