Jerusalem i Nuremberg
El que m’ha sorprès més en una visita recent a Nova York no ha estat ni el triomf electoral de Zohran Mamdani, ni la metamorfosi de l’skyline de Manhattan, ni tampoc l’arbre de Nadal del Rockefeller Center.
El més rellevant ha estat veure el manuscrit original d’Eichmann in Jerusalem. A report on the banality of evil, el llibre que va firmar la filòsofa alemanya Hannah Arendt (1906-1975) després de cobrir el judici contra Adolf Eichmann per a la prestigiosa revista The New Yorker.
Fotograma de la pel·lícula 'Nuremberg'
El procés contra aquest criminal nazi, celebrat el maig del 1960, després que el segrestessin agents del Mossad a Buenos Aires, va donar peu a Arendt per escriure la seva reflexió, “el mal prové d’un fracàs en el pensament i aquesta és la banalitat del mal”, tot un pensament filosòfic sobre l’ètica, la moralitat i l’obediència que resulta crucial per entendre el segle XX.
El text d’Arendt, escrit entre el 1961 i el 1963, és una joia de la cultura contemporània i és allà, en una vitrina, groguenc i vell, ple de correccions a mà i perfectament ordenat al centre de l’exposició A century of ‘The New Yorker’, a la Public Library.
El nazisme continua despertant gran interès, tot i ser el règim polític més diabòlic que hi ha hagut mai
Però el de Jerusalem no va ser l’únic procés contra el nazisme. Quinze anys abans els aliats havien jutjat a Nuremberg els jerarques nazis en un procés amb vencedors i vençuts que va establir jurisprudència pels crims de guerra.
Una nova pel·lícula sobre aquell judici a Baviera ens acosta ara a les converses del mariscal Hermann Göring amb el psiquiatre militar dels Estats Units Douglas Kelley en una de les vint-i-dues cel·les ocupades pels còmplices d’Adolf Hitler en la justizgefängnis –presó– d’aquella ciutat alemanya. Es tracta de Nuremberg , un film dirigit per James Vanderbilt, amb Russell Crowe en el paper de Göring i Rami Malek, com l’expert que havia de certificar si els acusats estaven en condicions de ser jutjats.
Jerusalem i Nuremberg... Dos llocs antagònics per reflexionar sobre un mateix problema ens conviden a pensar per què el nazisme continua despertant tant d’interès, tot i ser el règim polític més diabòlic que hi ha hagut mai.
I hi ha diverses raons que ho podrien explicar: el lloc on es va desenvolupar, Europa; el morbo; l’estètica; el fet que fos un comportament extrem de l’ésser humà; la radicalització de les posicions, i els mitjans de masses..., que continuen oferint continguts sobre aquell infern, tractant-lo de vegades com un producte de consum i amb una certa i inquietant... Banalitat.