Energia nuclear necessària

La transició energètica, a mesura que avança, planteja problemes i reptes inesperats, com és l’augment de la demanda elèctrica arran de l’intens creixement econòmic, de l’arribada de les gigafactories d’intel·ligència artificial (IA) que comporten una gran despesa energètica, de l’augment de la mobilitat sostenible i, així­ mateix, de la necessitat de reforçar el sistema elèctric, com va evidenciar la gran apagada que va patir Espanya fa poc. Al costat d’això, el desplegament de les energies renovables s’enfronta al retard en el desenvolupament tecnològic de sistemes de bateries gegants per emmagatzemar la seva producció.
Tot plegat, entre altres coses, exigeix un debat serè i pragmàtic per buscar les millors solucions. D’entrada, el més evident és que no es pot renunciar a l’energia nuclear tan de pressa com es pensava­.

Les set centrals nuclears en funcionament a Espanya encara produeixen el 21% de l’electricitat i, a més, exerceixen un paper fonamental per estabilitzar l’aportació energètica que fan les renovables, que és irregular i inestable en funció de les condicions climàtiques. L’energia nuclear, així mateix, no emet CO2i per tant és molt menys contaminant que les centrals de gas natural de cicle combinat, que són l’únic reforç de les renovables que s’havia programat.

El Govern central, en aquest sentit, ja ha rebut la sol·licitud de les companyies propietàries de la central nuclear d’ Almaraz, a Extremadura, perquè es prorrogui la seva activitat, que ha de finalitzar el 2027, i ha traslladat l’expedient al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Aquest organisme ha d’estudiar aquesta pròrroga i emetre un informe per dictaminar sobre la seguretat de la instal·lació i la protecció radiològica de ciutadans i medi ambient. Aquest document serà preceptiu i a més vinculant tant si té caràcter denegatori de la concessió com si és positiu per permetre que la central continuï operant. L’Executiu, en cas que s’autoritzi la pròrroga, posa com a condició que no suposi una càrrega ni un cost addicional als contri­buents ni als consumidors.

L’ Agència Internacional de l’ Energia ( AIE) en els seus últims informes defensa l’ús d’energia nuclear per compensar la na­turalesa variable de les renovables. Paral·lelament, nombrosos paï­sos es plantegen tornar-hi a apostar, com és el cas dels Estats Units, la Xina, Rússia i l’ Índia. Espanya, de moment, ha assumit que probablement haurà d’ endarrerir el tancament previst de les centrals nuclears, com ho demostra l’esmentada decisió sobre Almaraz.

L’ AIE estima que la producció d’energia nuclear podria incrementar-se en un 90% l’any 2030 al món. Més de quaranta països­, a més dels esmentats, tenen plans per reforçar les instal·lacions nuclears. És un canvi radical davant la demonització d’aquesta energia com a conseqüència dels accidents produïts en el passat a Txernòbil i Fukushima. A la recuperació de l’energia nuclear hi contribuirà el desenvolupament dels reactors nuclears de quarta generació, els reactors modulars petits, els microreactors o els reactors de fusió, que permeten una gestió més flexible i segura d’aquesta energia. L’energia nuclear, per tant, torna. El percentatge d’europeus partidaris de prescindir de l’energia nuclear ha passat del 41% el 2016 a només el 15% en l’actualitat.

A Espanya, de moment, amb independència del que el CSN decideixi sobre el futur d’ Almaraz, el Govern central manté el pla de tancament escalonat entre el 2027 i el 2035 de les set centrals presents al país per raons de seguretat. El tancament de les catalanes Ascó I està previst per al 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035. En depèn la meitat de l’energia elèctrica que consumeix Catalunya. Les companyies propietàries inverteixen constantment per poder garantir la seva continuïtat si l’Executiu així ho decideix.

En tot cas, abans de pensar en la continuïtat de les centrals nuclears el més urgent i necessari és que la indústria nuclear aporti solucions per poder allargar sense problemes la vida útil d’aquestes centrals. La realitat, però, és que més enllà de les possibles pròrrogues que s’estableixin, el futur energètic d’ Espanya, segons els plans aprovats, s’ha d’afrontar sense centrals nuclears. Però el dubte és si el sistema elèctric espanyol –i especialment el català– pot funcionar basat exclusivament en les energies renovables, sense el suport de l’energia nuclear, i amb el funcionament de centrals de gas de cicle combinat, que són altament contaminants. El debat és damunt la taula i no s’hauria de prolongar gaire, ja que les decisions energètiques necessiten llargs terminis de maduració.