Roma recupera les vinyes mil·lenàries al cor arqueològic de la ciutat

Com a gest fundacional de la ciutat, explica la llegenda que Ròmul, el primer rei de Roma, va plantar un cep. Durant segles, els historiadors han intentat localitzar el lloc exacte –potser al Palatí o a l’ Esquilí–. Un acte simbòlic que reflectia la idea de ciutat que ell tenia al cap: transformar els pastors guerrers en ciutadans sedentaris i agricultors.

Avui, als mateixos llocs i en un món completament diferent, l’administració romana ha plantat una vinya de 1.200 ceps. D’aquí dos anys donarà els primers carrassos, a pocs passos del Palatí —la muntanya on va néixer la ciutat— i del Colosseu. Al Capitoli, seu del govern municipal, ho defineixen com una “restitució simbòlica” per a una ciutat que va viure del vi durant gairebé dos mil·lennis i que ara torna a integrar les fileres de ceps al paisatge, amb set varietats autòctones: bellone, nero buono, cesanese, moscatell de Terracina, mammolo, abbuoto i malvasia puntinata.

El projecte de la capital italiana vol recuperar els vins que bevien els antics romans

Ja els primers reis de Roma havien establert que s’havia de produir vi –però sense excessos–. El primer codi jurídic de la ciutat, la llei de les Dotze Taules, suspenia els procediments judicials durant la verema per permetre que els ciutadans es dediquessin a la recol·lecció. Els turons de la ciutat es van omplir de ceps que van sobreviure, amb sort desigual, durant gairebé dos mil anys. La xarxa viària es va adaptar a aquestes plantacions i, quan l’ imperi va portar les fronteres molt lluny del Tíber, els legionaris van exportar la cultura del vi, convertida en un dels pilars de la identitat romana.

La tradició es va mantenir durant segles. Al segle XVI es calcula que a Roma es produïen uns vint milions de litres de vi, una font important d’ingressos per a les arques pontifícies. “Per aquí estava ple de parres –recorda Fabio Bonanno, responsable d’Agricultura i Política Alimentària del Departament de Medi Ambient de la capital–, eren per tot arreu”. Amb la unificació italiana i l’expansió de la ciutat després del 1870, Roma va construir sobre les antigues vinyes, malgrat que va continuar sent el municipi agrícola més gran d’Europa.

La iniciativa, batejada amb certa grandiloqüència “Roma mater vinorum” (Roma, mare dels vins), comença precisament a San Sisto, una zona que Napoleó va voler transformar en un planter i on encara avui es conreen les plantes que l’Ajuntament fa servir per als parcs i actes públics. El pla preveu ampliar els cultius a la muntanya Celio i a l’àrea de San Sebastiano, sempre al cor de la Roma arqueològica. Els ceps tradicionals estaran controlats amb mètodes moderns: l’empresa emergent torinesa Citiculture ha instal·lat a les fileres sensors climàtics alimentats per plaques fotovoltaiques, capaços de registrar la temperatura, la humitat, la pressió atmosfèrica, la intensitat solar i la presència de contaminants com les partícules fines PM 2,5 i PM 10.

Per l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, es tracta “d’un pas més en la recuperació d’una dimensió fonamental de Roma, lligada a la terra, el menjar i l’agricultura. És una idea que també repliquem en altres àmbits: d’una banda, ampliem la superfície destinada a l’agricultura, i d’altra banda, impulsem processos de rehabilitació ­urbana”.

Un altre objectiu és reorientar els fluxos turístics, explica Sabrina Alfonsi, regidora de Medi Ambient: “S’ha posat en marxa un treball que portarà a la creació de diverses vinyes urbanes en llocs arqueològics, que formaran una autèntica xarxa d’itineraris culturals alternatius als recorreguts turístics habi­tuals”.

D’aquí dos anys, es calcula, sortiran les primeres cent ampolles. Poc més que un símbol, prou per recordar que el vi, a la fi, ha tornat a Roma.