La unanimitat va ser possible

Tenia 21 anys quan va morir Franco i treballava al vespertí El Noticiero Universal. La meva aportació a l’efemèride va ser una crònica del funeral a la catedral, que no ha passat a la història del periodisme. La sensació als rostres dels congregats era de perplexitat. I ara, què?, es preguntaven els uns als altres. Ningú no tenia la certesa que a la mort del dictador la democràcia trucaria a la porta.

Carlos Arias Navarro es mantenia com a president del Govern, un fiscal de sòrdida biografia que es coneixia com “el carnicerito de Màlaga”, per la seva repressió en aquesta ciutat durant la Guerra Civil. Hi havia l’esperança d’un canvi, però Franco s’havia mort al llit, amb l’únic càstig infligit pel seu gendre, el marquès de Villaverde, que en qualitat de metge de la família havia intentat allargar la dolorosa agonia del general a l’hospital de La Paz. Tres operacions en dues setmanes van dur a terme els metges al cos debilitat del malalt, a qui se li acumulaven infarts i hemorràgies.

A Franco el van desconnectar dels tubs que el mantenien en vida la nit del 19- N del 1975. Alguns historiadors asseguren que es va endarrerir la notícia de la mort per coincidir en la data amb José Antonio Primo de Rivera, fins a la matinada del dia 20. Espanya no tindria una Constitució democràtica fins al desembre del 1978, però el més curiós és que el Congrés va trigar 27 anys des de la mort del dictador a condemnar el franquisme. Almenys, la resolució es va aprovar per unanimitat. Tots els grups de la Cambra –PP, PSOE, CiU, IU, PNB, Coalició Canària i els diputats del grup mixt–, sense una sola excepció, van votar la condemna de la dictadura franquista i el reconeixement a les víctimes de la guerra.

Demà es compleixen 50 anys de la mort de Franco i la unanimitat que hi va haver al Parlament el 2002 avui no seria possible, amb el ressorgiment de l’extrema dreta. De vegades sembla que les noves generacions que van néixer en llibertat no són conscients del que suposaria la seva pèrdua. Alguns han oblidat fins i tot allò que el filòsof George Santayana va resumir en una frase: “Recordar els errors del passat ajuda a no repetir-los”.