Dina Juc és la líder maia d’ètnia q’eqchi’ del nord de Guatemala, el país llatinoamericà amb la població indígena més gran en percentatge. Oficial de Drets i Cultura de l’Aliança Mesoamericana de Pobles i Boscos (AMPB), Juc és la tercera alcaldessa indígena en el Consell Municipal Indígena de Santa Lucía Utatlán, Sololá, un dels 22 pobles maies a Guatemala.
Riscos
Defensem el territori, i això ens torna un blanc davant un interès econòmic”
Per què hi ha protestes de líders indígenes a la COP30?
El Brasil és un país d’una gran població indígena. Per tant, aquesta qüestió cobra una rellevància més gran i molt diferent dels països anteriors on s’han celebrat les COP. Té un missatge polític. Se celebra en un espai on hi ha moltíssims exemples de conservació per la gestió de la terra que han fet els pobles indígenes i això podria generar una consciència en els representants d’ Estat. Volem una participació plena i efectiva, que els indígenes siguin socis d’això, no vistos com a beneficiaris.
En quin sentit?
Som els que estem en primera línia afrontant no només els efectes del canvi climàtic, sinó també resistint amb el nostre sistema propi de vida davant els embats climàtics, a través de l’economia indígena. Hauríem de ser aliats clau per poder mitigar l’impacte del canvi climàtic i disminuir les diferents emissions de gasos d’efecte hivernacle.
I les protestes formen part d’aquesta reivindicació?
Sí. Els estats han d’entendre que els pobles indígenes volen estar asseguts a la presa de decisió, ocupant un espai a les taules de negociació. Això no hauria de ser només una discussió entre Estats, perquè, malgrat que som aquí en una regió de pobles indígenes, som absents; no hi ha un espai per als pobles indígenes en les diferents negociacions que es duen a terme.
Quin efecte té aquesta sensació de ser absents?
S’arriba a un punt d’ embafament en què els pobles indígenes diuen: “Bé, sempre és la mateixa situació”. Ens diuen que sí, és una cimera oberta, en què hi ha més integració per a dones, homes indígenes o de comunitats locals, però, a l’hora de prendre les decisions, no hi ha un espai per a nosaltres. És un esclat que provoca aquest sistema tan excloent que tenen les Nacions Unides, en què només escolten els estats.
Per què creu que els exclouen?
Perquè els estats no hi són precisament perquè els interessi realment veure com disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Més aviat protegeixen els interessos de les grans empreses petrolieres, extractivistes, que són les que destrueixen el medi ambient.
Creu que la COP30 es juga la credibilitat?
Caldrà preguntar-se: fins a quin punt són efectives aquestes beneïdes convencions de les Nacions Unides sobre el clima? Tenen un efecte positiu per a les crisis que patim als nostres països o simplement el que fem és fer girar una ruleta russa on sempre caiem en el mateix lloc: en promeses, en compromisos que s’assumeixen i després no es compleixen? De vegades sembla que és una pèrdua de temps.
Què s’ha de fer?
Fer cas a les nostres pràctiques que ja hem aplicat mi·lenàriament i que han demostrat ser funcionals.
Creu que es reconeixerà que els territoris gestionats per indígenes són essencials per protegir el medi ambient?
El fet que un Estat reconegui i promogui una iniciativa de llei o un marc polític que estableixi el respecte i el reconeixement de la possessió de les terres mil·lenàries que tenen els pobles permetrà un avenç per a nosaltres com a poble indígena. Per poder almenys viure tranquils, en pau. Això és clau per a la protecció mediambiental. Moltes vegades pensen que estem en contra del desenvolupament, però no ens han consultat mai.
A Mesoamèrica, com a l’ Amazònia, s’ha comprovat que la gestió indígena de les selves és la millor manera de protegir-la?
Sí. Tenim diferents ecosistemes vius que han estat administrats pels pobles indígenes i les comunitats locals a la regió mesoamericana. Malgrat que Mesoamèrica és un territori petit, contribueix a la conservació del 8% de la biodiversitat. Això és gràcies a aquesta bona administració i gestió territorial que duem a terme els pobles indígenes. La comunitat sencera és propietària de totes les terres, però també patim les xacres de continuar mantenint aquesta forma de vida. És un risc.
Per què?
Perquè hi ha una persecució, criminalització i assassinat pel fet que les terres les continuem gestionant sota una administració comunal. Els pobles indígenes són els que estan en primera línia defensant i protegint el territori, i això ens torna un blanc davant qualsevol interès econòmic que vulgui ingressar als territoris. Ens tornem els opositors davant els megaprojectes extractivistes o un projecte de monocultiu.
S’intenta arribar a Belém a un acord per combatre la violència contra defensors del medi ambient. Funcionarà?
Un acord marc per als pobles indígenes és elemental perquè ens permet tenir accés a la informació pel que fa a temes de medi ambient, cosa que obligarà als estats al fet que ens donin una rendició de comptes de quines decisions o quines accions prenen ells com a caps d’Estat pel que fa a l’agenda climàtica. També obliga els estats a garantir una protecció als defensors ambientals.
Hi ha alguna iniciativa a Belém en què tots els pobles indígenes poden compartir una sèrie de reivindicacions?
Venir a aquestes cimeres ens ha permès anar articulant aliances a poc a poc amb altres pobles indígenes. Perquè hi ha moltes semblances pel que fa a la problemàtica ambiental que patim, però també les violacions sistemàtiques de drets humans que es viuen. Recordem que les lluites indígenes no neixen fins ara, sinó que ja tenen milers d’anys.