Europa busca el seu model d’IA

La intel·ligència artificial (IA) planteja un horitzó de creixement econòmic exponencial, com no s’havia vist des de la revolució industrial. Aquest és el gran pronòstic que fan la majoria d’experts. També és una eina estratègica i, per tant, de poder polític, empresarial i cultural. Tot això explica les supermilionàries inversions que es fan als Estats Units i a la Xina, i en molta menys quantitat la Unió Europea (UE), que va molt endarrerida en aquesta nova aposta tecnològica.

En nombres concrets, es calcula que entre el 2013 i el 2024, els Estats Units van liderar la inversió privada en IA amb aproximadament 471.000 milions de dòlars, xifra que supera la de tot el món en el seu conjunt. Els segueixen la Xina amb 119.000 milions de dòlars i ja, a molt llarga distància, el Regne Unit amb 28.000 mi­lions de dòlars. Però les xifres que es manegen per al futur són de vertigen. Només les grans tecnològiques (Microsoft, Amazon, Google, Meta) han anunciat aquest any enormes inversions, superiors als 300.000 milions d’euros. La UE també intenta impulsar la IA i projecta plans per invertir uns 200.000 milions d’euros en aquest sector els propers anys, però es troba a anys llum dels Estats Units.

L’enorme energia econòmica, científica i tecnològica destinada a la IA a tot el món és la garantia més clara que estem davant un gran poder transformador, en un procés que avança cada vegada més de manera accelerada. Fa tan sols tres anys que ChatGPT va sortir a la llum i avui dia la IA generativa ja és perfectament útil per a qualsevol ús intel·lectual que se li vulgui donar. Cap país ni cap empresa poden trigar més temps a reac­cionar si no volen perdre el tren del progrés, i això és vàlid per a qualsevol àmbit d’activitat. El gran desafiament és com fer-ho. Aquí a Catalunya, la Generalitat ha donat fa pocs dies l’avís institucional que el país ha d’afrontar el repte de la IA. Però és només un tímid primer pas que cal multiplicar.

Multiplicar la inversió i el talent són dos factors clau per no quedar-se massa enrere

Que Europa, i per tant Espanya, es trobin a anys llum dels EUA i la Xina no implica que s’hagi de llançar la tovallola i donar-se per vençuts. És cert que a aquest costat de l’ Atlàntic s’ha perdut la cursa de la infraestructura dels microxips i també la cursa de les grans plataformes. Però, com s’assenyalava ahir al nostre suplement Diners , la indústria de la IA generativa és tan gran que encara ofereix oportunitats que ningú no ha desenvolupat i en les quals tant Europa com Espanya o Catalunya podrien tenir un paper rellevant.

Entre aquestes oportunitats de la IA per a Europa es troba el desenvolupament de solucions ètiques i segures, en entorns més reduïts i locals, com les que poden necessitar les companyies que desenvolupen serveis crítics, algunes empreses específiques o les administracions públiques a tots els nivells. Per això, tanmateix, es necessita més inversió en l’ecosistema tecnològic local i una política agressiva de manteniment i atracció de talent. De moment, prop de la meitat de la inversió mundial de fons de capital risc en startups d’IA generativa es concentra als EUA, mentre que Europa en capta tot just una quarta part.

Aquí, a més, es dona la paradoxa que es formen molt bons professionals –a les universitats catalanes també– que després emigren cap als EUA a la recerca de nous horitzons, sous més alts i avantatges fiscals per a emprendre. És evident que aquest és un procés que cal revertir. Per això ja hi ha algunes iniciatives en marxa, encara que la seva posada en pràctica va molt lenta davant els ràpids progressos que registra tot el que està relacionat amb la IA.

El desenvolupament de les gigafactories d’IA comporta una enorme despesa d’aigua i energia

Si es vol desenvolupar la IA al continent europeu caldrà tenir molt en compte també els costos associats a aquesta tecnologia, i dels que se’n parla encara molt poc. No es tracta només dels riscos de manipulació de la realitat ni de la pèrdua creixent de llocs de treball que pot provocar. El desenvolupament de la IA té, a més, un consum molt elevat d’energia i d’aigua per refrigerar les instal·lacions que cal valorar amb molta prudència quan es parla d’instal·lar les gigafactories programades per la UE, una de les quals a Catalunya. Un altre problema és que el motor de desenvolupament de la IA són les dades massives que l’han d’alimentar. Aquest accés a les dades és infinit als EUA i la Xina, però, en canvi, a Europa hi ha una legislació molt restrictiva per al seu ús que ara Brussel·les intenta flexibilitzar, ja que sense dades no hi ha IA.

Estem, en suma, davant una revolució tecnològica de la humanitat amb moltes cares, costos i arestes. Evoluciona molt ràpidament, i Europa ha de reaccionar també amb promptitud per desenvolupar el seu propi model d’IA. Quedar-se enrere és tant com perdre el tren del futur.