Summers, Epstein i el Lolita Express

Lawrence Summers, secretari del Tresor amb Bill Clinton i president de Harvard durant sis anys, abandona les seves responsabilitats públiques per la “profunda vergonya” que sent després de difondre’s correus que mostren com el 2018 (deu anys després de saber que Epstein era pederasta i proxeneta) encara li demanava consells sobre què fer en una relació extramarital amb una alumna.

L’arrogant Summers havia tingut problemes a l’universitat per la seva opinió sobre les dones: “Tenen una capacitat innata menor per a les matemàtiques i les ciències”. Havia animat en la repressió contra la llibertat acadèmica durant l’assalt de la Casa Blanca a les universitats americanes entre acusacions d’antisemitisme als seus degans. Però tot se li havia perdonat a aquest home que està considerat un macroeconomista de prestigi.

Epstein tenia una especial vinculació amb el món acadèmic, que “no el va abandonar” fins al final. Com tampoc no ho va fer Elisa New, professora de literatura a Harvard i esposa de Summers, que li va recomanar un llibre de contingut semblant al Lolita de Vladimir Nabokov (on un home gran manté relacions amb la seva fillastra de dotze anys). “Llegeix-ho la pròxima vegada que facis un viatge llarg amb avió” li havia escrit. Lolita Express és el nom amb què es coneixia l’avió en el qual Epstein transportava els seus convidats a les seves festes més enllà de l’ Atlàntic.

Si la decadència de Davos, amb els problemes financers i de reputació del seu fundador. Klaus Schwab, ha estat la perfecta metàfora de la crisi de la globalització, el cas Epstein se sembla cada dia més a una venjança contra l’elit que la va governar. Tota aquesta col·lecció de personatges, demòcrates o republicans, financers o polítics, acadèmics o diplomàtics, que des dels seus vols a gran altura en el Lolita Express, eren incapaç de percebre els problemes de la gent corrent que perdia els seus llocs de treball.

Els Estats Units van camí de perdre el lideratge d’un ordre mundial al que ha renunciat perquè pensa que la Xina s’ha beneficiat del sistema que ells van crear. Però també es replega perquè les classes mitjanes blanques que es van bolcar en votar Donald Trump, li van demanar que ho fes. Que renegués d’un món que els havia decebut, que s’havia endut la seva indústria i del que pensaven que no els havia reportat cap benefici.

El cas Epstein és el cristall més pur i corrosiu que forma aquest magma de sentiments i retrets que han catalitzat en el moviment Make America Great Again (MAGA).

Des que va començar el seu segon mandat, fa ara deu mesos, Donald Trump semblava immune a qualsevol tipus de crítiques. Aquesta vegada, tot i això, ha hagut de cedir. Per primera vegada els polítics republicans s’han negat a obeir-lo i han resistit a les seves pressions perquè les bases que els voten els reclamen la difusió d’aquests documents. Pensen que contenen tots els secrets d’aquest món que odien. Qui sap si contenen també la data de caducitat de Trump.