L’extensió d’un model de finançament semblant al que s’ha proposat per a Catalunya a totes les comunitats autònomes espanyoles deixaria com a perdedores les forals, les Canàries i Extremadura en benefici de València, Andalusia, Madrid i Catalunya. Són els càlculs teòrics fets per l’ IVIE en un informe en què s’analitzen les conseqüències de trencar amb l’statu quo i la situació de privilegi de País Basc i Navarra.
La proposta no passarà, de moment, del món acadèmic, ja que les línies generals que s’espera que proposi avui Hisenda (vegeu la informació adjunta) passen de llarg de les comunitats forals. L’ Institut Valencià d’ Investigacions Econòmiques ( IVIE) estima que en un sistema de quota (semblant al que s’ha pactat per a Catalunya entre el PSC i ERC), el País Basc perdria més d’una tercera part dels seus recursos, i Navarra, una quarta part. Gairebé 5.800 milions d’euros cada any que anirien a parar fonamentalment a València, Andalusia, Madrid i Catalunya. Aquesta última rebria 1.410 milions, un 5% més (vegeu el gràfic).
El model foral està recollit a la Constitució i mai ningú no s’ha atrevit a qüestionar-lo, si bé els últims anys alguns economistes han apostat perquè se les tingui en compte a l’hora de plantejar una reforma del model de finançament autonòmic. El catedràtic de la UPF Guillem López i Casasnovas recorda que a l’informe d’experts per a la reforma del model del 2017 ja es va assenyalar la necessitat que les forals participessin en la solidaritat entre comunitats.
El País Basc perdria una tercera part dels seus ingressos, però el seu model està protegit per la Constitució
Pedro Pascual, catedràtic de la Universitat Pública de Navarra, explica que “una de les febleses d’aquests models forals és que, es diu, i jo crec que amb raó, que no s’aporta prou a l’anivellament a la solidaritat” tot i que matisa que “s’aporta alguna cosa”, però no és fàcil de calcular. El treball de l’ IVIE basa les seves estimacions en l’esforç fiscal que duen a terme els contribuents de cada territori en relació amb la seva renda per càpita. Pascual defensa que en els models basc i navarrès es parteix de “les càrregues no assumides” i a partir d’allà es fa una aportació a l’ Estat, per la qual cosa el càlcul és diferent.
Pascual també indica que el model foral genera algunes disfuncions per la via de la inversió de l’ Estat en aquells territoris i posa com a exemple que l’alta velocitat encara no ha arribat a Navarra i el País Basc.
L’ IVIE també alerta que un sistema com el plantejat per Catalunya només per a aquesta comunitat provocaria que s’ampliaria a tres el nombre de comunitats “privilegiades”. Des de la Generalitat, en canvi, sempre s’ha defensat que el model pactat entre el PSC i ERC introdueix alguns elements que no el fan equiparable al foral perquè s’especifica literalment en el text de l’acord que “la Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats amb l’objectiu que els serveis prestats pels diversos governs autonòmics als seus ciutadans puguin arribar a nivells semblants”.
Juan Pérez, un dels economistes coautors de l’informe de l’ IVIE, afirma que “Catalunya defensa un model basat en la capacitat fiscal en què es té en compte únicament la capacitat recaptatòria de cada territori. I nosaltres el que diem és que cal anar cap a un altre criteri. No només has d’aportar segons el que recaptes, sinó que cal tenir en compte la teva renda per càpita”. A parer de Pérez, “cal tenir en compte com ets de ric o de pobre”. D’aquí sorgeix el concepte d’esforç fiscal que fa servir l’ IVIE.
En primer lloc, l’informe estima la quota que el conjunt de les comunitats hauria d’aportar a l’ Estat per garantir el finançament dels serveis que aquest últim presta a cada territori. En aquest primer càlcul, a data d’avui ja es veu la situació de privilegi, perquè el País Basc aporta l’equivalent a un 5,6% del seu PIB i Navarra un 7,1%, mentre que en el cas de les comunitats de règim general el percentatge calculat és una mitjana del 9,3%.
El segon pas del model proposat per l’ IVIE és que només es tingui en compte per a l’anivellament una part dels recursos que recapta cada comunitat (en aquest cas el 75%). El model respecta també el principi d’ordinalitat perquè cap comunitat no surti del model pitjor de com va entrar en el rànquing.
Catalunya guanyaria un 5% més de recursos si el model fos igual per a les disset comunitats
El canvi de paradigma és encara més clar quan s’analitza el finançament per habitant. En la situació actual, el finançament per persona al País Basc és de 5.646 euros, mentre que a València és de 3.112, i a Catalunya, de 3.421. Això significa que el País Basc està un 61% per sobre de la mitjana, i València, un 11% per sota. Els separen mes de 70 punts. Catalunya se situa un 2,3% per sota. Amb el model d’esforç fiscal proposat per l’ IVIE totes les comunitats es col·locarien al voltant del 100% i liderarien el rànquing les Balears (+6,5%), Madrid (+3,9%) i Catalunya amb un 2,9% per sobre de la mitjana. Pérez matisa que els càlculs es fan tenint en compte que totes les comunitats recapten sense exercir la seva capacitat normativa,de manera que no es té en compte les possibles rebaixes d’impostos de comunitats com Madrid.
La incorporació de les forals a la cistella conjunta del finançament presenta algunes dificultats, ja que el model està reconegut per la Constitució. “La Constitució en la disposició addicional primera parla d’això, dels territoris històrics i garanteix tot això. Jo crec que s’hauria de modificar la Constitució”, diu Pascual. I López i Casasnovas planteja que l’ Estat assumís la pèrdua d’ingressos de les forals amb algun fons vertical. L’ IVIE també proposa que, per compensar pèrdues inicials de les millors finançades, l’ Estat articuli un fons amb 8.538 milions d’euros, el 0,6% del PIB.
