Mèxic i la revolució pendent

L’1 de novembre, els narcos van assassinar Carlos Manzo, alcalde d’ Uruapan ( Michoacán), mentre participava en les celebracions del dia de Morts. Tres sicaris el van escometre a la plaça major. Un tenia 16 anys, i un altre, 17. Un dels assassins va morir sota custòdia policial. Els cossos dels altres dos es van trobar a la vora de la carretera que porta a Paracho.

Dissabte milers de mexicans, molts de la generació Z i molts portant també el barret que Manzo va convertir en símbol de la resistència camperola contra els càrtels de la droga, es van manifestar en diverses ciutats per denunciar el crim, la corrupció i la impunitat dels narcos. A la plaça del Zócalo de Mèxic DF van assaltar el Palau Nacional amb explosius casolans i es van enfrontar a la policia amb pedres, cadenes i pals. Un centenar d’agents i una vintena de manifestants van resultar ferits. La presidenta, Claudia Sheinbaum, va acusar les forces conservadores de manipular el moviment juvenil amb finançament exterior.

Sheinbaum lluita contra els narcos i l’espessa xarxa oficial que els empara

Sheinbaum fa un any que està en el poder. Governa sota el pes de la llosa que li va deixar el seu antecessor, Andrés Manuel López Obrador ( AMLO), que va pactar amb els càrtels perquè el seu partit, Morena, creixés a tot el país. Amb el lema “Abraçades, no trets”, va enfortir els lligams amb els narcos, un pacte que els va beneficiar a tots dos a costa de la vida de milers de mexicans. La presidència de López Obrador va afegir milers de morts a una tragèdia nacional que les últimes dues dècades ha segat la vida de 275.000 mexicans.

López Obrador viu reclòs al ranxo La Chingada (Chiapas). Ni tan sols va anar al casament del seu fill, al febrer. Els Estats Units l’acusen d’haver afavorit els narcos i ell s’amaga.

Desmantellar l’espessa xarxa d’interessos creuats entre polítics, policies, militars, jutges i narcotraficants “és impossible en un mandat”, assegura Will Freeman, analista del Consell de Relacions Exteriors a Washington DC. Assegura que “l’ Estat protegeix els càrtels”. La policia esborra proves, els fiscals i els jutges es posen de perfil i quixots com Carlos Manzo cauen abatuts. Els beneficis de col·laborar amb els narcos compensen amb escreix el risc que aquests funcionaris siguin castigats.

Sheibaum ho intenta, però per erradicar el crim organitzat necessita una revolució social i política que avui sembla impossible.

Les polítiques progressistes de Morena han tret cinc milions de mexicans de la pobresa, però els agents de policia a la meitat dels estats encara guanyen menys que el salari mínim. La temptació de col·laborar amb els narcos és molt alta.

Sheinbaum ha deportat 29 capos als EUA i ha detingut desenes de quadres mitjans de les màfies. També intenta que els militars cedeixin el control de la intel·ligència al Departament de Seguretat. No és fàcil. La resistència de l’exèrcit és tan forta com la dels polítics del seu propi partit, Morena, així com dels policies, jutges i fiscals que es beneficien del crim.

Will Freeman considera que els EUA poden donar-li un cop de mà. No pas atacant els càrtels, com proposa el president Donald Trump, sinó sancionant els polítics i funcionaris corruptes.

Sheinbaum, tot i això, necessitarà molt més per tirar endavant la revolució pendent que ha de posar fi a la violència i la corrupció, començant pel suport dels mexicans que dissabte van intentar assaltar el Palau Nacional al crit de “tots som Carlos Manzo”.