La Cambra de Representants dona llum verda a publicar els papers d’Epstein

Cas Epstein

La mesura ha de ser ara aprovada pel Senat i firmada per Trump

Jena-Lisa Jones, a survivor of deceased financier Jeffrey Epstein's sex trafficking ring, holds a photo of herself during a news conference outside the US Capitol in Washington, DC, US, on Tuesday, Nov. 18, 2025. President Donald Trump said House Republicans should vote to require the Justice Department to release its files on Jeffrey Epstein, effectively reversing a position he'd held for months. Photographer: Graeme Sloan/Bloomberg

Una de les víctimes d’Epsteinahir davant delCapitoli

Graeme Sloan / Bloomberg

Després de mesos intentant
bloquejar-ne la difusió, tots
els legisladors republicans de
la Cambra de Representants menys un es van unir ahir als demòcrates en la votació que pretenia forçar el Departament de Justícia dels Estats Units a publicar tots els expedients de la investigació relacionada amb les activitats del pedòfil Jeffrey Epstein, mort el 2019 a la presó.

El canvi de criteri va arribar després d’un gir radical en la
posició del president Donald Trump, que diumenge va dir que les seves files havien de votar a favor de la publicació dels papers perquè no té “res a amagar”, malgrat que el seu nom apareix en centenars de correus d’ Epstein. El mandatari s’ha compromès a firmar la mesura en cas que també s’aprovi al
Senat.

El germà de la víctima Virginia Giuffre demana “justícia i suport a les supervivents”

Els familiars de les víctimes van aplaudir quan es va llegir el resultat final, gairebé unànime: 427 vots a favor i un en contra, el del republicà Clay Higgins, de Louisiana, que considera que la publicació dels documents “ferirà gent innocent”.

A les portes del Capitoli, hores abans de la votació, diverses víctimes havien comparegut per demanar als representants polítics i al president que “deixin de fer política” amb les seves violacions. El germà de Virginia Giuffre, una de les víctimes més conegudes i que es va suïcidar a l’abril després de sobreviure a un atropellament, va demanar als polítics “justícia, rendició de comptes i suport a les supervivents” d’ Epstein.

Al Congrés, el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, que s’havia negat durant mesos a la votació, va defensar el seu canvi d’opinió al·legant que “tots els republicans volen deixar constància de la seva màxima transparència”. El demòcrata Jamie Raskin, que va ser el líder del debat en el ple, va recordar que els conservadors han provat d’“encobrir” la xarxa de tràfic sexual i, a crits, va clamar: “Volem que surti tota la veritat a la llum!”.

Trump va prometre durant la campanya electoral total transparència amb aquesta qüestió, un escàndol que l’ha acom­panyat en gran part de la seva dècada en política. Però quan va arribar al poder tan sols va fer pública una primera tanda de documents que no van incloure cap revelació innovadora. Després, va mirar cap a una altra banda cada cop que se li va preguntar pels arxius restants.

La Comissió de Supervisió del Congrés, bipartidista però li­derada pels republicans, va reprendre l’esforç i al llarg dels darrers mesos ha publicat milers de pàgines rebudes dels hereus d’ Epstein. Al setembre va sortir a la llum una carta firmada que va enviar Trump al pro­xeneta el 2003, pel seu 50è aniversari, en què es traçava la si­lueta d’una dona nua acompanyada d’una dedicatòria pujada de to i que concloïa amb un sospitós “i que cada dia sigui un nou i meravellós secret”.

En l’última sèrie de documents publicats per la Comissió de Supervisió, tres fils de correus d’ Epstein van cridar l’atenció dels demòcrates, ja que situaven Trump molt a prop dels delictes del pedòfil. La seva difusió va provocar un torrent de publicacions als mitjans de comunicació i crítiques al president.

Acorralat, Trump va passar a provar de capitalitzar el clam social i polític. Va demanar al seu Departament de Justícia, liderat per la fiscal general Pam Bondi, que investigués la “implicació i relació” d’ Epstein amb l’expresident Bill Clinton, el donant demòcrata i fundador de LinkedIn Reid Hoffman, l’exrector de Harvard i membre del gabinet de Barack Obama Lawrence Larry Summers i “moltes altres persones i institucions, per determinar què havia passat entre ells i Epstein”.

Una tàctica processal del Congrés coneguda com a petició de descàrrega, que permet fer votar un projecte de llei, ha fet possible l’aprovació. El demòcrata Ro Khanna i el republicà Thomas Massie, líders de la proposta, confien que el text legal s’aprovi “ràpidament” al Senat.

Si finalment es publiquen tots els documents, s’espera que surtin a la llum secrets d’altres figures públiques, més enllà de Donald Trump, que van compartir amistat i presumptament delictes amb el pederasta.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...