El Govern central es disposa a obrir una de les discussions que més greuges i retrets susciten entre els espanyols, ja que barreja el sentiment de pertinença amb la butxaca. Es tracta del model de finançament, el repartiment del pastís entre les comunitats. Un meló que estava sense encetar des de feia més de 15 anys. Cap executiu no ha volgut abordar-lo abans fins a disposar de prou recursos perquè tots augmentin el botí, encara que això no impedeixi d’acusar el veí d’avarícia. També és cert que el Govern de torn té pel mànec el ganivet de repartir, així que procura que el nou model respongui als seus interessos. Per això, no és forassenyat aventurar que el sistema beneficiarà Andalusia i Catalunya.
Des de fa mesos se succeeixen les reunions discretes entre els equips d’ Hisenda i els de la Generalitat i ERC per pactar el nou model. Catalunya torna a liderar les negociacions després del procés , quan els independentistes van considerar incompatible prometre la secessió imminent i discutir millores en el marc autonòmic. ERC està abordant la discussió sabent que es tracta d’un model per a totes les comunitats, tot i que, com és lògic, escombra cap a casa. Té difícil aconseguir l’ordinalitat, és a dir, que es garanteixi per llei que Catalunya no rebrà menys del que aporti, però sí pot corregir a la pràctica la diferència. Els republicans han deixat per al 2026 l’altra pota del finançament, o sigui, els canvis legals perquè la Generalitat recapti tots els impostos, començant per l’IRPF. Esquerra s’hi està implicant a fons, mentre que Junts ha preferit quedar-se’n al marge, malgrat la seva capacitat per condicionar el Govern central. Si ERC pretén que la xifra resultant sigui atractiva per a Catalunya, la vicepresidenta María Jesús Montero estira cap a Andalusia, on serà candidata a la Junta. Quan ella era consellera, exigia 4.000 milions a Rajoy. “No demanarem menys”, adverteix Juanma Moreno Bonilla. Així doncs, aquí tenim una xifra sòl per a Andalusia.
Mentrestant, Montero encoratjarà les contradiccions entre líders autonòmics,
gairebé tots del PP. No seria estrany que la Comunitat Valenciana o les Balears en
surtin més ben parades, mentre que pot passar que qui se senti més ofesa sigui Isabel Díaz Ayuso.
