No és fàcil aïllar-se del soroll extern i mantenir la concentració. Però Espanya està donant autèntiques lliçons de com aconseguir-ho, de com aixecar un mur, no sentir ni el vol d’una mosca i centrar-se en la seva feina, cosa que fa com cap altre. Poques seleccions han hagut de lluitar amb tantes polèmiques des que va començar la fase de classificació per al Mundial del 2026 al setembre. En cada una de les tres convocatòries que ha donat Luis de la Fuente ha hagut el de La Rioja de treure l’escut per una cosa o per una altra. Sobre la gespa, en canvi, cinc victòries, 19 gols a favor i cap en contra, xifres que els classifiquen virtualment per a la cita dels Estats Units, Mèxic i el Canadà. Impressionant.
El principal focus de polèmica ha estat l’estat físic de Lamine Yamal, jugador del Barcelona. El mag de Rocafonda va anar tocat als primers partits, en què es va agreujar la seva lesió al pubis, fet que a la fi ha provocat que es perdi quatre dels sis partits de classificació per al Mundial.
Cinc jugadors del Barça han participat en la fase de classificació per tot just dos del Madrid
Tot aquest soroll sembla d’alguna manera interessat, perquè el destinatari no és cap altre que el Barça mateix. Un escenari com a mínim curiós si ens atenim al compromís dels jugadors barcelonistes amb la roja. Però mentre el club blaugrana ha estat a l’ull de l’huracà, i ha rebut fins i tot alguna diatriba del mateix De la Fuente, sempre amb el cas Lamine a sobre de la taula, l’altre gran equip espanyol, el Reial Madrid, sembla quedar sempre al marge d’aquestes picabaralles, com si la cosa no l’afectés, quan és l’equip de més prestigi que aporta menys a la selecció espanyola de tota la Lliga. Els números criden molt l’atenció.
De camí cap al Mundial, fins a cinc futbolistes del Barça han tingut minuts en els cinc partits de classificació: Lamine Yamal, Pedri, Cubarsí, Dani Olmo i Fermín. Entre tots ells acumulen 963 minuts sobre la gespa. Un panorama completament oposat al que presenta el Reial Madrid. Tot just dos jugadors blancs han participat en aquesta fase de classificació. El paper de Carvajal, amb 28 minuts disputats a Bulgària, ha estat gairebé tan residual com la incidència del seu equip en la selecció. Huijsen, absent a última hora dissabte a Geòrgia per unes molèsties –ahir va anar a Sevilla amb la resta de l’expedició–, suma dos partits sencers, fet que suposa un balanç total de 208 minuts jugadors pels madridistes.
Huijsen, que va caure del partit de Geòrgia per molèsties, va anar a Sevilla amb la resta de l’expedició
Malgrat aquesta evident diferència en el pes de cada equip en la selecció espanyola, que no és exclusiva dels dos grans –l’ Atlètic, amb Le Normand, Baena o Barrios; o l’Athletic, amb Unai Simón, Nico Williams o Laporte, també acumulen molts més minuts que el Reial Madrid–, les rodes de premsa de De la Fuente, per no parlar d’algun comunicat gaire dur de l’RFEF, continuen girant al voltant de Lamine Yamal i de la posició del Barça en tota aquesta qüestió. Però l’única realitat és que de camí cap al Mundial de l’any que ve, Espanya ha estat de tot menys blanca.
