Loading...

El Congrés es diverteix

Què se n’ha fet dels valors de justícia, humanisme i equitat de l’esquerra espanyola? No m’imagino els seus referents històrics fent llenya d’un arbre caigut amb l’acarnissament abusananos, moralista i fariseu amb què els seus representants van tractar Carlos Mazón dilluns al Congrés dels Diputats.

 

Dani Duch

“Mala persona”, “psicòpata”, “homicida”, “miserable”, van ser algunes de les floretes que li van caure a Mazón, encarnació errant de l’arbre caigut i únic responsable, pel que sembla, de la tragèdia de la dana. Si aquest home –a qui no provo d’excusar, tasca impossible– ja no és un empestat condemnat a carregar la seva creu per tota la vida­...

L’acarnissament personal va ser monumental, com el d’aquells valents que en grup i carregats d’alcohol claven puntades de peu al cap d’algun desgraciat fins a matar-lo en un parc urbà de matinada o als voltants d’una discoteca de polígon. El més trist és que va ser al si d’una institució, el Congrés dels Diputats, cridada a promoure debats edificants i respecte per les formes.

Molt malament, diputat Gabriel Rufián: apallissar així el que queda de Mazón...

Una comissió d’investigació parlamentària a Madrid o Barcelona és un xou mediàtic que no té mai com a finalitat aclarir res. I tothom ho sap. Una manera com una altra de perdre el temps, apallissar el contrari i fer veure que els representants del poble són gent del poble i no persones lligades als càrrecs.

La duresa de l’esquerra amb el que queda de Mazón –malament, diputat Gabriel Rufián, molt malament– va superar l’esperable i en cap moment no va transmetre la finalitat d’aclarir res sinó de limitar-se a judicis morals –qui pot proclamar si algú és o no “mala persona” com va fer Belarra– contra un expolític que s’ha desqualificat sol i és passat.

Lee también

El meu regne per una gamba

Joaquín Luna

Quan l’esquerra adopta la demagògia i els judicis morals dels inquisidors del Sant Ofici, malament rai... Suposo que ho van fer, esclar, pels familiars de les víctimes, la indignació de les quals és comprensible. Però si alguna cosa distingia l’esquerra era la seva humanitat incompatible amb linxaments i fogueres per a l’heretge. A Mazón ja el jutjarà un tribunal, sense necessitat de pires per al lluïment, molt mesquí per cert.