La resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que va aprovar el pla dels Estats Units per al futur de Gaza ha creat divisió dins de la inestable coalició del Govern israelià. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va valorar positivament ahir el resultat de la votació en un vídeo publicat a X, en què donava la benvinguda a l’establiment d’una força internacional d’ estabilització ( FIE) a la franja.
El text estableix una “Junta de Pau”, presidida per Donald Trump, fins al 31 de desembre del 2027, per garantir la “governança transitòria” del territori palestí fins que es completi la reforma de l’ Autoritat Palestina (AP).
El líder del conservador Likud va declarar que el marc “conduirà a la pau i la prosperitat perquè insisteix en la desmilitarització total, el desarmament i la desradicalització de Gaza”. El pla aposta perquè un grup de
soldats estrangers –encara falta concretar quins països formaran el contingent– s’encarreguin de la gestió fronterera de Gaza, com també de l’entrada d’ajuda humanitària i l’entrenament de la policia palestina.
Hamàs perdria el control efectiu del territori, malgrat que la milícia ha reiterat diverses vegades que no està disposada a abandonar les armes. El grup armat, exclòs per la resolució de qualsevol paper en la futura governança de Gaza, va condemnar immediatament el text i va declarar que “no satisfà les peticions polítiques i de drets humans” del poble palestí.
La resolució “imposa un mecanisme de tutela internacional a la franja de Gaza, que el nostre poble, les seves forces i els seus grups constituents rebutgen”, i pretén “aconseguir els objectius” d’Israel, va emfatitzar el moviment islamista palestí en un comunicat.
Per la seva banda, Netanyahu va afirmar que, “fidel a la visió del president Trump”, el projecte “conduirà a una integració més gran d’Israel i els seus veïns, com també a l’expansió dels Acords d’ Abraham”.
El missatge només es va gravar en anglès, sense versió en hebreu, cosa que va despertar crítiques entre els seus socis de coalició. El document impulsat per Trump, i que va donar peu a l’alto el foc del 10 d’octubre, també esmenta la creació d’un Estat palestí, una idea a què s’oposen els membres d’ultradreta del Gabinet israelià.
Poc abans de la votació a Nova York de la resolució, el ministre d’extrema dreta Itamar Ben-Gvir, responsable de la cartera de Seguretat Nacional, va demandar l’arrest del president de l’ Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, i també l’assassinat d’alts funcionaris palestins, si el projecte estatal tira endavant.
“Si acceleren el reconeixement d’aquest Estat fabricat, si l’ONU el reconeix, vostès han d’ordenar assassinats selectius d’alts funcionaris de l’ Autoritat Palestina, que són terroristes en tot el sentit de la paraula, i l’arrest d’ Abu Mazen [sobrenom d’Abbas]”, va dir Ben-Gvir als periodistes, adreçant-se directament a Netanyahu.
L’ Autoritat Palestina exerceix la seva autoritat sobre part de Cisjordània, territori ocupat per Israel des del 1967, i manté un conflicte obert des de fa anys amb Hamàs, que governa per separat a la franja de Gaza després dels enfrontaments interns del 2007.
A diferència de les versions anteriors, la possibilitat d’un Estat palestí s’esmenta al text més recent, però de manera indirecta: després de la reforma de l’ Autoritat Palestina, “hi podria haver finalment les condicions per a una via creïble cap a l’autodeterminació i la creació d’un
Estat palestí”, declara la resolució. Una perspectiva clarament rebutjada per Israel. “La nostra oposició a un Estat palestí en qualsevol territori no ha canviat”, va insistir Netanyahu diumenge.
