Washington i Pequín intensifiquen la batalla pels minerals de l’Àfrica

El 27 de juny Donald Trump va marcar el to de la nova batalla geopolítica al cor de l’ Àfrica. Aquell dia, hores després que els ministres d’Afers Exteriors de Ruanda i la República Democràtica del Congo signessin un acord de pau a Washington, el president dels Estats Units va deixar clares les seves intencions reals en la seva intermediació en el conflicte de l’est congolès, una de les zones més riques en minerals del planeta. “Com a part d’aquest acord, els EUA obtenen gran part dels drets miners del Congo”, va dir.

La sinceritat descarnada del líder republicà apunta que la lluita amb la Xina per les matèries primeres essencials per a les indústries tecnològiques (des de vehicles elèctrics, centres de dades d’intel·ligència artificial fins a xips de dispositius electrònics o armament), ja és més que una rivalitat econòmica; és una batalla pel lideratge tecnològic i l’autonomia estratègica en un món canviant.

El corredor de Lobito, que connecta zones mineres del Congo i Zàmbia, és un projecte clau per a Trump

I en aquesta baralla, l’ Àfrica té un paper crucial, ja que acull al subsol més d’una tercera part de les reserves de minerals o metalls claus per al sector tecnològic com el cobalt, el liti, el tungstè o les terres rares.

Tot i que la Xina s’ha posat al capdavant en el domini del mercat africà de minerals les dues últimes dècades –el 2003 Pequín era el principal soci comercial en només una tercera part dels països africans, i el 2023 ja ho era en 53 de 55 estats del continent, tret de Lesotho i Swazilàndia–, la posició dominant xinesa tant a la producció, gràcies precisament a abundants inversions en mines africanes, com en el processament de minerals i metalls crítics ha posat en alerta Washington, que maniobra per recuperar múscul al sector i apunta a les reserves africanes com a via indispensable per aconseguir-ho. Una xifra apunta al tomb de la política dels Estats Units. Segons dades oficials analitzades pel think tank Iniciativa d’ Investigació Xina- Àfrica de la Universitat Johns Hopkins, l’any passat els EUA van superar la Xina com l’inversor estranger directe més gran a l’ Àfrica amb 7.800 milions de ­dòlars davant 4.000 milions. És la primera vegada des del 2012 que Washington recupera el lideratge.

Malgrat el menyspreu que Trump ha mostrat per l’ Àfrica –el 2018 es va referir a estats africans sense especificar com a “forats de merda” i aquest any ha fulminat el programa d’ajuts Usaid– el president dels EUA va crear durant el seu primer mandat la Corporació Financera de Desenvolupament Internacional, que promou les inversions en el continent africà i que a la seva web no amaga qui és el seu competidor principal. “L’ Àfrica subsahariana és fonamental per a l’economia del futur, tant perquè és un mercat de consum en creixement com perquè és una font de recursos crítics per assegurar les cadenes de subministrament militars i industrials dels EUA. L’ Àfrica també s’ha convertit en un punt clau per a la competència estratègica, especialment amb la Xina”.

Des de la plataforma sud-africana Mini Indaba, que organitza el fòrum de mineria més gran de l’ Àfrica, observen aquesta competició amb expectació. “Davant l’augment de la demanda mundial, tant els EUA com la Xina han intensificat els seus esforços per assegurar l’accés a la riquesa mineral de l’ Àfrica, fet que ha derivat en inversions estratègiques, maniobres diplomàtiques i una competència per la influència. Es preveu que la rivalitat entre els EUA i la Xina pels minerals crítics de l’ Àfrica s’intensifiqui els pròxims anys. (...) El resultat d’aquesta competició determinarà les cadenes de subministrament globals, la transició cap a l’energia neta i el futur econòmic de l’ Àfrica”.

A l’agenda africana del president Trump hi ha dues carpetes essencials. D’una banda el corredor de Lobito, que pretén connectar les zones mineres de Zàmbia i l’RD del Congo amb la costa atlàntica, i on els EUA són el finançador principal, i el projecte d’exploració minera de la societat KoBold Metals, centrada a trobar i desenvolupar dipòsits de minerals crítics per a la transició energètica, com ara el coure i el cobalt, especialment en països com Zàmbia o el Congo.