Més de 30.000 persones, 30.018 concretament, van donar suport al poble palestí a l’ Estadi Olímpic Lluís Companys en una jornada festiva que va conjugar el futbol, la solidaritat i la reclamació política, i que va regalar la victòria de la selecció catalana per 2-1 sobre Palestina. Un partit amistós i benèfic –la recaptació íntegra es destina a Gaza– en què un públic familiar i divers, conscienciat i reivindicatiu, va clamar contra el genocidi israelià i a favor de la llibertat de Palestina i la independència de Catalunya.
No es va arribar a omplir l’ Olímpic (més de mig aforament, de 55.000 localitats), que va estar per sota de la mobilització de dissabte a San Mamés (51.000) i lluny de la rotunda resposta popular per al concert de comiat d’ Oques Grasses (220.000 localitats venudes), però l’horari, la selecció catalana actual –sense els millors futbolistes que podria alinear– i el cartell del rival tampoc no convidaven a més. Per més noble que sigui el propòsit. Tot i això, els 30.108 que van pujar a Montjuïc ho van donar tot per la causa i van gaudir d’una tarda de futbol i compromís social i solidaritat com no s’havia vist en cap partit anterior de la selecció catalana des que es va recuperar, el 1997, a l’ Olímpic.
El partit va arrencar precedit per actuacions de castellers, els himnes respectius i un emotiu minut de silenci pels 400 futbolistes i àrbitres palestins assassinats per l’exèrcit d’Israel des de l’octubre del 2023. Les grades de l’ Olímpic van començar oferint un aspecte una mica sense encant als fons i les tribunes altes, per les dificultats d’arribar a temps a Montjuïc, però es van anar poblant, fins a deixar un bon aspecte, mentre s’anava esvalotant l’ambient amb els càntics de “Free Palestine” i “Independència” i els crits, menys majoritaris, de “Puta Espanya” i “Puta Israel”.
Gerard López va moure la banqueta a la segona part i va premiar jugadors de Primera i Segona RFEF
A la gespa, la selecció de Gerard López accelerava i aconseguia el domini de la pilota. Al primer atac català, al cap de tres minuts, va arribar l’1-0, en una falta lateral servida per Sergio Gómez i rematada de cap a plaer per Ilie Sánchez, el central de l’Austin que arribava a última hora per substituir Àlex Moreno, del Girona.
L’avantatge no va fer més que multiplicar la sensació de superioritat de Catalunya sobre una selecció feta a retalls de jugadors palestins de Cisjordània, de Jerusalem, de la diàspora i també de Llatinoamèrica. L’espanyolista Antoniu Roca va tenir el 2-0 en una doble ocasió (minut 16) amb una rematada de cap i el rebuig que li van desviar a córner. El domini català va fructificar en el segon gol, en un gran contraatac de Joel Roca per la banda esquerra. La centrada del futbolista del Girona la va enviar a la xarxa el palestí Mahajna després de refusar.
L’ Olímpic celebrava el triomf català amb el repertori habitual de càntics, adaptats a la jornada propalestina, com ara “ Boti, boti, boti, sionista qui no boti” o “Palestina Llibertat”. Com animats per la grada, la selecció palestina va treure el cap al cap de mitja hora i va rondar l’àrea de Tenas. En un córner des de la dreta, Zeidan va posar el 2-1 després de rematar de cap amb potència al segon pal guanyant l’esquena a Marc Bernal, únic blaugrana a la selecció, seguit per Hansi Flick a la llotja. No va haver d’observar cap deixeble més, ja que Eric Garcia i Casadó no van poder ser convocats per lesió, i el Barça no va permetre a Gerard Martín i Balde anar-hi.
Catalunya va encarrilar la victòria amb dos gols en mitja hora, d’Ilie Sánchez i en pròpia porteria de Mahajna
Es va animar Palestina, que va estar a punt d’empatar (minut 39) en una falta d’entesa entre Sergio Gómez i Tenas en una cessió que el defensa Alqaq, massa escorat, va enviar al lateral de la xarxa.
Després del descans i la miniactuació de Ginestà, Gerard López va moure la banqueta i va fer entrar la unitat B, amb jugadors de Primera i Segona RFEF, com ara Jordi i Àlex Cano (Europa), Marc Domènech i Martí Vilà (Andorra), David Astals i Albert Orriols (Sabadell), Marc Montalvo i Jaume Jardí (Nàstic) i Alberto García (Sant Andreu). Es van donar el gran gust de debutar amb Catalunya i d’aconseguir la primera victòria, el menys important de la jornada.
