Maíllo desafia les inèrcies i els lideratges de Sumar

El tauler a l’esquerra del PSOE continua movent-se enmig de la falta de certeses en l’horitzó electoral. I aquesta vegada ha estat amb Antonio Maíllo com a protagonista després que el coordinador federal d’IU deixés anar ahir dos missatges que, combinats, reordenen el debat en l’espai progressista.

D’una banda, va insistir que la qüestió que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, es presenti com a candidata de l’espai en unes futures eleccions generals “no està tancada”. I, tot seguit, va deixar la porta oberta a postular-se ell mateix com a candidat en cas que el procés d’unitat ho exigís.

Maíllo va triar un esmorzar informatiu organitzat per Nova Economia Fòrum a Sevilla per obrir públicament un debat que fa setmanes que té lloc de manera soterrada al si de la coalició plurinacional. Després de recordar que la mateixa Díaz “no s’ha pronunciat” encara sobre si pretén repetir com a cap de cartell, va insistir que la qüestió de les candidatures ha de ser “la culminació d’un projecte polític”. I és en aquest escenari obert –marcat per la fragmentació i pel divorci, ara com ara irreconciliable, entre Sumar i Podem– on va deixar caure la possibilitat de fer un pas endavant. “No em vaig presentar per ser candidat de res”, va recordar, “però la vida et porta, de vegades, per on no pensaves”.

Les paraules de Maíllo arriben en un moment en què diferents organitzacions de l’espai estan temptejant fórmules de cooperació per al pròxim cicle electoral, que arrencarà a Extremadura –on IU i Podem formen una coalició a què Sumar dona suport des de fora– i que continuarà a Andalusia, on la formació lila ha optat per presentar-s’hi en solitari per no compartir sigles amb el projecte de Díaz.

Malgrat aquestes línies vermelles entre organitzacions, el coordinador federal d’IU creu que hi ha una “unitat social” al flanc esquerre que interpel·la les direccions polítiques. “Un afany d’unitat que no podrà ser impugnat per cap formació; el contrari seria mediocritat política”, va advertir, amb referència als debats personalistes que alguns líders continuen alimentant, com és el cas d’ Irene Montero a Podem.

Lluny de centrar el focus en qui ha d’encapçalar la papereta, Maíllo va defensar que el prioritari és definir un projecte polític comú, un full de ruta amb bases sòlides que no depenguin del desgast o la fortalesa conjuntural d’una figura concreta. “Només després”, va sostenir, “serà el moment d’elegir qualsevol” que pugui encarnar aquesta candidatura unitària. “Fins i tot el nom del futur front ampli” s’hauria de decidir amb calma, va postil·lar esbombant la necessitat de renovar la marca, atesa la confusió que genera que el partit que lidera Yolanda Díaz – Moviment Sumar– comparteixi nomenclatura amb la coalició i el grup parlamentari de Sumar, de què formen part Comuns, Més Madrid, Compromís o la mateixa IU.

La seva advertència, carre­gada d’experiència recent, apunta a la necessitat de no repetir dinàmiques personalistes: “Si es vincula en excés un procés polític a una referència i aquesta referència es dilueix, es dilueix el procés. Hem d’aprendre dels errors per fer-ho bé”, va advertir en un missatge que, aquesta vegada sí, anava dirigit tant a Moviment Sumar com a Podem.