“Cal aprendre que si votes un idiota, en pagues les conseqüències”

Votar contra un mateix

Si no l’ equilibrem, la dinàmica dels mercats concentra poder i capital cada vegada en menys mans i llocs. Condemna a l’abandonament barris, pobles i territoris dels quals la riquesa, població i talent acaben anant-se’n també a les metròpolis que han absorbit els de l’ Espanya buida. Entre els qui es queden a les àrees perdedores brolla el ressentiment que afavoreix el vot de càstig a l’establishment i a favor de discursos simplistes que busquen culpables, com la immigració. Les regions perdedores britàniques, per exemple, van votar pel Brexit mentre que Londres que el va rebutjar. Es van disparar així un tret al peu, perquè les seves exportacions eren a la UE i ara són encara més pobres. Qui en té la culpa? Collier creu que els poderosos que van concentrar recursos a la capital i van abandonar aquestes regions.

Per què la riquesa tendeix a concentrar-se a les grans capitals?

És la dinàmica del capitalisme accelerat i dels mercats, que concentren cada vegada més riquesa en menys mans i menys territoris i tendeixen a centralitzar tot el poder en aquestes mans.

Les regions buides ho seran més?

Si no contrarestem els mercats amb polítiques d’equilibri, creen una espiral de fuga de talent; pèrdua d’autoestima i identitat; col·lapse de les seves institucions i serveis, i total dependència de les regions riques.

Això descriu l’ Espanya buida.

Però podem revertir aquesta espiral decadent amb institucions i líders capaços i una societat civil activa i cohesionada, que generi i canalitzi la capacitat col·lectiva per crear riquesa i compartir-la amb un relat comú.

Doncs ja em dirà on són aquests líders.

No són herois carismàtics, sinó només persones amb visió capaces d’exigir als implicats en la gestió pública que compleixin.

Qui ho ha aconseguit?

Lee Kuan Yew va convertir Singapur, un país dividit i pobre, en una potència financera; Seretse Khama va fer de Botsuana una illa de progrés africana; Deng Xiaoping va convertir la precària Xina de Mao en la superpotència que avui competeix amb els EUA...

Com?

Van tornar el poder centralitzat a les àrees que s’havien quedat enrere i van mobilitzar energies locals. Van conciliar grups i identitats enfrontades donant-los una narrativa, visió i objectiu comuns.

Federar és millor que centralitzar?

Sempre ho és, però també suposa federar recursos i no negociar-los cada any, sinó repartir-los de manera automàtica i previsible a llarg termini. Espanya necessita aquesta redistribució fiscal automàtica entre regions sense ideologies polítiques pel mig.

Algun consell a un governant actual?

Milei triomfaria si amb el seu últim èxit a les urnes demanés als rics un esforç fiscal ja.

Qui podria millorar també?

Xi Jinping està revertint la saludable descentralització de Deng Xiaoping i centra­litzant poder en el partit augmentant la censura i el control. I en tinc un altre per als ­votants.

Endavant.

Tendim a deixar-nos portar per les emo­cions a l’hora de votar; però si votes per càstig a idiotes, en pagues les conseqüències. Votar no és un gest puntual, sinó un càlcul racional els efectes del qual es projectaran en tota la teva vida.

Per què m’ho diu?

Perquè si sabem votar, crearem xarxes locals regionals i estatals de líders i tecnòcrates que cooperaran i competiran per progressar.

N’hi ha prou amb encertar el vot?

Ens hem d’incloure en el teixit de la nostra societat civil, associacions, clubs, unions de tota mena: esportives, professionals, acadèmiques, escolars... Així creem riquesa local, perquè són nervi i múscul social d’aquesta gestió i aquest lideratge. Llegeixin Putnam.

El vaig entrevistar: ens va aconsellar no menjar mai sols i parlar amb desconeguts.

Un exemple de socialització que genera riquesa, com els escoltes o els clubs esportius que uneixen ciutadans, va ser la fundació i extensió del Rotary Club per Paul Harris...

Vaig ser becari Rotary a NYU i l’hi dec.

Va mobilitzar milers de professionals de tot el món amb objectius filantròpics i quan els rotaris, com els escoltes, centres cívics, associacions de veïns... abandonen barris i pobles, accelera la seva decadència.

Per què són tan rellevants?

Perquè sense ells, les elits cosmopolites de les grans capitals ens dicten el seu discurs i ho absorbeixen tot. Necessitem idees, narratives, sentiments, creences pròpies que tornin poder i protagonisme als locals als territoris que es queden enrere.

I si no?

Aquests territoris abandonats votaran idiotes que diran que tot és culpa de la immigració després d’explotar-la; o dels jueus, o de qualsevol dimoni inventat. I després amb els nostres vots ens enfonsaran encara més.

Sembla que l’empipament funciona.

Per això, la principal tasca del líder és explicar que no hi ha solucions ràpides per a problemes complexos i que cal buscar-les junts, associats, dia a dia, i amb esforç a cada poble, al barri, a la comarca.

Les tecnologies buidaran més regions?

No podem predir-ne l’efecte, igual com fa 25 anys no teníem ni idea del que serien avui; però, a més curt termini, podem anticipar combinacions de tecnologies. Edison va inventar el fonògraf per gravar discursos, però va deplorar que gravés música...

L’inventor no controla l’ús de l’invent.

I la primera fàbrica del món va néixer al meu poble, Sheffield. Emprava l’energia d’un molí d’aigua per moure telers de 200 dones. Dues tecnologies mil·lenàries en creaven una de nova. Doncs imagini’s la IA: pot ser que canviï també el mapa de la riquesa.