Veïns de la Rambla ploren la pèrdua d’identitat del passeig

La gent visita París per veure la torre Eiffel. Viatja a Nova York per gaudir dels gratacels i pujar dalt de tot de l’ Empire State. A Berlín, el mur que separava estats. A Venècia, els canals navegables. I a Barcelona, Gaudí i el Barça. Esquivant el clixé i els tòpics de cada cosa, i deixant de banda la molta oferta que totes les metròpolis branden al marge de les rutes clàssiques, el foraster busca lluny de casa elements i experiències úniques, més encara en un ecosistema comercial i de restauració tan globalitzat. Mantenir el fet diferencial, repeteixen els experts, és el que marca l’èxit turístic, sobretot si el que es busca és que els forasters repeteixin, una de les assignatures pendents de la capital catalana. En això de la singularitat sempre ha sobresortit la Rambla, un passeig singular, gamberro, original, únic, que travessa un llarg procés de transformació. Els veïns, però, comencen a intuir que el resultat serà una artèria “deshumanitzada i sense personalitat”, una mica com ha passat amb la reforma de Via Laietana, però en aquest cas el carrer no ha tingut mai gaire identitat.

Els residents del passeig més simbòlic de la capital catalana no es queixen de les obres, que van començar el 3 d’octubre del 2022 en un tram de tot just 150 metres, entre el museu de la Cera i el monument a Colom. Van veient l’ avanç del picot i al resultat hi troben a faltar elements reconeixibles. Com els fanals que gràcies a l’ Arxiu Municipal ja poden veure’s a les fotos de prin­cipis del segle passat a la Rambla. Els veïns els han vist desaparèixer del tram ja acabat i, pel que sembla, només sobreviuran els 15 que tenen forma de canelobre. Poden veure’s als cinc punts on s’obrien els portals de la muralla medieval que Pere II va fer construir a finals del segle
XIII.

Des d’ Amics de la Rambla, César Algora es queixa d’un projecte que, a parer seu, “ desvirtua completament el passeig”. “En lloc de recuperar o preservar el carisma de la Rambla, l’hi estem traient i l’estem convertint en un lloc qualsevol, ano­dí”. Un portaveu de l’Ajuntament de Barcelona confirma que els fanals d’un sol braç es canvien “per un model contemporani que actua com a suport únic de banderoles, senyals de circulació i altres elements urbans de la via pública”. La mateixa veu assenyala que els retirats no són originals; són “rèpliques que quedaran sota custòdia de l’àrea d’il·luminació pública” del Consistori.

Un altre element que deixa pas és la rajola en forma d’ onada, un homenatge a l’origen de l’artèria que abans de la seva urbanització era una riera. “No podem pretendre
–sosté Algora– que això torni a ser la Rambla modernista, però hi ha un abisme entre aquells temps i eliminar tot el que donava personalitat al carrer. Només en quedaran els arbres”.

Jaume Doncos, propietari de la històrica botiga de música Casa Bee­thoven, comparteix la seva visió sobre la reforma recorrent a la història: “Des de sempre, el poder religiós, polític i econòmic s’ha dedicat a eliminar la identitat; és la manera més fàcil de manipular la gent”. Primer va ser el comerç i ara, argumenta, és el moment de l’urbanisme. “ De debò creuen que els barcelonins vindran a la Rambla pel simple fet d’haver-la reformada? Potser un dia, per veure-la, però mai més, perquè no se’ls ha perdut res aquí tret que estiguin de pas”. Considera “una vergonya” que desapareguin les rajoles i els fanals i lamenta, en definitiva, que l’Ajuntament “hagi decidit que la Rambla de tota la vida hagi de desaparèixer”.