Hisenda llança els pressupostos amb un sostre de despesa rècord, 212.000 milions

La maquinària dels pressupostos generals de l’ Estat comença a brogir. El Govern va aprovar ahir al Consell de Ministres el sostre de despesa per al 2026, que supera tots els presentats fins ara. I en tant que es converteix en el més alt de la història, avança la presentació d’uns comptes públics “expansius” i amb marge per millorar les partides socials, segons va explicar la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. El Ministeri d’Hisenda situa el límit de despesa no financer de l’any que ve en 212.026 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 8,5%. En termes econòmics implica un marge de 16.600 milions més en recursos econòmics. Cal sumar-hi 4.151 milions més del Pla de Recuperació, per la qual cosa el sostre de despesa global creix fins als 216.177 milions per a l’any que ve.

Aquestes xifres es basen en una recaptació tributària esperada per a aquest any superior als 325.000 milions d’euros, un 10% més. Per a l’any vinent l’avanç esperat és del 8,5%.

Amb l’aprovació del sostre de despesa, l’ Executiu de coalició fa el primer pas per presentar el projecte de llei de pressupostos generals de l’ Estat, si bé és cert que té unes perspectives molt difícils d’aprovació vista la posició contrària de Junts. Montero va assegurar que la seva intenció és sotmetre’ls a aprovació parlamentària a mitjans d’abril o al maig, un cop presentada també la reforma del sistema de finançament autonòmic.

Tot i això, per arribar a aquest moment cal superar abans altres obstacles. El Govern també va presentar ahir la política fiscal que havia avançat al Consell de Política Fiscal i Financera de dilluns. Així, la previsió d’ Hisenda és que Espanya tanqui el 2025 amb un dèficit públic del 2,5%, per passar al 2,1% el 2026, a l’1,8% el 2027 i a l’1,6% el 2028. En aquesta política s’ofereix a les autonomies un marge de dèficit del 0,1% cada any dels tres següents, mentre que els ajuntaments haurien d’adaptar-se a l’equilibri pressupostari. Aquí apareix la primera prova de foc per al Govern: la convalidació del pla d’estabilitat al Congrés.

Montero va tornar a advertir ahir que un rebuig al Parlament dels objectius de dèficit restaria 5.485 milions de despesa a les comunitats autònomes durant els pròxims tres anys. “Seria absurd que els rebutgessin”, va afirmar, apel·lant al sentit del vot del PP, però també va aventurar que l’Administració central estaria “encantada d’acollir aquests ingressos per desenvolupar les seves pròpies polítiques”.

El focus en la primera gran votació pressupostària tornarà a estar centrat en Junts. El partit de Puigdemont ja va tombar el 2024 el primer pla d’estabilitat presentat pel Govern de Sánchez durant aquesta legislatura, que oferia el mateix marge de dèficit del 0,1% a les autonomies. El Consell de Ministres va aprovar després un nou pla d’estabilitat amb les mateixes xifres, però, davant la previsió d’una nova derrota al Congrés, el va retirar a última hora i va renunciar a presentar els que haurien estat els primers pressupostos del mandat. Aquest cop, Hisenda assegura que, encara que es rebutgi la política fiscal a la Cambra Baixa, els pressupostos es presentaran “tan sí com no”. Fonts governamentals veien ahir el possible retorn de Puigdemont a Catalunya com una finestra d’oportunitat per avançar en un acord pressupostari amb Junts.

Montero va destacar ahir que els pressupostos que elaborarà el seu departament “són atractius” i que contenen l’“ADN del Govern progressista”. La número dos de l’ Executiu va afegir que primer debatrà amb els seus socis de coalició, Sumar, el projecte de llei de comptes públics per a l’any que ve i, a continuació, procedirà a negociar-lo amb la resta de grups polítics. “Per aprovar una llei cap vot no està designat”, va explicar, malgrat la ruptura de relacions executada per Junts.

El Govern també va actualitzar ahir el quadre macroeconòmic i va elevar la previsió de creixement de l’economia espanyola fins al 2,9% del PIB el 2025, en línia amb els principals organismes nacionals i internacionals. Manté l’estimació del 2,2% per al 2026 i del 2,1% per al 2027 i el 2028. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, també va presentar una novetat en aquest quadre, que passa a dir-se “quadre econòmic” perquè, en les projeccions macro, s’incorporen des d’ara tres noves estimacions. L’índex de Gini, l’indicador que compara la renda mitjana del 20% de la població més rica amb la renda mitjana del 20% de la més pobra, i la taxa de risc de pobresa.

Així, el resultat que va exposar Cuerpo és que la taxa de risc de pobresa ha caigut a Espanya 1,8 punts des del 2018. Segons el ministre d’Economia, la reducció de la desigualtat a Espanya és la tercera millor evolució a escala europea. “Baixa la pobresa i baixa la intensitat i la severitat de la pobresa”, va concloure el titular d’ Economia.