“La fusió d’Airbus, Thales i Leonardo redueix la competència”

Hispasat es prepara per obrir una nova etapa sota el paraigua d’ Indra. El grup tecnològic liderat per Ángel Escribano té previst aprovar l’operació de compra del 89,7% del capital a la pròxima junta d’accionistes prevista per al 27 de novembre. Mentrestant, l’operador de satèl·lits prova de navegar en un sector de les telecomunicacions en efervescència després del renovat interès de la Comissió Europea per potenciar la indústria militar. En aquesta entrevista, el president de la companyia, l’exministre Pedro Duque (Madrid, 1963), repassa els reptes que té davant, com ara la recent fusió dels negocis aeroespacials d’Airbus, Thales i Leonardo o la competència de Starlink, d’ Elon Musk.

Informe Draghi

La innovació és l’únic que ens pot donar sobirania tecnològica”

Què implica per a Hispasat l’operació de fusió d’Airbus, Leonardo i Thales?

Es presenta aquesta fusió amb l’objectiu de guanyar més volum de la indústria europea per poder competir amb l’exterior. Tot i això, també té l’efecte invers: hi haurà menys competència dins d’Europa. Els clients que compràvem els satèl·lits a diferents proveïdors veiem una desaparició de competència i ens preocupa que pugui repercutir en el preu. D’altra banda, també necessitem que es mantingui la competència en l’operació de serveis satel·litaris.

Quins problemes de competència té aquesta fusió?

Això ja no competeix a Hispasat, però, si jo hagués estat ministre, em miraria l’operació amb lupa. Què passarà amb la indústria aeroespacial espanyola? També caldria veure què n’opinen altres països amb una indústria potent, com ara Alemanya o Bèlgica. El Departament de Competència de la Unió Europea haurà de revisar l’operació, tant en el seu vessant de fabricant com en el d’operador, i preguntar a totes les parts.

Sembla que aquesta fusió avança en la idea de guanyar més competitivitat que promouen els informes Draghi o Letta. La indústria espanyola d’aquest sector s’està quedant enrere?

No crec que ni l’informe Draghi ni Letta advoquin explícitament per crear més empreses per guanyar competitivitat. El que sí que estan demanant aquests grans pensadors que treballen per definir el futur d’Europa és invertir un munt de diners en innovació, perquè ens estem quedant enrere respecte als Estats Units o la Xina. La innovació és l’únic que ens pot donar sobirania tecnològica. Després, si un es queda enrere o no, dependrà de molts factors. Per exemple, si ara desapareix un actor important del mercat, potser n’apareix un altre i és el que s’acaba consolidant. De tota manera, tot dependrà del veredicte de l’autoritat de Competència. Recordem que als EUA es va intentar crear un campió de telecomunicacions amb la fusió d’AT&T i T- Mobile, però finalment els van obligar a dividir-se.

En termes de competitivitat, Hispasat forma part d’una de les grans apostes de la Comissió Europea, el projecte IRIS2, que pretén crear una constel·lació de satèl·lits per a una connectivitat segura. Quin paper hi té ­Hispasat?

Hispasat forma part d’una autoritat col·legiada juntament amb grans operadors europeus com són Eutelsat i SES. En el nostre cas, ens ocupem del segment terrestre; és a dir, la part de terra que fa que tota la connectivitat acabi a l’usuari. També és responsable d’una tercera capa orbital molt baixa, coneguda com a low-LEO , a una altura semblant a la que operen els satèl·lits de Starlink. Aquesta capa és molt important perquè està concebuda per provar noves tecnologies.

En quina fase està el projecte IRIS2?

Ens hem donat tot un any de definició, perquè la col·laboració publicoprivada requereix que s’assenti en una estructura que funcioni. El projecte està definit per 6.000 milions d’euros públics i 4.000 milions de privats. Addicionalment, la Comissió Europea ha creat unes normes especials que permeten als països aportar fons propis per donar-los encara més capacitat. Un país que ja n’hi ha aportat ha estat Polònia, fent servir els fons de recuperació. I altres països, com ara Espanya, també estan pensant a augmentar tots aquests diners. A finals d’aquest any o principis del que ve, haurem de definir exactament com seran els requisits, els concursos i els contractistes.

A començaments d’any, el Govern italià de Giorgia Meloni va amenaçar de signar un acord amb Starlink. Com condiciona aquesta companyia del multimilionari Elon Musk el sector ­europeu?

És una situació complexa. Com diuen els informes de Letta i Draghi, ens hem quedat enrere en inversió pública. Només Starlink ha rebut 60.000 milions de dòlars de diners públics. Ja està funcionant, té 8.000 satèl·lits en òrbita i té unes prestacions determinades que atreuen els clients. Per exemple, la fàcil instal·lació de l’antena. En el nostre cas, el nostre producte és més fiable, però hi hem d’enviar un instal·lador. Llavors, sí, competir-hi està sent difícil, però el projecte IRIS és una resposta que ofereix seguretat en la gestió de les dades, un factor important si parlem d’informació de governs, policia, exèrcits o bancs. Si arriba tota aquesta nova inversió d’Europa, que diuen que ha de venir i que imprescindiblement haurà de venir, no tenim cap dubte que els enginyers i tècnics europeus poden fer alguna cosa molt millor.

Quins plans de negoci se li obren a Hispasat entrant a formar part d’ Indra?

Pensem que continuarem existint com a empresa, amb aquesta tutela de col·laboració inicial publicoprivada, per la qual el Govern espanyol té un interès important perquè continuï existint i continuï tirant com a motor de la indústria espacial espanyola. El nostre accionista ara és diferent, de perfil tecnològic i amb molta ambició per l’espai. És possible que ens obri grans possibilitats, en el sentit que sempre que els objectius convergeixen hi pot haver més accés a capital inversor. També pensem que tindrem un accés més directe i més ràpid a les ambicions dels sistemes de defensa. Entrem amb il·lusió a la que és una etapa de creixement.

Hi ha duplicitats entre el que hi ha ara a Indra i el que pot aportar Hispasat?

Indra produeix components. Té línies de negoci que poden interessar a l’activitat que duu a terme Hispasat però que en realitat són complementàries. Recentment han comprat Deimos, empresa que conec bé perquè la vaig dirigir. És a dir, no hi ha cap duplicitat.