Espanya avança a l’onzè lloc del món per la resposta a la crisi climàtica

Espanya avança cinc posicions i se situa a l’onzè lloc a l’ índex d’ acompliment davant el canvi climàtic, en què s’avalua la ­resposta de 64 països a la crisi ­climàtica. Aquest índex, que comptabilitza més del 90% de les emissions mundials, l’elabora l’organització GermanWatch, en col·laboració amb altres entitats prestigioses (CAN i New Climate Institute).

En aquest rànquing, Espanya obté una nota “alta”, després de rebre bones qualificacions per l’elevada integració de les renovables a la xarxa (col·lectivament aporten el 56% de l’electricitat), entre altres factors. “Les taxes de creixement de la solar i de l’eòlica van tornar a aconseguir l’any passat un rècord”, s’assenyala.

Espanya ha reduït les emissions de gasos un 0,5% el 2024, i les ha anat reduint els últims anys integrant les lleis europees a les polítiques, però els experts troben­ a faltar “un compromís encara­ més ferm del Govern central­ amb l’eliminació gradual dels combustibles fòssils”. Amb tot, l’informe destaca que, atesos els retards en l’electrificació al transport, la transició energètica a Espanya “encara no pot arribar al màxim potencial per a la reducció­ continuada de les emissions”.

El document reconeix que la llei de Canvi Climàtic (2021) ha servit per “reduir la producció i la demanda dels combustibles fòssils”, i ara l’extracció d’energia fòssil a la Península només aporta el 0,2% de la demanda. La generació d’energia amb carbó ha quedat aturada. L’informe també destaca la promesa del Govern espanyol de millorar la resposta d’adaptació davant els focs, les inundacions i altres ­fenòmens extrems, o el procés que hi ha en marxa al Congrés dels Diputats per acordar un pacte estatal sobre l’ emergència climàtica que “implica les organitzacions­ socials i regionals, com també els agents locals, científics, sindicats i empreses”. Paral·lelament, es destaca que, al debat sobre la transició energètica, la modernització de la xarxa elèctrica cobra cada vegada més importància. Mentrestant, s’assenyala que alguns sectors han utilitzat la gran apagada de l’abril per justificar la continuïtat de les centrals elèctriques de gas i nuclears­.

En canvi, segons un dels experts, cal més suport als projectes comunitaris d’autoconsum en l’àmbit local i un desplegament integral de la directiva d’ Energies Renovables, perquè els consumidors es poden beneficiar de totes les possibilitats d’un model energètic més participatiu i democràtic. El punt negre és l’electrificació en àmbits que no són la producció d’energia. Els sectors del transport, el turisme, l’agricultura i la indústria “encara no han arribat al ritme­ marcat per les energies renovables i exigeixen accions concretes i una cooperació reforçada amb l’àmbit local”

L’estudi elabora aquesta classificació a partir de l’examen de quatre indicadors: el nivell de reducció en gasos hivernacle, l’impuls de les energies renovables, la contenció del consum de l’energia per càpita i les polítiques climàtiques.

Aquest any el rànquing l’encapçala Dinamarca, seguida del Regne nit i el Marroc, que obtenen una qualificació “alta”. Altres països destacats són Xile (4t), Luxemburg (5è) i Lituània (6è), mentre que les últimes posicions són per a Rússia, els Estats Units, l’Iran i l’Aràbia Saudita.

Dinamarca puja fins al cim de la taula, catapultada per l’extraordinari desenvolupament de les energies renovables al mar del Nord i al mar Bàltic, i l’ambiciós pla per reduir les emissions de gasos hivernacle, tenint en compte que s’encamina a retallar-les­ un 70% per al 2030 respecte al 1990. La Gran Bretanya ha reduït a la meitat les emissions de gasos des del 1990 i es planeja retallar-les un 81% per al 2035. Del Marroc se’n destaca el suport a les instal·lacions de l’energia solar fotovoltaica i les inversions en transport públic i ferrocarrils.