“Paisatge mosaic tant sí com no”

Davant un auditori de viticultors interessats a aprofundir en els valors del paisatge mosaic, el testimoni d’un pastor va emo­cionar els presents. El monestir de Sant Pere de Rodes va acollir diumenge la primera jornada del taller Tornar al mosaic , or­ganitzat pel col·lectiu Futuro Viñador, amb la participació de viticultors, ambientòlegs, polítics, especialistes en la prevenció d’incendis, en la gestió forestal..., i Jordi Font, un veí de Sant Andreu Salou (Gironès) al capdavant d’una petita explotació ramadera que després de 27 anys dedicant-se al que més li agrada ha decidit plegar, cansat de la laberíntica burocràcia.

La seva intervenció va commoure cellerers arribats de diferents zones vitivinícoles d’ Espanya. Font va parlar del vincle emocional amb la seva finca de 24 hectàrees, on creixen plantes farratgeres; de la satisfacció que li produeix presenciar la diversitat d’ocells que canten al seu terreny, molts més que al del veí, gràcies a les pràctiques agrícoles respectuoses amb la terra; de la necessitat que arreli la consciència que de vegades produir més és a costa de danyar el medi ambient. Va recordar la biòloga Rachel Carson i el seu cèlebre llibre Primavera silenciosa , en què documentava ja fa més de 60 anys els efectes devastadors dels pesticides en els ocells. “Quan era un nen al meu poble [173 empadronats] hi havia tres ramats amb 1.500 ovelles; ara només queden les 200 meves i aviat ho deixaré”, va anunciar. Les seves paraules van inquietar un públic que aprecia el paper dels ramats per desbrossar espais i per fertilitzar les vinyes.

“No arribo a tot, és una sensació esgotadora que sempre estic en fals, permanentment fiscalitzat per l’administració, patim la presumpció de culpabilitat, he de demostrar constantment que faig les coses bé”, lamenta, alhora que manifesta que no se sent còmode amb la dependència dels subsidis per sobreviure. Opina que les subvencions “desvirtuen” el sentit de la seva activitat, però sap que sense aquesta ajuda el preu de la carn seria inassumible per al consumidor. L’experiència de Font exemplifica l’abatiment d’un sector que sucumbeix davant esculls insalvables.

La seva parcel·la de plantes farratgeres i de pastures al costat del bosc delimita un escenari amb valor afegit, igual que Mas Marès, a l’Alt Empordà. “Teníem una finca al Cap de Creus i no sabíem si hi podíem plantar vinya, jo volia fer vins de terrer, vins complexos. Tot i que era dins del parc natural vam rebre un sí entusiasta perquè volien dibuixar un mosaic per augmentar la biodiversitat i la resiliència davant incendis”, explicava diumenge l’artífex d’aquest projecte, Anna Espelt, integrant de Futuro Viñador i organitzadora del taller. Aquest col·lectiu reuneix 17 viticultors, de Jerez o Galícia a l’ Empordà, que comparteixen les mateixes inquietuds: fomentar la formació, la investigació i les pràctiques que minimitzin els impactes en el medi ambient.

Les vinyes, pastures i estepes amb vista a la Mediterrània de Mas Marès formen un bastió que redueix el potencial de les flames, tal com es va demostrar a l’incendi del 2022. Espelt recordava que quan va esclatar el foc es va adonar que la feina que havien fet durant 17 anys de gestió forestal i de tenir cura d’aquest paisatge havia funcionat.

En temps que no són fàcils per a aquest sector per l’impacte del canvi climàtic i la caiguda del consum, divulgar els beneficis de les bones pràctiques és encoratjador.

“El paisatge ha de ser mosaic tant sí com no, si no no podrem atacar els incendis”, va deixar clar Edgar Nebot, bomber del GRAF ( Grup d’Actuacions Forestals). Nebot va argumentar de manera molt didàctica el perquè d’aquesta afirmació. La continuïtat del boscatge ha augmentat de tal manera que ja és a tocar de les ciutats a causa del procés d’extinció d’un món rural que antigament exercia de barrera. A més, l’escassa gestió del bosc augmenta la biomassa, el combustible disponible. Recuperar diferents capes, que el bosc connecti amb vinyes, oliveres, avellaners, cereals o pastures, esmorteeix la voracitat de les flames i dona més marge de ma­niobra als bombers. Hi ha sinistres en què per la dimensió és impossible actuar. Més que invertir gaire en extinció cal invertir en prevenció, en una estratègia en què l’agricultura i la ramaderia exerceixin un paper a tenir molt en compte.

“I com encaixa tot això amb la proliferació de plantes fotovoltaiques i de més parc eòlics?”, van preguntar des del públic. Pere Sala, director de l’ Observatori del Paisatge de Catalunya, va advocar per buscar consensos entre les parts per evitar que continuï l’abandonament del camp, sense renunciar a aquestes instal·lacions, “però en la justa mesura” per no limitar el paisatge mosaic. Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals, va respondre que el sector agrari” és responsable del 12% de les emissions de CO2a Europa. “Hi ha un impacte i la transició energètica passa perquè tots assumeixin la seva part”, va declarar.